“Ens agra­da do­mi­nar, sot­me­tre el ri­val”

Jor­ge Vil­da, se­lec­ci­o­na­dor es­pa­nyol

La Vanguardia (Català) - - ESPORTS -

Jor­ge Vil­da (Ma­drid, 7 de ju­li­ol del 1981) des­prèn se­re­ni­tat en ca­da pa­rau­la. Ha con­tri­bu­ït a es­pré­mer la mi­llor ver­sió de les se­ves ju­ga­do­res des que es va as­seu­re a la ban­que­ta d’Es­pa­nya per pri­me­ra ve­ga­da, fa gai­re­bé qua­tre anys. Ha ar­ri­bat el mo­ment de de­mos­trar els aven­ços al Mun­di­al de Fran­ça.

Com són les sen­sa­ci­ons per a aquest Mun­di­al?

La ve­ri­tat és que són bo­nes. Les ju­ga­do­res hi han ar­ri­bat en bo­nes con­di­ci­ons. Ai­xò sí, els di­es pre­vis hem ha­gut d’en­tre­nar i as­su­mir la càr­re­ga fí­si­ca ade­qua­da per­què el dia del de­but (de­mà, da­vant Su­dà­fri­ca) es­ti­guem a un bon ni­vell.

Vos­tè va ar­ri­bar des­prés del de­ce­be­dor Mun­di­al del Ca­na­dà. Quin ha es­tat el seu pa­per des d’aquell mo­ment? Vaig tro­bar un equip sen­se con­fi­an­ça. Les ju­ga­do­res no cre­ien en elles ma­tei­xes. Per tant, el pri­mer que vaig ha­ver de fer va ser re­cu­pe­rar la se­va au­to­es­ti­ma. Vam co­men­çar bé, gua­nyant ri­vals forts, i de mi­ca en mi­ca vam apro­fun­dir en els de­talls so­bre el mo­del de joc que ja co­nei­xi­en. In­tro­du­ïm ma­ti­sos per evo­lu­ci­o­nar i que amb el temps ens por­tin a gua­nyar. Hi ha du­es ma­ne­res d’acon­se­guir-ho: mi­ni­mit­zant les de­bi­li­tats i po­ten­ci­ant les for­ta­le­ses.

La gent es pot il·lu­si­o­nar amb aques­ta se­lec­ció? No­sal­tres el que més te­nim és il·lu­sió. No és que ens en so­bri, pe­rò en te­nim ga­nes i ho vo­lem fer bé. Des­prés, cal ser re­a­lis­tes i cons­ci­ents de la nos­tra po­si­ció al ràn­quing FIFA (13a) i de quan­tes se­lec­ci­ons pre­fe­ri­des hi ha, i no­sal­tres no ho som.

És simp­to­mà­tic que se­lec­ci­ons po­tents com els Es­tats Units, o Fran­ça, que apos­ten des de fa temps pel fut­bol fe­me­ní, les di­ri­gei­xin do­nes? És molt bo que hi ha­gi se­lec­ci­o­na­do­res. El nom­bre ca­da dia és més gran. A més a més, pen­so que el fu­tur de la do­na no es­tà no­més en el fut­bol fe­me­ní. Les veu­rem als cos­sos tèc­nics i com a en­tre­na­do­res d’equips pro­fes­si­o­nals mas­cu­lins. Al fi­nal no se­rà qües­tió

de gè­ne­re, si­nó de capa­ci­ta­ció.

Fa uns quants di­es va re­la­ti­vit­zar la im­por­tàn­cia de gua­nyar en el de­but con­tra Sud-àfri­ca. És una ma­ne­ra de treu­re pres­sió a l’equip? És que, de fet, ho pen­so. Vo­lem su­mar els tres punts, pe­rò pen­sem més en la ma­ne­ra d’en­trar en la com­pe­ti­ció i en el ren­di­ment que tin­drem. Si co­men­cem gua­nyant, molt mi­llor, pe­rò, si no, tin­drem op­ci­ons igual­ment. Fins i tot si no gua­nyés­sim el se­gon par­tit. És im­por­tant, no de­ter­mi­nant.

La “ma­ne­ra d’en­trar” té molt a veu­re amb l’es­til.

Vo­lem com­pe­tir bé en ca­da par­tit. A par­tir d’allà in­ten­ta­rem fer el nos­tre joc. Ens agra­da do­mi­nar, fins i tot sot­me­tre el ri­val. Hau­rem de ge­ne­rar oca­si­ons de gol i fi­na­lit­zar-les per gua­nyar. Pro­cu­ra­rem com­plir les tres eta­pes.

Par­lem de vos­tè. Com va co­men­çar el seu amor per les ban­que­tes? He es­tat lli­gat al fut­bol des de pe­tit per­què el meu pa­re va ser pre­pa­ra­dor fí­sic a l’At­lè­tic de Ma­drid, al Bar­ça... I sem­pre l’ha­via se­guit. Jo vaig ju­gar a les ca­te­go­ri­es in­fe­ri­ors d’al­guns d’aquests equips fins que amb 17 anys ho vaig dei­xar per cul­pa de les le­si­ons de ge­noll. Vaig es­tu­di­ar Edu­ca­ció Fí­si­ca i em vaig treu­re els tí­tols d’en­tre­na­dor per­què vo­lia con­ti­nu­ar lli­gat al fut­bol.

S’ima­gi­na­va di­ri­gint un equip fe­me­ní?

Pot­ser no, pe­rò qu­an co­men­ces a ser en­tre­na­dor tens la il·lu­sió de po­der anar a un Mun­di­al o una Eu­ro­co­pa. És un som­ni fet re­a­li­tat. Fa una mi­ca més de deu anys que vaig co­men­çar a en­tre­nar en el món fe­me­ní. Vaig re­bre la tru­ca­da de la Fe­de­ra­ció, i he pas­sat per to­tes les eta­pes: pre­pa­ra­dor fí­sic, as­sis­tent tèc­nic, se­lec­ci­o­na­dor sub-17 i sub19... Fins a as­so­lir l’ab­so­lu­ta i ser tam­bé el di­rec­tor tèc­nic.

Pen­sa que en el fut­bol fe­me­ní ac­tu­al en­ca­ra pe­sa mas­sa el fí­sic per so­bre del ta­lent? És ve­ri­tat que hi ha se­lec­ci­ons que te­nen una pre­pa­ra­ció at­lè­ti­ca su­pe­ri­or de mo­ment. En­ca­ra hi ha dis­tàn­cia, pe­rò l’es­tem es­cur­çant. Per ai­xò es ne­ces­si­ta un pro­cés, és qües­tió de temps. És fo­na­men­tal com­pe­tir ca­da cap de set­ma­na con­tra ri­vals que t’exi­gei­xin. Si en el mi­nut 20 gua­nyes 2-0 i per re­cu­pe­rar la pi­lo­ta en tens prou de col·lo­car-te i es­pe­rar que el con­tra­ri la llan­ci fo­ra, no ser­veix. Les mi­llo­res que es fa­ran a la Lli­ga i la pro­fes­si­o­na­lit­za­ció per­me­tran un ni­vell més alt.

En les ca­te­go­ri­es in­fe­ri­ors el fí­sic es no­ta menys i els èxits ja han ar­ri­bat. Qu­an creu que es po­den tras­lla­dar a l’ab­so­lu­ta? En un fu­tur prò­xim. Ens en­tre­nem i llui­tem dia a dia per­què si­gui com més avi­at mi­llor, pe­rò sen­se dei­xar­nos res pel ca­mí. Des de fa una dè­ca­da, les ju­ga­do­res ve­nen aquí i se­guei­xen la ma­tei­xa fi­lo­so­fia en to­tes les ca­te­go­ri­es. Ai­xò ens fa gua­nyar temps, ja que es desen­vo­lu­pen una sè­rie d’au­to­ma­tis­mes i un es­til re­co­nei­xi­bles que ja han de­mos­trat que són un èxit. Ara to­ca mi­llo­rar i con­ti­nu­ar en la ma­tei­xa lí­nia. El su­port de la Fe­de­ra­ció ha es­tat clau pels mit­jans que ens ha do­nat.

Quin és l’ob­jec­tiu que es mar­ca en els prò­xims anys?

En­trar dins del top 10 del ràn­quing FIFA. A par­tir d’allà, clas­si­fi­car-nos per a la prò­xi­ma Eu­ro­co­pa. El nos­tre ob­jec­tiu ha de ser con­ti­nu­ar mi­llo­rant i fer pas­sos en­da­vant. El ta­lent exis­teix, i el cri­te­ri de se­lec­ció és per ta­lent es­por­tiu i qua­li­tat fut­bo­lís­ti­ca. Per fí­sic aquí no po­drí­em com­pe­tir mai, o si­gui que les ju­ga­do­res que te­nen el do, si es­tan ben en­tre­na­des i amb bons es­tí­muls, al fi­nal s’acos­ta­ran a les mi­llors o se­ran al­gu­nes de les mi­llors.

“Vaig tro­bar un equip sen­se con­fi­an­ça; el pri­mer que vaig fer va ser re­cu­pe­rar la se­va au­to­es­ti­ma”

“Vo­lem en­trar bé al Mun­di­al, com­pe­tir en ca­da par­tit i in­ten­tar fer el nos­tre joc”

“El fu­tur de l’en­tre­na­do­ra es­tà en el fut­bol mas­cu­lí tam­bé; no és qües­tió de gè­ne­re, si­nó de capa­ci­tat”

“Les ju­ga­do­res amb ta­lent, ben en­tre­na­des, s’acos­ta­ran a les mi­llors o se­ran al­gu­nes de les mi­llors”

EIDAN RU­BIO | RFEF

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.