Una ampolla en descomposició
Fins al moment, la pel·lícula més llarga de la història és Logistics, d’Erika Magnusson i Daniel Andersson. Dura 35 dies i 17 hores. La idea era interrogar-se sobre el procés que segueixen els aparells electrònics, des del lloc on els fabriquen fins a la botiga on els compres. La trama –per dir-ne d’alguna manera– consisteix en el seguiment del procés de fabricació, distribució i venda d’un podòmetre. Compren el podòmetre a Estocolm, i aleshores, en ordre invers, ressegueixen el procés. Tot en temps real. D’Estocolm passen a Insjön, Göteborg, Bremerhaven, Rotterdam, Algesires, Màlaga... La ruta acaba a la Xina, a Shenzhen, a la fàbrica on el van fer. Us pot semblar la pel·lícula més avorrida del món, però no sols va aconseguir subvencions de dues importants fundacions culturals sueques sinó que es va estrenar a Uppsala en una sessió que va començar l’1 de desembre del 2012 i va acabar el 6 de gener del 2013. Encabat la van projectar a Estocolm i tot seguit va iniciar una gira mundial que va tenir com a primera parada el Festival de Cinema Alternatiu de Shenzhen.
Doncs bé, aviat una nova pel·li li arrabassarà
la corona. Bé, això d’aviat és una manera de parlar, perquè calculen que durarà 450 anys. Però com que avui en dia tot va molt ràpid i probablement el 2469 alguns de nosaltres ja no serem en aquesta vall de llàgrimes, mentrestant l’emeten en streaming.
Aquests dies, per la ràdio passen un anunci de rentadores Siemens. És molt bo, sobretot comparat amb la immensa majoria d’anuncis radiofònics, que en general fan fàstic. A l’anunci de Siemens, un home truca al servei tècnic per queixar-se que al seu televisor només passen una pel·li repetitiva que va sobre roba que gira i gira. La dona que l’atén sent el soroll de la màquina de rentar i li diu que es fixi que davant de la paraula Siemens hi posa “rentadora”. I més o menys ve a dir-li que ja entén que potser ell està acostumat als televisors Siemens, però que també fabriquen rentadores, i que val més que ens hi acostumem. Doncs a l’audiovisual aquest que durarà 450 anys passa una cosa semblant. Va d’una ampolla immòbil. Una ampolla de plàstic, i la paraula plàstic ja és una pista perquè imagineu de què va: dels 450 anys que triga el plàstic a degradar-se. El WWF, el Fons Mundial per la Natura, el retransmet al seu perfil de Facebook, per conscienciar el món sobre el llarg procés de descomposició dels plàstics i de la necessitat d’instar els governs a arribar a un acord global “jurídicament vinculant” que eviti la contaminació dels oceans, plens de bosses i ampolles que triguen segles a degradar-se.
Normalment, quan hi ha audiovisuals de tan llarga durada la gent se’n burla sense pietat. Ja va passar als anys seixanta amb Sleep (5 hores i 21 minuts) i Empire (8 hores i 5 minuts) d’Andy Warhol. Però amb aquest de l’ampolla no passarà, perquè és per una causa noble de la qual ningú no gosarà fer-ne befa perquè l’escorxarien de viu en viu. Quin món més trist que ens ha quedat.
La pel·li (que durarà 450 anys) va d’una ampolla de plàstic, i la paraula ‘plàstic’ us ha de servir de pista