Bar­ce­lo­na la bo­ja

La Vanguardia (Català) - - CULTURA - Xa­vi Ayén

No han no­tat res? Aquests di­es, a l’au­to­bús, als di­nars fa­mi­li­ars i, fins i tot, als bars hips­ters es par­la més de po­lí­ti­ca mu­ni­ci­pal que de fut­bol. Bar­ce­lo­na és el te­ma. Fins i tot les pre­sen­ta­ci­ons de lli­bres de­ri­ven en de­bats en­ce­sos so­bre la ciu­tat. Pe­rò ahir, a la lli­bre­ria + Ber­nat, es­ta­va més que jus­ti­fi­cat: l’exal­cal­de Jor­di He­reu i l’es­crip­to­ra Llu­cia Ra­mis van acom­pa­nyar Mà­rius Ca­rol, di­rec­tor d’aquest di­a­ri, en una xer­ra­da amb mo­tiu del seu úl­tim lli­bre,

Bar­ce­lo­nins (i bar­ce­lo­ni­nes) (El­ba), cen­trat en el ca­ràc­ter del seus ha­bi­tants i en què, des­prés d’ha­ver-ne exa­mi­nat múl­ti­ples exem­ples i fonts li­te­rà­ri­es i his­tò­ri­ques, en­ar­bo­ra la te­o­ria de la ciu­tat bi­po­lar, és a dir, capaç de la mà­xi­ma pru­dèn­cia i dels ram­pells més ar­rau­xats.

Jor­di He­reu, que fa set anys que tre­ba­lla vol­tant per ciutats de mig món, ha ar­ri­bat a la con­clu­sió que “la ma­jo­ria de les ciutats són es­ce­na­ris pas­sius del més bo i el més do­lent que pas­sa al món. L’es­pe­ci­fi­ci­tat dels bar­ce­lo­nins és la se­va al­tís­si­ma im­pli­ca­ció en la ciu­tat, es­tan molt pen­dents de tot, ca­da bar­ce­lo­ní por­ta un al­cal­de a dins”.

Les xi­fres in­di­quen, va con­ti­nu­ar, que la mei­tat dels bar­ce­lo­nins van néi­xer en al­tres ciutats, la mei­tat a l’es­tran­ger, “mal­grat que del 30% que fa tres dè­ca­des ve­nia d’al­tres llocs d’Es­pa­nya hem pas­sat a menys del 18%”. En aquest sen­tit, Ra­mis, que va con­fes­sar que con­ti­nua em­pa­dro­na­da a Pal­ma, va dir que veu la se­va ciu­tat na­tal “com una ma­re”. I va afe­gir: “Me l’es­ti­mo molt, pe­rò al cap de tres di­es me’n can­so i me’n tor­no a Bar­ce­lo­na, un amant amb qui pen­sa­va pas­sar no­més du­es o tres nits. Pe­rò em con­ti­nuo des­per­tant amb ell ca­da ma­tí”. Ella va ar­ri­bar atre­ta pels re­lats noc­tàm­buls que ha­via lle­git –aquell Ze­les­te, aquell Biki­ni...–, i es va de­ce­bre per­què de nit, va afir­mar, “és l’úni­ca ciu­tat del món on seus so­la a la bar­ra d’un bar i nin­gú no et diu res”.

Ca­rol, des­prés de re­cor­dar per­so­nat­ges his­tò­rics com San­ta Ma­dro­na –que va ser cap­tu­ra­da com a es­cla­va i va aca­bar mo­rint a Tes­sa­lò­ni­ca– o La Se­ca– “la rei­na de les brui­xes, re­gen­ta­va una es­co­la d’en­can­ta­ments a la Ram­bla i va ser cre­ma­da per la In­qui­si­ció des­prés d’as­se­gu­rar ha­ver for­ni­cat amb el di­mo­ni”–, va par­lar del pro­jec­te trun­cat d’ins­tal·lar un gran cap de Plen­sa que es ve­iés des del mar, i va opi­nar que “aquí no ar­ris­ca nin­gú úl­ti­ma­ment, la so­ci­e­tat ci­vil ja no té l’im­puls que ha­via tin­gut en al­tres èpo­ques, tot i que hi ha no­ves per­so­nes i en­ti­tats que sí que po­dri­en te­nir fu­tur”.

“Qui –i, so­bre­tot, com– go­ver­na­rà aques­ta ciu­tat?”, es de­ma­na­va el pú­blic. He­reu va dir que l’im­por­tant és “la no dis­so­lu­ció en mag­mes –Ca­ta­lu­nya, Es­pa­nya...– que et pu­guin de­bi­li­tar, tan­car-se en no­ves mu­ra­lles no aju­da­ria a cap cau­sa, més avi­at al con­tra­ri, tin­dria uns cos­tos enor­mes”.

MANÉ ESPINOSA

Jor­di He­reu, Mà­rius Ca­rol i Llu­cia Ra­mis ahir a la lli­bre­ria + Ber­nat

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.