“Qui et menteix et mira als ulls i no se sent incòmode”
Em vaig doctorar en Polítiques, però m’he especialitzat en llenguatge no verbal i sinergologia, perquè la vida avui es grava en milions de càmeres. Soc un francès, casat amb una canadenca. Publico ‘El llenguatge de la seducció’ i col·laboro amb l’Institut Espanyol de Sinergologia
Quins són els errors comuns del llenguatge no verbal? És habitual interpretar-lo erròniament. Per exemple, creuar els braços no és tancar-se. Hi ha maneres de creuar-se de braços que denoten obertura.
Com?
Si avança el cos quan creua els braços, expressa interès pel seu interlocutor. En una taula, creuar els braços davant qui parla i avançar el cap denota que vol escoltar-lo.
Però el llenguatge no verbal no és, com el verbal, diferent en cada cultura?
És cert que en cada cultura hi ha gestos propis i intraduïbles, però són comptats.
Com ho sap?
M’he dedicat la meva vida a estudiar-los. El meu pare era un enginyer que amb prou feines parlava: interpretava els seus gestos. Em vaig llicenciar en Dret i em vaig doctorar en Polítiques amb una tesi sobre presa de decisions i vaig analitzar centenars de debats polítics.
Diuen més els gestos que el polític?
Em van fascinar. I ja som a l’era del llenguatge no verbal: els meus vídeos es veuen cent vegades més que els meus llibres i cada vegada hi ha més càmeres a tot arreu. A la Xina s’examina
els alumnes per vídeo per afinar la nota.
Però la semiòtica dubta que els gestos es puguin codificar com si fossin frases.
Doncs existeix un llenguatge del cos universal i té la seva sintaxi.
Hi ha un codi no verbal o molts?
N’hi ha un de preverbal: canviem de postura a la cadira abans de dir no; un altre de coverbal: movem el cap quan afirmem o neguem; i un tercer de postverbal: encongir-nos d’espatlles després de dir una cosa per reafirmar-la.
No sé si això donaria per a un diccionari universal de llenguatge no verbal...
Miri: aquí té la meva aproximació de 1.200 signes a diversos codis que combinem.
També depenen de cada situació?
Per això els combinem. Per exemple, quan una persona parla davant d’una altra estan en mode mirall i la que el controla és qui parla.
És perquè actuen les neurones mirall?
Aquestes neurones no sempre estan actuant. Quan estem en conflicte o desacord amb algú les inhibim. Els polítics en un debat s’esforcen a no utilitzar-les, per evitar empatitzar.
I en una escalada d’enfrontament?
En una baralla de carrer hi ha una evident simetria en el llenguatge no verbal per respondre a cada amenaça amb una de més gran.
I quan algú menteix? Com es pot detectar? Les mentider estratègies són fallides. més utilitzades Perquè per qui detectar ha decidit el mentir mentint. sí que et mira als ulls i se sent còmode
Per què decideix arriscar-se tant?
Perquè que controla. no s’arrisca: La incomoditat és una estratègia i l’ansietat, deliberada en canvi, El mentider solen indicar és impassible sinceritat. i segur?
El mentider aquest no sistema. es posa En vermell, canvi, qui perquè és sincer bloqueja i tímid Algun dubtarà, altre s’enrojolarà truc per anticipar-nos? i no mirarà als ulls.
Si seu planteja interlocutor un assumpte en una cadira conflictiu, amb faci braços seure i observi’l: el quan adopti una posició intransigent s’inclinarà a la dreta i si és més flexible i receptiu davant les seves propostes, anirà, en canvi, inclinant-se cap a l’esquerra.
Funciona am bho mes i dones?
En comunicació no verbal aquesta oposició no és pertinent. Depèn de cada individu: hi ha homes amb una comunicació molt flexible i adaptativa i dones dures i rígides.
Com els distingeix?
Els homes i dones flexibles i empàtics inclinen el cap als costats quan escolten.
Qüestió de jerarquia?
També. Qui es creu superior en una conversa tendeix a aixecar les mans al moure-les per sobre de les del seu interlocutor.
Com un goril·la quan es colpeja el pit?
Som primats, sí, i també quan ens expressem sense paraules. Ja hi ha estudis dels anys setanta que demostren que els caps solen aixecar més les mans al parlar que els seus subordinats. Posar els braços com nanses, als malucs, és una altra posició de domini.
I per expressar submissió, què faig?
És fàcil: segueixi el seu instint. Encongeixi’s i ajunti les mans per sota de les del seu superior.
És divertit adoptar aquesta postura i emetre, en canvi, un missatge dominant. Perquè el cos diu tant com les paraules i la contradicció pot ser hilarant.
I quan dubtem?
La persona que dubta tendeix a arreglar-se la roba: apujar-se els pantalons, redreçar-se la corbata, estirar-se la camisa... I les dones es posen el cabell per darrere de les orelles.
Més consells per aprendre a parlar bé sense paraules?
Afegeixi èmfasi al que diu sense dir ni una paraula de més. L’entendran més bé.
Com?
Per expressar un no rotund cal girar el cap a l’esquerra amb energia primer per mostrar l’ull dret. Si, en canvi, el seu és un no indecís que podria ser un sí, el cap gira primer a la dreta per mostrar l’ull esquerre. Ho fem habitualment de manera inconscient. I segons aquest moviment, els altres interpretaran el seu grau de negació.