Un altre capítol final de Marvel?
X-Men: Fénix oscura Direcció: Simon Kinberg
Intèrprets: Sophie Turner, James McAvoy, Michael Fassbender, Jennifer Lawrence
Producció: EUA, 2019. Durada: 123 min. Fantàstica Mística, Bèstia, Jean Grey, Cíclop, Storm, Nightcrawler i Quicksilver formen una família tan unida, professional i ben compenetrada com els Tracy, els herois de Thunderbirds, i l’al·lusió a la memorable sèrie creada per Gerry Anderson no és gratuïta: el primer tram d’X-Men: Fénix oscura, després d’un pròleg que dona compte de la tragèdia viscuda per Jean Grey en la seva infància, relata el rescat d’uns astronautes per l’equip (sota la direcció del pare Charles Xavier i per petició del president de la nació) i té l’esperit i l’aire èpic i jovial d’un episodi de Thunderbirds o del llargmetratge que va dirigir Jonathan Frakes, fins i tot la manera com s’enlaira la nau de socors. Aquesta escena podria ser una simple exhibició de les habilitats sobrehumanes del grup, però en realitat planteja la trama de la pel·lícula, ja que en aquesta gesta Jean Grey, Fènix, si ho preferiu, pateix una explosió solar que canviarà la seva naturalesa. Sophie Turner, la popular Sansa Stark de Joc de trons, que ja va assumir el paper en la precedent X-Men: Apocalipsis, transmet molt bé, a través d’uns ulls inundats de mel, el seu progressiu tràngol, el seu viatge cap a la maldat absoluta.
La pel·lícula del debutant Simon Kinberg, fins ara productor i guionista de diversos títols de la sèrie (així com de Sr. i Sra. Smith o Sherlock Holmes), és la quarta protagonitzada pels X-Men joves (McAvoy com a Charles Xavier, Fassbender com a Magneto, etcètera) i, pel que sembla, potser l’última. Marvel abaixa així la persiana, el mateix any, d’Els Venjadors i X-Men, en espera de més refundacions. Com a obra de comiat, Kinberg ha optat per La saga de Fénix oscura, un còmic que adora. No és el millor capítol de la sèrie. Li falta, per exemple, el saludable sentit de l’humor d’X-Men: Apocalipsis i li sobren levitacions. Però el seu gust de serial és genuí i agradarà tant als incondicionals de la franquícia com als amants del cinema d’aventures de grup. El millor de la funció és la potent i creativa música de Hans Zimmer, una banda sonora exemplar.