Barcelona la boja
No han notat res? Aquests dies, a l’autobús, als dinars familiars i, fins i tot, als bars hipsters es parla més de política municipal que de futbol. Barcelona és el tema. Fins i tot les presentacions de llibres deriven en debats encesos sobre la ciutat. Però ahir, a la llibreria + Bernat, estava més que justificat: l’exalcalde Jordi Hereu i l’escriptora Llucia Ramis van acompanyar Màrius Carol, director d’aquest diari, en una xerrada amb motiu del seu últim llibre,
Barcelonins (i barcelonines) (Elba), centrat en el caràcter del seus habitants i en què, després d’haver-ne examinat múltiples exemples i fonts literàries i històriques, enarbora la teoria de la ciutat bipolar, és a dir, capaç de la màxima prudència i dels rampells més arrauxats.
Jordi Hereu, que fa set anys que treballa voltant per ciutats de mig món, ha arribat a la conclusió que “la majoria de les ciutats són escenaris passius del més bo i el més dolent que passa al món. L’especificitat dels barcelonins és la seva altíssima implicació en la ciutat, estan molt pendents de tot, cada barceloní porta un alcalde a dins”.
Les xifres indiquen, va continuar, que la meitat dels barcelonins van néixer en altres ciutats, la meitat a l’estranger, “malgrat que del 30% que fa tres dècades venia d’altres llocs d’Espanya hem passat a menys del 18%”. En aquest sentit, Ramis, que va confessar que continua empadronada a Palma, va dir que veu la seva ciutat natal “com una mare”. I va afegir: “Me l’estimo molt, però al cap de tres dies me’n canso i me’n torno a Barcelona, un amant amb qui pensava passar només dues o tres nits. Però em continuo despertant amb ell cada matí”. Ella va arribar atreta pels relats noctàmbuls que havia llegit –aquell Zeleste, aquell Bikini...–, i es va decebre perquè de nit, va afirmar, “és l’única ciutat del món on seus sola a la barra d’un bar i ningú no et diu res”.
Carol, després de recordar personatges històrics com Santa Madrona –que va ser capturada com a esclava i va acabar morint a Tessalònica– o La Seca– “la reina de les bruixes, regentava una escola d’encantaments a la Rambla i va ser cremada per la Inquisició després d’assegurar haver fornicat amb el dimoni”–, va parlar del projecte truncat d’instal·lar un gran cap de Plensa que es veiés des del mar, i va opinar que “aquí no arrisca ningú últimament, la societat civil ja no té l’impuls que havia tingut en altres èpoques, tot i que hi ha noves persones i entitats que sí que podrien tenir futur”.
“Qui –i, sobretot, com– governarà aquesta ciutat?”, es demanava el públic. Hereu va dir que l’important és “la no dissolució en magmes –Catalunya, Espanya...– que et puguin debilitar, tancar-se en noves muralles no ajudaria a cap causa, més aviat al contrari, tindria uns costos enormes”.