El copagament farmacèutic castiga el treballador pobre
L’Autoritat Fiscal proposa un model basat en la renda
L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), l’organisme encarregat de vetllar per la sostenibilitat dels comptes públics, va presentar ahir un informe (el segon elaborat fins ara) sobre la despesa en receptes dispensades en oficina de farmàcia que deixa clar que el sistema de copagament farmacèutic actual no és gens equitatiu. Al contrari, creu que penalitza el treballador amb ingressos baixos davant els pensionistes d’ingressos similars, i també el treballador amb rendes modestes davant un que superi els 60.000 euros.
A parer seu, cal modificar el sistema actual per fer-lo més equitatiu i eficient. Com? Eliminant la diferenciació actual entre pensionistes i actius i que el pagament depengui exclusivament del nivell de rendes de cadascú.
El model actual, imposat pel govern de Mariano Rajoy (2012), va establir quatre franges de pagament per als pensionistes: gratuïtat per a les pensions no contributives o mínimes; el pagament d’un 10% del preu del fàrmac receptat amb un màxim de 8 euros al mes si el pensionista ingressa fins a 18.000 euros a l’any; el mateix percentatge amb un límit de 18 euros mensuals si s’ingressen entre 18.001 i 100.000 euros; el pagament d’un 60% amb un límit mensual de 61 euros si es guanyen més de 100.000 euros.
I els treballadors en actiu? El 40% del preu del medicament receptat per als que guanyin fins a 18.000 euros, el 50% per als que ingressin entre 18.001 euros i 99.999 euros i el 60% per als que assoleixin i superin els 100.000 euros.
A la legislatura anterior el govern de Sánchez va intentar modificar el sistema perquè, a parer seu, fos més equitatiu. La proposta (no va sortir perquè els pressupostos van ser rebutjats) se centrava en l’eliminació del copagament farmacèutic als pensionistes amb una renda inferior als 11.200 euros a l’any, i també a les famílies amb almenys un fill a càrrec que cobrin menys de 9.000 euros anuals.
Per l’Autoritat Fiscal, tot plegat és senzillament poc equitatiu, de manera que proposa “un límit màxim de despesa anual per als treballadors en actiu amb ingressos baixos” i “estratificar els trams de renda, ja que se subvenciona el mateix a un treballador actiu amb 19.000 euros de renda que a un altre amb una renda cinc vegades superior”.
Així, proposa que es posi fi a la diferència entre pensionistes i treballadors i s’estableixin els copagaments en funció de la renda. Les franges de renda passarien de les quatre actuals a sis: fins a 12.000 euros, de 12.000 a 18.000, de 18.000 a 30.000, de 30.000 a 60.000, de 60.000 a 100.000 i, la sisena, a partir de 100.000. Això sí, es pagaria un percentatge més petit del medicament (un 10% fins als 30.000 euros, que augmentarà a un 29%, un 36% i un 60% en els següents trams) amb límits mensuals per a tothom.
L’informe, molt ampli i detallat, aposta, a més a més, per la subhasta de medicaments “a escala nacional” seguint l’exemple d’Andalusia, que consideren que és “un èxit perquè aconsegueix estalvis sense comprometre la salut dels ciutadans”. L’Airef creu que la implantació de la subhasta de medicaments a escala nacional generaria un estalvi de 10.000 milions d’euros.
L’actual Govern del PP andalús s’ha compromès, de totes maneres, a eliminar la subhasta perquè considera que és un “desastre”.
L’Airef demana que s’eliminin diferències entre pensionistes i empleats, i se centra només en els ingressos