Salut fa un primer pas per pal·liar la falta d’especialistes
Catalunya comença a formar més metges de família i pediatres
Salut ha anunciat que la seva oferta de formació de metges especialistes, d’especialitats d’infermeria i de psicòlegs clínics s’estira per a l’any que ve gairebé al màxim. En conjunt, un 10%. “Així intentem, amb altres mesures, donar solució a les necessitats de professionals a mitjà termini. De fet, és la mesura més efectiva perquè d’aquí quatre o sis anys tinguem la plantilla necessària”, diu la consellera Alba Vergés.
La inversió anual serà d’uns dos milions extres per fer-se càrrec d’un augment de 125 places de diferents especialitats: 83 per a metges, 22 per a infermeria.
L’oferta total arriba a les 1.432 places, la més alta des que se’n convoquen.
Les places de formació que creixen més són les de medicina de família (35 més), en què la falta de professionals, la sobrecàrrega de pacients i les males condicions laborals van portar a una vaga massiva a la tardor en l’atenció primària pública. També es reforça la pediatria (10 d’extres), un altre dels punts negres. La falta d’especialistes disposats a treballar en l’assistència primària va obligar a traspassar l’atenció infantil a metges de família, fins a un 40% dels casos en algunes zones.
Les quotes de nous al·lergòlegs i de cirurgians generals i de l’aparell digestiu també augmenten. Són dos àmbits en què la demanda assistencial ha anat creixent i a què els responsables d’ordenació professional de la conselleria havien de donar resposta amb una certa rapidesa (es triga entre 4 i 5 anys a formar un especialista). Altres branques de gran prestigi, com oncologia o hematologia, es queden igual. Perquè el problema, segons el diagnòstic dels responsables d’ordenació professional, no és en aquestes especialitats. “Fins i tot en algunes d’aquestes especialitats podríem estar formant per sobre de les necessitats”, reconeix Marc Ramentol, director de Professionals de la Salut. Són deficitàries, en canvi, anestèsia (perquè l’anestèsia cada vegada s’utilitza en més procediments), angiologia i cirurgia vascular, traumatologia, cirurgia plàstica, dermatologia, otorrinolaringologia, oftalmologia, reumatologia o radiodiagnòstic. En la majoria, l’oferta de formació creix més tímidament, amb una o dues places més de MIR.
Planificar les necessitats d’especialistes dels pròxims anys no només requereix tenir en compte les jubilacions, que en els metges seran d’un 40% de professionals en 15 anys (uns 4.600 els següents sis anys). També s’han de tenir en compte les àrees que són més fluixes i que creixeran, com els que treballen en assistència primària i geriatria, perquè gran part de l’envelliment s’haurà d’afrontar des dels CAP i l’atenció domiciliària, i això incumbeix tant metges com infermeres especialitzades. Igualment, cal incloure noves necessitats per canvis terapèutics i tècnics. “Però és especialment important fer alguna cosa per retenir talent”, assenyala la consellera Alba Vergés.
És la paraula màgica, perquè la veritat és que als hospitals més fronterers, a Lleida i les Terres de l’Ebre sobretot, la meitat dels metges que es formen com a especialistes són de comunitats veïnes i la majoria tornen a casa quan acaben. I als hospitals comarcals costa molt més de contractar els especialistes que necessiten per atendre la seva població. I en alguns casos encara és més difícil: la deserció en l’aten
EL DÈFICIT MÉS IMPORTANT
L’oferta creix, també, un 10% per a infermers i psicòlegs clínics
ALBA VERGÉS
“És la mesura més efectiva per solucionar a mitjà termini les necessitats”
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL
Els hospitals perifèrics tindran més MIR per ser més atractius
ció primària dels pediatres arriba a les millors places del centre de Barcelona. Gairebé cap no vol sortir de l’hospital.
Així doncs, retenir talent és una qüestió més complexa. Per això l’oferta de places MIR creix sobretot a la Catalunya central i a les Terres de l’Ebre. “La docència millora la qualitat assistencial i ajuda a retenir els professionals”, assegura Vergés.
“Necessitem la col·laboració de les universitats perquè els plans d’estudi incloguin molt més l’atenció primària. És l’assignatura pendent de l’atenció primària: guanyar prestigi”, defensa Marc Ramentol. I que la primària deixi de ser una cosa anecdòtica en el recorregut dels quatre anys de formació dels residents, que ara com ara amb prou feines es veuen en aquest tipus de lloc de treball.
Les especialitats d’infermeria continuen sent un escenari molt nou. Es convoquen 199 places, un augment d’un 12,4%, però, a part de ser pocs els professionals amb aquest valor afegit, el problema és el seu reconeixement laboral, que de moment amb prou feines es té en compte. Però en la redefinició de les professions sanitàries que es prepara a través del Fòrum de les Professions, les tasques encarregades a infermeria hauran de créixer, en l’atenció familiar, la dels nens, la dels més grans, en medicina laboral... I ho faran a través de les especialitats.
La psicologia clínica també fa un pas important en aquesta oferta de places. És una de les professions més deficitàries per falta de places de formació: en el pla de la Generalitat aquest any augmenten un 57,7%.