La CE denuncia Espanya per sancions fiscals discriminatòries
Recorre al Tribunal de Justícia les multes per no declarar béns a l’estranger
El pal que la Hisenda espanyola esgrimeix amb força des del 2012 per estimular els contribuents a declarar els seus béns a l’estranger s’està esquerdant per moments. Va ser l’octubre d’aquell any quan l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va llançar una estratègia de “pal i pastanaga per a la regularització de l’economia submergida”. L’estímul l’aportava una amnistia fiscal, que va ser molt discutida, i el pal, una normativa que castigava amb duríssimes sancions els contribuents que amaguessin actius fora del territori espanyol, com comptes bancaris, propietats i actius financers. És el denominat model 720, una comunicació que els espanyols residents a la UE o a l’Espai Econòmic Europeu han de presentar cada primavera, sota amenaça de fortes sancions.
És precisament la quantia d’aquestes penalitzacions el que ha portat la Comissió Europa a denunciar Espanya al Tribunal de Justícia de la UE per considerarles “desproporcionades i discriminatòries”, i que poden dissuadir les empreses i els particulars d’invertir o circular a través de les fronteres al mercat únic.
El que més critica Brussel·les és que la no-presentació d’aquesta informació a temps i en la seva totalitat està subjecta a sancions superiors a les infraccions similars en una situació purament nacional, i que “fins i tot poden superar el valor dels actius posseïts a l’estranger”.
El cas el va denunciar l’advocat Alejandro del Campo, de la firma DMS Consultoria, el febrer del 2013, i des d’aleshores la causa ha seguit un ritme carregós, amb la Comissió Europea obrint primer un procediment d’infracció contra Espanya el 2015 i, dos anys més tard, demanant la modificació de la normativa amb un dictamen motivat. A falta de resposta, Brussel·les acudeix ara al Tribunal de Justícia perquè siguin els jutges els que decideixin sobre la proporcionalitat o exageració d’aquestes sancions.
“No tot s’hi val en la lluita contra el frau fiscal”, diu l’advocat Alejandro del Campo, que considera aquestes sancions “devastadores i fins i tot confiscatòries”, a més de criticar que no prescriguin, una característica en general reservada als delictes més greus, com el genocidi.
La normativa estableix una multa de 5.000 euros per dada no declarada, amb un mínim de 10.000 euros per grup de béns. Si es té en compte que un compte corrent té cinc dades i un immoble quatre, és fàcil preveure que els imports de les sancions es poden disparar fàcilment. A més, s’imputen els béns no declarats o comunicats fora de termini com a guany patrimonial no justificat de l’IRPF de l’últim any no prescrit; i finalment, se suma una sanció del 150% sobre la quota resultant de l’IRPF.
“L’assenyat és que ara Hisenda no iniciï nous procediments i que paralitzi els existents”, afegeix l’advocat tenint en compte que abans que el Tribunal de Justícia de la UE es pronunciï poden passar perfectament dos anys. Fins al moment, Hisenda s’ha negat a suspendre’ls, encara que els despatxos d’advocats han detectat un fre en l’ímpetu sancionador de l’autoritat tributària en relació amb el model 720 a partir del 2015, quan la Comissió Europea va obrir el procediment d’infracció que ara ha acabat als tribunals.
“No tot s’hi val en la lluita contra el frau fiscal”, diu l’advocat denunciant respecte al model 720