El llarg adeu de Theresa May
Adeu al lideratge ‘tory’ mentre el Partit del Brexit suspèn el seu primer examen a les urnes
Theresa May va abandonar ahir el lideratge tory, el Labour va celebrar una inesperada victòria en l’elecció parcial de Peterborough, l’establishment va respirar alleujat i el Partit del Brexit, de Nigel Farage, va perdre l’oportunitat d’obtenir el seu primer escó al Parlament de Westminster.
Va ensenyar les dents, va bordar molt, però no va arribar a mossegar. Aquesta conjunció d’elements, ficats en una coctelera com per fer un mojito, pot ser important de cara al que passi en la política britànica en les properes setmanes.
May va firmar ahir la carta de dimissió com a líder del Partit Conservador britànic, encara que seguirà com a primera ministra en funcions fins que s’elegeixi el seu successor, a finals de juliol. El d’ahir va ser, per tant, el primer capítol del que serà el seu llarg, i anunciat adeu. Els candidats que aspirin a succeir-la tenen de termini fins divendres vinent per presentar-se.
Les eleccions de Peterborough van ser per a Farage, que era el clar favorit en aquesta ciutat del centre d’Anglaterra que votava per cobrir un escó vacant (arrabassat al seu titular laborista per intentar encolomar-li al seu fill una multa per excés de velocitat), una gran decepció. Fins al punt que va abandonar la sala on es feia el recompte per la porta posterior. Un 61% dels habitants de Peterborough van votar per la sortida d’Europa en el referèndum, i semblava una ocasió que ni pintada per donar un espectacular cop i aconseguir el seu primer diputat només dos mesos després de la fundació del Partit del Brexit, hereu de l’UKIP.
El Labour, tot i això, ha conservat l’escó per una combinació de factors: l’escassa participació (menys del 50%), el suport massiu de la població d’origen pakistanès, la fragmentació del vot tradicional tory (els conservadors, castigats pel caos del Brexit igual que en les eleccions municipals i europees, van quedar només tercers), i el missatge de Corbyn en el sentit que no només es tracta de resoldre la relació amb Europa, sinó que cal posar sobre la taula el fuet de l’austeritat, la falta crònica d’habitatge, el deteriorament del nivell de vida i els drets dels treballadors, la congelació dels sous, la delinqüència, els problemes de l’educació i la sanitat, els abusos de les companyies elèctriques, d’aigua, gas i ferrocarrils, que actuen com a cartells i imxit
posen tarifes prohibitives. De tot això es pot fer una extrapolació de cara a les pròximes eleccions generals, previstes per al 2021 però que poden avançar-se a qualsevol moment en el context de la successió de May.
L’encara primera ministra va abandonar ahir formalment el lideratge tory demanant unitat al partit, i que la persona que la rellevi implementi el resultat del referèndum, encara que no es va decantar per un Brexit sense acord com la majoria d’aspirants en una competició que comença dilluns, i està previst que acaba a mitjans de juliol amb un playoffs entre els dos candidats que obtinguin,
El partit de Farage va poder guanyar un escó a Peterborough però el Labour el va retenir
després d’una sèrie de votacions i descarts, més suport entre el grup parlamentari. El favorit és Boris Johnson, amb els ministres Michael Grove, Jeremy Hunt, Matt Hancock i Sajid Javid entre els rivals més a tenir en compte.
El triomf de l’activista sindical
Malgrat la renúncia d’ahir, la premier seguirà en el càrrec fins a finals de juliol
laborista Lisa Forbes a Peterborough no es va tractar de cap proclamació, perquè va ser per tan sols 683 vots i una caiguda considerable del suport comparat amb les eleccions generals del 2017. Però una victòria és una victòria, més encara quan és inesperada, i la història l’escriuen els guanyadors. Porta a peu de pàgina, tot i això, un asterisc. El Partit del Breva tenir la mel als llavis i el nom del seu candidat, Mike Green (un empresari local que fins fa dues setmanes era verge en matèria política), va aparèixer en un 29% de les paperetes, malgrat que el Partit del Brexit es va fundar fa només dos mesos i no té ni manifest ni programa, més enllà de la ruptura radical amb Europa. És monotemàtic, però un terç dels habitants de la localitat –i del país– li donen suport.
Peterborough, amb (200.000 habitants, és una circumscripció marginal que fins ara oscil·lava gairebé en cada elecció entre tories i laboristes, representativa del malestar que impera al país. La seva economia i esperança de vida s’esllangueixen una mica per sota de la mitjana nacional i l’atur està una mica per sobre, la productivitat és baixa, els sous, congelats des de fa anys, i nombrosos immigrants (sobretot de l’Europa de l’Est, però també portuguesos) recullen maduixes i verdures en els camps dels voltants, i aconsegueixen ocupació mal pagada en les plantes de processament i centres de distribució. “Treballen dur, en coses que nosaltres no faríem –admet Margaret Simpson, dependenta d’una botiga–, però han trencat la identitat de la ciutat, que ja no sembla Anglaterra”.
Bona part de la culpa dels problemes de Peterborough els té l’austeritat de l’última dècada. El finançament del Govern central ha baixat de 100 milions d’euros anuals a només 15, el pressupost de l’Ajuntament ha registrat retallades del 14%, falta habitatge de protecció oficial (companyies privades cobren lloguers exorbitants pels apartaments més senzills), hi ha dues mil persones sense sostre i als cuiners del banc de menjar de l’Exèrcit de Salvació no els falta feina. El teixit social trontolla i els blancs de classe treballadora –com els d’Ohio o Pennsylvania als Estats Units de Trump– senten que han perdut el seu lloc i no tenen futur.
Si el Partit del Brexit hagués guanyat l’escó, els tories s’haurien sentit encara més amenaçats i haurien optat encara amb més força per un ultradretà que implementi el Brexit dur i tregui el país de la UE el 31 d’octubre. I el Labour s’hauria trobat sota enormes pressions per decantar-se de manera inequívoca per un segon referèndum. Però no ha estat així. Corbyn ha interpretat el resultat com una ratificació de la seva “ambigüitat constructiva” per conservar el vot dels remainers i perdre el menor nombre possible de leavers.