Sergi Pà­mi­es Ha­bi­tat­ge so­ci­al?

La Vanguardia (Català) - - CULTURA -

L’Es­quer­ra de l’Ei­xam­ple és un bar­ri sot­mès a les ten­si­ons d’una ciu­tat que ex­pul­sa els seus ha­bi­tants més an­tics a can­vi d’apu­jar preus. No es pot par­lar de gen­tri­fi­ca­ció per­què no hi ha un pro­cés pre­vi de de­gra­da­ció (com al Ra­val) si­nó que la inèr­cia del mer­cat im­po­sa un mo­del im­mo­bi­li­a­ri que en­co­breix la pri­va­tit­za­ció de l’ho­te­le­ria. Ho ex­pli­co per par­lar de la Isa­bel Ca­sa­de­vall, que m’en­via un mis­sat­ge que és més un di­agnòs­tic que un símp­to­ma: “Tinc se­qüe­les de pò­lio, he ca­mi­nat sem­pre amb or­to­pè­dia i cros­ses, pe­rò fa sis anys vaig cau­re per una es­ca­la. Aquest ac­ci­dent em va im­pe­dir ca­mi­nar més i des d’ales­ho­res vaig en ca­di­ra de ro­des. Em van do­nar la gran in­va­li­de­sa (1.233,68 €) i tinc pro­hi­bit tre­ba­llar. Es­tic en un pis de llo­guer pel qual pa­go 989,35 €. Fa deu anys que es­tic apun­ta­da als pi­sos de pro­tec­ció ofi­ci­al, pe­rò ni pis ni cap so­lu­ció. No tinc dret a l’aju­da per pa­gar el llo­guer per­què el meu pas­sa dels 750 €. Quin pis amb as­cen­sor val menys a Bar­ce­lo­na?”.

Vaig conèi­xer la Isa­bel qu­an mi­li­tà­vem a l’As­so­ci­a­ció de Ve­ïns de l’Es­quer­ra de l’Ei­xam­ple amb l’en­tu­si­as­me de par­ti­ci­par en l’or­ga­nit­za­ció de fes­tes ma­jors (i me­nors), reu­ni­ons en què els adults as­sa­ja­ven el seu do­mi­ni de la ta­bar­ra i ba­ta­lles ve­ï­nals que van con­tri­buir a fer que la ca­sa Gol­fe­richs no fos de­vo­ra­da per l’im­pe­ri nuñis­ta i a pres­si­o­nar per­què exis­tei­xin el parc de l’Es­cor­xa­dor, la bi­bli­o­te­ca Jo­an Mi­ró o uns quants semàfors. Com que in­tu­í­em que la nos­tra in­flu­èn­cia era mí­ni­ma, ens afer­rà­vem a l’or­gull d’ha­ver fet al­gu­na co­sa.

Com que in­tu­í­em que la nos­tra in­flu­èn­cia era mí­ni­ma, ens afer­rà­vem a l’or­gull d’ha­ver fet al­gu­na co­sa

La Isa­bel apor­ta­va una ale­gria de pe­dra pi­ca­da, en­car­na­da en el Se­at 600 (tu­ne­jat) que con­du­ïa. Els més ve­te­rans el re­cor­da­ran: un ve­hi­cle pre­ci­ós, pin­tat (per l’Albert Es­po­na) amb pai­sat­ges na­ïfs i ore­ne­tes ner­vi­o­ses. Com que la Isa­bel te­nia di­fi­cul­tats per mou­re’s, ana­va amb el cot­xe a tot ar­reu i, a les ma­ni­fes­ta­ci­ons i les fes­tes, el fè­iem ser­vir com a mas­ca­ró de proa per col·lo­car-hi ba­fles o me­gà­fons sub­ver­sius.

En el nu­cli més ac­tiu de l’as­so­ci­a­ció hi ha­via fu­turs con­se­llers, co­mu­nis­tes, re­pu­bli­cans, pu­jo­lis­tes, ex­bu­dis­tes i oci­o­sos re­cal­ci­trants. Pin­tà­vem unes pan­car­tes pre­ci­o­ses i les pen­jà­vem se­guint el mes­trat­ge de Ra­mon Do­mè­nech i acon­se­guí­em la pin­tu­ra grà­ci­es a Toni Co­lo­mi­na (que la por­ta­va amb el seu Ford Ca­pri) i edi­tà­vem un but­lle­tí amb tants pseu­dò­nims com fir­mes. La Isa­bel en­car­na­va el mi­llor del bar­ri i ara, tot i la re­tò­ri­ca gran­di­lo­qüent dels que par­len tot­ho­ra de “po­lí­ti­ques i ha­bi­tat­ge so­ci­als”, s’hau­rà de bus­car la vi­da mal­grat reu­nir els re­qui­sits que jus­ti­fi­ca­ri­en una aten­ció dig­na i no sec­tà­ria. Si el Se­at 600 en­ca­ra es­ti­gués ope­ra­tiu, sor­ti­ria ara ma­teix pel bar­ri amb un pa­rell de me­gà­fons po­tents i, al vo­lant, el som­riu­re llu­mi­nós i com­ba­tiu de la Isa­bel per de­nun­ci­ar to­tes les men­ti­des dels nos­tres po­lí­tics so­bre “po­lí­ti­ques pro­gres­sis­tes d’ha­bi­tat­ge”.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.