“Ens agrada dominar, sotmetre el rival”
Jorge Vilda, seleccionador espanyol
Jorge Vilda (Madrid, 7 de juliol del 1981) desprèn serenitat en cada paraula. Ha contribuït a esprémer la millor versió de les seves jugadores des que es va asseure a la banqueta d’Espanya per primera vegada, fa gairebé quatre anys. Ha arribat el moment de demostrar els avenços al Mundial de França.
Com són les sensacions per a aquest Mundial?
La veritat és que són bones. Les jugadores hi han arribat en bones condicions. Això sí, els dies previs hem hagut d’entrenar i assumir la càrrega física adequada perquè el dia del debut (demà, davant Sudàfrica) estiguem a un bon nivell.
Vostè va arribar després del decebedor Mundial del Canadà. Quin ha estat el seu paper des d’aquell moment? Vaig trobar un equip sense confiança. Les jugadores no creien en elles mateixes. Per tant, el primer que vaig haver de fer va ser recuperar la seva autoestima. Vam començar bé, guanyant rivals forts, i de mica en mica vam aprofundir en els detalls sobre el model de joc que ja coneixien. Introduïm matisos per evolucionar i que amb el temps ens portin a guanyar. Hi ha dues maneres d’aconseguir-ho: minimitzant les debilitats i potenciant les fortaleses.
La gent es pot il·lusionar amb aquesta selecció? Nosaltres el que més tenim és il·lusió. No és que ens en sobri, però en tenim ganes i ho volem fer bé. Després, cal ser realistes i conscients de la nostra posició al rànquing FIFA (13a) i de quantes seleccions preferides hi ha, i nosaltres no ho som.
És simptomàtic que seleccions potents com els Estats Units, o França, que aposten des de fa temps pel futbol femení, les dirigeixin dones? És molt bo que hi hagi seleccionadores. El nombre cada dia és més gran. A més a més, penso que el futur de la dona no està només en el futbol femení. Les veurem als cossos tècnics i com a entrenadores d’equips professionals masculins. Al final no serà qüestió
de gènere, sinó de capacitació.
Fa uns quants dies va relativitzar la importància de guanyar en el debut contra Sud-àfrica. És una manera de treure pressió a l’equip? És que, de fet, ho penso. Volem sumar els tres punts, però pensem més en la manera d’entrar en la competició i en el rendiment que tindrem. Si comencem guanyant, molt millor, però, si no, tindrem opcions igualment. Fins i tot si no guanyéssim el segon partit. És important, no determinant.
La “manera d’entrar” té molt a veure amb l’estil.
Volem competir bé en cada partit. A partir d’allà intentarem fer el nostre joc. Ens agrada dominar, fins i tot sotmetre el rival. Haurem de generar ocasions de gol i finalitzar-les per guanyar. Procurarem complir les tres etapes.
Parlem de vostè. Com va començar el seu amor per les banquetes? He estat lligat al futbol des de petit perquè el meu pare va ser preparador físic a l’Atlètic de Madrid, al Barça... I sempre l’havia seguit. Jo vaig jugar a les categories inferiors d’alguns d’aquests equips fins que amb 17 anys ho vaig deixar per culpa de les lesions de genoll. Vaig estudiar Educació Física i em vaig treure els títols d’entrenador perquè volia continuar lligat al futbol.
S’imaginava dirigint un equip femení?
Potser no, però quan comences a ser entrenador tens la il·lusió de poder anar a un Mundial o una Eurocopa. És un somni fet realitat. Fa una mica més de deu anys que vaig començar a entrenar en el món femení. Vaig rebre la trucada de la Federació, i he passat per totes les etapes: preparador físic, assistent tècnic, seleccionador sub-17 i sub19... Fins a assolir l’absoluta i ser també el director tècnic.
Pensa que en el futbol femení actual encara pesa massa el físic per sobre del talent? És veritat que hi ha seleccions que tenen una preparació atlètica superior de moment. Encara hi ha distància, però l’estem escurçant. Per això es necessita un procés, és qüestió de temps. És fonamental competir cada cap de setmana contra rivals que t’exigeixin. Si en el minut 20 guanyes 2-0 i per recuperar la pilota en tens prou de col·locar-te i esperar que el contrari la llanci fora, no serveix. Les millores que es faran a la Lliga i la professionalització permetran un nivell més alt.
En les categories inferiors el físic es nota menys i els èxits ja han arribat. Quan creu que es poden traslladar a l’absoluta? En un futur pròxim. Ens entrenem i lluitem dia a dia perquè sigui com més aviat millor, però sense deixarnos res pel camí. Des de fa una dècada, les jugadores venen aquí i segueixen la mateixa filosofia en totes les categories. Això ens fa guanyar temps, ja que es desenvolupen una sèrie d’automatismes i un estil reconeixibles que ja han demostrat que són un èxit. Ara toca millorar i continuar en la mateixa línia. El suport de la Federació ha estat clau pels mitjans que ens ha donat.
Quin és l’objectiu que es marca en els pròxims anys?
Entrar dins del top 10 del rànquing FIFA. A partir d’allà, classificar-nos per a la pròxima Eurocopa. El nostre objectiu ha de ser continuar millorant i fer passos endavant. El talent existeix, i el criteri de selecció és per talent esportiu i qualitat futbolística. Per físic aquí no podríem competir mai, o sigui que les jugadores que tenen el do, si estan ben entrenades i amb bons estímuls, al final s’acostaran a les millors o seran algunes de les millors.
“Vaig trobar un equip sense confiança; el primer que vaig fer va ser recuperar la seva autoestima”
“Volem entrar bé al Mundial, competir en cada partit i intentar fer el nostre joc”
“El futur de l’entrenadora està en el futbol masculí també; no és qüestió de gènere, sinó de capacitat”
“Les jugadores amb talent, ben entrenades, s’acostaran a les millors o seran algunes de les millors”