Ai els preus!

La Vanguardia (Català) - - ECONOMIA - Jo­sep Oli­ver Alon­so

Els es­tralls de la cri­si no ens aban­do­nen. És cert que hem re­con­du­ït ex­ces­sos de deu­te pri­vat; que, de l’ocu­pa­ció per­du­da, s’han re­cu­pe­rat gai­re­bé 2,5 mi­li­ons; que el PIB, el con­sum i la in­ver­sió en béns d’equi­pa­ment su­peren ja els ni­vells del 2007; que les ex­por­ta­ci­ons es­tan en mà­xims his­tò­rics; i que s’ha re­con­du­ït el crè­dit a la cons­truc­ció i l’ex­ces­siu pes d’aquell sec­tor en ac­ti­vi­tat, ocu­pa­ció i in­ver­sió. No es­tà mala­ment, en­ca­ra que que­da ca­mí per re­cór­rer: en VAB in­dus­tri­al o en llocs de tre­ball en­ca­ra ne­ces­si­tem uns anys. A l’eu­ro­zo­na tam­bé s’han cor­re­git mol­tes dis­fun­ci­ons: avui dis­po­sem del MEDE, de la Unió Ban­cà­ria i d’un Banc Cen­tral que ac­tua com si fós­sim una en­ti­tat po­lí­ti­ca fe­de­ral. Fent la vis­ta en­re­re, cal con­gra­tu­lar-se: da­vant la ca­tàs­tro­fe de la Gran Re­ces­sió, no es­tà gens mala­ment l’acon­se­guit.

Pe­rò en l’àm­bit de la in­fla­ció con­ti­nu­em an­co­rats en el pas­sat, amb crei­xe­ments allu­nyats del 2%. El pre­o­cu­pant de la se­va di­nà­mi­ca és el llarg perí­o­de en què es pro­lon­ga i les di­fi­cul­tats del BCE en acon­se­guir si­tu­ar-la, com és el seu man­dat, a prop d’aquell 2%. Ai­xí, la mit­ja­na 2013-2018 d’aug­ment de l’IPC de l’UEM ha es­tat d’un mí­ser 0,9%, en­ca­ra que el 2018 (1,8%) va pre­sen­tar una mi­llo­ra que no sem­bla que s’ha­gi de sos­te­nir. Ai­xò ex­pli­ca l’ús de l’am­pli ar­se­nal des­ple­gat pel BCE: ti­pus a ze­ro, co­bra­ment del 0,4% pels di­pò­sits de la ban­ca, crè­dits a llarg ter­mi­ni al sis­te­ma fi­nan­cer (les TLTRO) i com­pra mas­si­va d’ac­tius, bà­si­ca­ment pú­blics, fins als 2,6 bi­li­ons (amb B de Bar­ce­lo­na) as­so­lits el desem­bre del 2018.

Mal­grat ai­xò, en l’as­pec­te crí­tic del crei­xe­ment dels preus, el BCE no acon­se­gueix redre­çar la si­tu­a­ció. I ahir, en la reu­nió del Co­mi­tè de Go­vern del BCE a Víl­nius, les no­tí­ci­es tam­poc no van ser par­ti­cu­lar­ment es­ti­mu­lants.

Re­neix el fan­tas­ma de la de­fla­ció i la ja­po­nit­za­ció de l’eco­no­mia: es­pe­rem no ar­ri­bar-hi

Des­prés de la cai­gu­da de l’IPC de l’àrea el mes de maig (de l’1,7% d’abril a l’1,2% de maig i, per a la in­fla­ció sub­ja­cent, de l’1,3% al 0,8%), les pers­pec­ti­ves no són po­si­ti­ves: aven­ços con­tin­guts el 2019 (1,3%), 2020 (1,4%) i 2021 (1,6%). Amb ai­xò, de nou re­e­mer­geix a l’ho­rit­zó el fan­tas­ma de la de­fla­ció i la pos­si­ble ja­po­nit­za­ció de l’eu­ro­zo­na. Es­pe­rem no ar­ri­bar-hi.

És cert que les in­cer­te­ses ge­o­po­lí­ti­ques, la guerra co­mer­ci­al si­no­a­me­ri­ca­na, el Bre­xit i al­tres fac­tors es­truc­tu­rals (can­vis de­mo­grà­fics, glo­ba­lit­za­ció o dis­tri­bu­ció desi­gual de la ren­da, en­tre d’al­tres) han re­du­ït el crei­xe­ment de la UEM i, amb ell, l’aug­ment dels seus preus. Pe­rò, si­guin qui­nes si­guin les ra­ons, el re­lle­vant és la se­va di­fi­cul­tat per­què crei­xin al vol­tant del 2%. S’ex­pli­quen, per ai­xò, les me­su­res que va avan­çar ahir Drag­hi: pos­po­sar una al­tra ve­ga­da, ara fins al pri­mer se­mes­tre del 2020, un pos­si­ble aug­ment de ti­pus i con­fir­mar que, si cal, tor­na­rà la com­pra d’ac­tius. En su­ma, un any més es­pe­rant Go­dot, el d’un crei­xe­ment dels preus que ens allu­nyi per fi de la de­fla­ció i les se­ves ne­fas­tes con­se­qüèn­ci­es.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.