No en diguin futbol femení, sinó només futbol

L’exfutbolista Jorge Valdano, que en una vida anterior va ser un filòsof presocràtic, ha escrit a El País que és millor que et cridin “fill de puta” que “ves-te’n a fregar”. Segons el seu parer, l’insult forma part de la litúrgia del futbol i en aquest sentit és acceptat com una ganga de l’ofici, però la recomanació d’agafar el pal de fregar resulta una manera masclista d’humiliar un ésser humà, de negar-li que es pot dedicar a l’esport. Afortunadament, alguna cosa comença a canviar en les nostres societats, fins al punt que l’imbècil que crida segons quines frases en un partit de futbol entre dones corre el risc que els seus veïns de grada el treguin del camp per l’orella o que el gravin i un cop a les xarxes no pugui tornar a sortir al carrer.

Les dones van començar a jugar a futbol a Anglaterra, durant la I Gran Guerra; no només van substituir els homes a les fàbriques, sinó que també es van iniciar en la pràctica de l’esport als camps de futbol. Un segle després, s’ha inaugurat la Copa del Món a França, que s’espera que tindrà

grans audiències televisives. L’expansió d’aquest esport en l’última dècada ha estat meteòrica. A Espanya, el nombre de llicències ha crescut un 36% en un any, fins a la xifra de 60.000. Per primera vegada, s’ha omplert un estadi com el Wanda per veure un Atlètic-Barça i la Copa del Món ha aconseguit vendre 750.000 entrades. Un total de 135 països la retransmetran en directe. Però són pocs els equips professionals al nostre país i encara menys els que paguen salaris que permeten guanyar-se la vida a les jugadores. Alèxia Putellas, estrella del Barcelona i de la selecció, amb 200.000 seguidors a Instagram, creu que alguna cosa està canviant quan fa quatre anys els van regalar una tassa per participar en el Mundial i aquesta vegada s’han emportat un cotxe. Ha arribat el moment de no dir-ne futbol femení, diguem-ne només futbol.

La Vanguardia així ho farà

a partir d’avui.