Catalunya exposa les càrregues de l’1-O a la Quadriennal de Praga
Des del ministeri veuen més lògic promocionar creadors que política
La Quadriennal d’Escenografia de Praga, la trobada més gran del món de l’especialitat, que fa mig segle que reuneix el sector, va tornar a obrir les portes ahir. Al llarg dels onze dies que durarà l’esdeveniment s’esperen més de 200.000 visitants i la participació de 79 països i regions, entre els quals Espanya i Catalunya, que hi van per separat. No és pas estrany: també passa a la Biennal de Venècia. Però, com si fos una metàfora de la situació política del país, a la Quadriennal de Praga qui va liderar la representació espanyola des del 1987 fins al 2011 va ser l’Institut del Teatre barceloní. A les dues últimes edicions, la del 2015 i l’actual, Catalunya i Espanya ja hi han assistit cadascuna pel seu compte. I aquest any no sembla pas que s’hagin de veure gaire les cares: Catalunya ha decidit portar al fabulós edifici art nouveau del Palau Industrial de Praga la seva situació política. En concret, l’1-O.
Amb votacions i càrregues policials incloses. I el discurs de Felip VI després del referèndum. Un discurs que es veu, com la resta de les imatges, en una pantalla petita, i se sent distorsionat. La sorpresa ve quan per sobre de la pantalla ascendeix una bandera amb en Piuet, amb una veu que sembla que també sona sobre el discurs del Monarca.
És part de la instal·lació principal que presenta Catalunya a la Quadriennal, titulada Prospective actions (Catalunya 2004-2018) i que ha fet que, si inicialment en el viatge amb periodistes que organitza el Ministeri de Cultura per presentar el pavelló espanyol hi estava inclòs el català, ara mateix la visita no forma part de les previsions. I la recepció oferta per l’ambaixada espanyola ahir no va incloure la presència catalana. Amaya de Miguel, directora general de l’Institut Nacional d’Arts Escèniques –organisme del Ministeri de Cultura–, ha volgut defugir qualsevol polèmica a Praga, malgrat que assenyala que li sembla lògic que els pavellons serveixin més per promocionar creadors que política i afirma que va oferir a Catalunya anar junts a Praga en aquesta edició.
Bibiana Puigdefàbregas, comissària amb Marta Rafa de la representació catalana –l’Institut del Teatre amb l’ajut econòmic de l’Institut Ramon Llull–, ja va assenyalar quan va presentar el projecte que volien mostrar “la situació d’excepcionalitat que viu el país des de l’1 d’octubre, amb presos polítics i artistes perseguits per la llei”.
La instal·lació Prospective actions en tot cas és més àmplia que l’1-O. Els seus creadors, Pau Masaló, Marc Villanueva, Xesca Salvà i Laura Clos, aborden en una gran taula circular de joc a través de peces de fusta, diapositives, pantalles i auriculars que donen instruccions altres casos de conflictivitat social com el desallotjament de Can Vies o les grans manifestacions del 2011 davant el Parlament.
Això sí, l’Institut del Teatre presenta un altre projecte a Praga, aquest al pavelló de les creacions dels estudiants, que reincideix, amb més poesia, en la política catalana actual. Però només l’entendrà a la primera un visitant català. La instal·lació és un gran prisma de fusta a l’interior del qual, amagada, hi ha una habitació a què s’accedeix individualment. A dins hi ha una performance secreta i bonica que s’acabarà l’últim dia de la Quadriennal. Allà –i és un espòiler per a possibles visitants–, rere una porta corredissa, hi ha una actriu en roba interior teixint pacient com Penèlope una llar
Sobre una pantalla amb el discurs de Felip VI després de l’1-O s’alça de sobte una bandera... amb un Piuet
guíssima bufanda. Groga, per descomptat. Al voltant, cabdells grocs atapeïts que semblen presons.
I perquè no hi falti res, aquest diumenge hi haurà una conferència a la Quadriennal titulada Catalunya. Art i democràcia, que aborda la situació de l’art català després de l’1-O i recollirà les opinions de gent com David Fernàndez. La xerrada es fa després d’una altra... sobre la situació dels creadors al Brasil de Bolsonaro.