Llegendes i passió per guanyar

Se’n va anar Michelle Akers. Es va retirar Mia Hamm. Ja no hi ha Abby Wambach. Va deixar la selecció la gran capitana Pearce (Rampone), malgrat que amb 43 anys encara juga. A la porteria no hi ha Hope Solo. Tots noms mítics, història dels Mundials femenins. Així i tot, però, els Estats Units continuen presentant un equip farcit de llegendes. Ningú no pot competir amb el combinat de Jill Ellis pel que fa a llums de neó i cracs. Tampoc ningú no pot fer ombra a la seva regularitat en les grans cites: l’equip de les barres i estrelles ha estat a les semifinals els set Mundials que s’han disputat. I a França defensen corona, un repte que no van poder aconseguir després de guanyar el 1991 i el 1999. Alex Morgan acapara molts focus, però els gols els fa Megan Rampinoe i la creativitat és cosa de Heath i de la genial Lindsey Horan, una de les onze novetats. Mentrestant Carli Lloyd, que va fer un hat-trick en 13 minuts a la final del Canadà, continua al peu del canó. Per acabar-ho d’adobar, els EUA tenen l’avantatge d’arribar descansats al Mundial. Les seves competidores gairebé totes han acabat la temporada. Van començar la seva Lliga al març i amb prou feines tenen una càrrega de tres mesos a les cames. Si hi ha una cosa que no els falta al cap, però, és passió per guanyar.