Morts indispensables
Sense ells no hauria estat possible, o hauria costat molt més temps. Sense ells a la fotografia, la commemoració rellisca cap a la desfiguració, i converteix l’ús oficial de la memòria col·lectiva en una cosa que no és fidel a la història. Perquè a la foto hi falten els russos, uns morts que són indispensables. No els han convidat. Els actes del 75è aniversari del desembarcament de Normandia han reunit a Portsmouth els mandataris de setze països, però hi ha una absència clamorosa: Rússia, continuadora d’aquella URSS que va perdre, entre soldats i civils, més de vint milions de persones en la Segona Guerra Mundial. Només en l’ofensiva per arribar a Berlín, l’Exèrcit Roig va registrar més baixes que les tropes nord-americanes en tot el conflicte.
Un altre dels escenaris de la commemoració ha estat el cementiri americà de Colleville-sur-Mer, al davant d’Omaha Beach, la platja on les aigües tenen encara –es diu– un to vermellós. Fa uns anys, vaig visitar aquest cementiri i vaig quedar impressionat pel gran nombre de tombes de joves dels Estats Units que –com molts anglesos, canadencs, australians, neozelandesos, txecs, polonesos i francesos de De Gaulle– van donar la vida per frenar una tirania sense parió. Cal caminar entre aquelles tombes per entendre el que ha costat la fràgil llibertat de què avui gaudim. Molts d’aquells soldats, de remots pobles d’Oregon, Pennsilvània o Texas, no van arribar a trepitjar amb vida el Vell Continent que van alliberar. Però aquesta foto és només una meitat de la veritat. Per comprendre el que va passar necessitem l’altra meitat: la d’aquells joves soviètics que van morir lluitant contra la Wehrmacht.
No alimentem la història-fake ,sius
Només en l’ofensiva per arribar a Berlín, l’Exèrcit Roig va registrar més baixes que els EUA en tota la guerra
plau. Els historiadors més rigorosos han establert que la campanya decisiva de la Segona Guerra Mundial va tenir lloc al front de l’Est: Hitler va desplegar-hi 200 divisions. Tenint en compte que 30 divisions més eren a Itàlia, només quedaven disponibles 60 divisions per plantar cara als aliats al front occidental. Aquestes xifres van ser clau perquè els 156.000 combatents que van desembarcar a Normandia poguessin avançar fins a París i molt més enllà.
Que la notícia del 75è aniversari de la gesta admirable, adornada amb paraules boniques dels discursos d’altres temps, no ens oculti la veritat factual. Overlord és l’operació militar més important de la història però és probable que hagués fracassat si els soviètics no haguessin empès heroicament des de l’altre costat. Sí, la paradoxa ja la sabem: les tropes de Stalin van ser, alhora, llibertadores i constructores de règims totalitaris, una cosa després de l’altra. Però el sacrifici dels joves soviètics mereix el mateix record que el dels nord-americans, més enllà i més ençà dels nusos geopolítics que ara ens priven de veure Putin saludant la reina Elisabet II.