Capital de la supercomputació
BARCELONA va aconseguir ahir una ajuda de cent milions d’euros de la Comissió Europea (CE), que li permetrà disposar del supercomputador més ràpid d’Europa, el MareNostrum 5, capaç d’efectuar 200.000 bilions d’operacions per segon; o sigui, disset vegades més veloç que el que acull ara, el MareNostrum 4. La nostra ciutat competia amb Bolonya (Itàlia) i Kajaani (Finlàndia). Finalment, la CE ha concedit ajuts a totes tres. El nou supercomputador barceloní entrarà en funcionament a finals de l’any 2020 en un nou local situat al costat de la capella de Torre Girona a Barcelona.
Els super computadors són instruments molt sofisticats que contribueixen de manera decisiva al progrés de la ciència i de la indústria. En cas de no existir, si calgués continuar utilitzant mètodes d’observació convencionals, no seria possible donar resposta a determinats desafiaments científics. Els seus dos grans terrenys d’aplicació són, per una part, l’anàlisi exhaustiva d’objectes mitjançant mecanismes de simulació. I, per una altra, l’anàlisi de grans quantitats de dades, com els proporcionats per eines científiques, des dels acceleradors de partícules fins als grans telescopis, passant per les plataformes per seqüenciar el genoma.
El Barcelona Supercomputing Center, que ja té 600 empleats –n’ha triplicat el nombre en deu anys–, és la gran entitat espanyola en aquest terreny i va començar a funcionar el 2005, amb el suport d’un consorci en què figuren el Ministeri d’Economia i Empresa, la Conselleria d’Economia i Coneixement i la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest conjunt d’institucions haurà d’aportar una quantitat similar a la de la CE per sufragar el MareNostrum 5.
A més de ser una bona notícia per a Barcelona, que veu reforçada la condició com a capital científica, també ho és per a Europa. Ja fa temps que en instàncies comunitàries ha calat la convicció que per fer front, a escala global, a potències com els Estats Units, la Xina o el Japó no hi ha més opció que mancomunar esforços i intentar avançar conjuntament.
Sovint sentim la brama que els organismes europeus són un aparcament per a polítics que han esgotat el seu recorregut nacional i per a buròcrates indolents. No és descartable que algun d’ells estigui tallat amb aquest patró. Però fer aquesta afirmació, de manera indiscriminada i amb abast general, equival a no entendre quina és la naturalesa del món actual, quins són els seus desafiaments i quins són els reptes que condicionaran la geopolítica del futur. Per fortuna, els enfrontaments entre potències són ja més econòmics i tecnològics que militars. És obvi que els futurs lideratges planetaris seran d’aquells països o federacions de països que inverteixin més i millor en l’àmbit de la ciència i les noves tecnologies. Tot evoluciona molt de pressa i no hi ha res garantit. Però pensem que la política europea en matèria de supercomputació està en el camí correcte. Que ja beneficia Barcelona i que obra a favor dels interessos comuns europeus.
Un cop aconseguit aquest MareNostrum 5, que és prou important, ara es tractarà d’obtenir el màxim rendiment possible dels nous equips. En primer lloc, per pura coherència. I, en segon, perquè la curta vida d’aquests estris –la seva obsolescència es produeix en molt pocs anys– obliga a donar-los l’ús més ampli que es pugui, igual o superior al 81,2% d’ocupació que ha registrat en els darrers anys el MareNostrum 4.