Com el vent

En algun altre escrit en aquest diari ja vaig explicar l’anècdota del nen petit que li va preguntar a la seva mare: “Mama, el vent quan no bufa, què fa?”. Jo no sé què li va respondre la mare, però el que sí que sé és que el vent només bufa, perquè si ho deixés de fer ja no seria el vent.

Aquesta pregunta em serveix de metàfora per a l’odi. És el mateix, l’odi només pot odiar i és per això que necessita alimentar-se de manera constant amb qualsevol cosa, sigui contra la dona i la seva llibertat; contra els immigrants; contra la lliure tria sexual; contra la política laïcista; contra els drets humans; es a dir, contra

tot el que no sigui ell mateix, o sigui, el fet d’odiar. I em pregunto d’on deu sortir tota aquesta ràbia, tota aquesta destrucció, tot aquest afany de poder per destruir el que s’ha construït amb tant d’esforç de totes les persones de bona voluntat. I la reflexió em diu que l’odi és el fill predilecte de la por, i bàsicament de la por a la vida, a l’esforç que suposa viure honestament amb un mateix i amb els altres i compartir equitativament el temps i l’espai que ens toca viure. L’odi es basa en una gran mentida, com és que fent servir la força bruta sobre tot i tothom es pot ser feliç; o potser ni busca la felicitat, perquè el plaer de l’odi és el sofriment que causa als altres –també a un mateix, és clar– malgrat que això no es vol reconèixer mai. Fer mal a una persona és fer-se mal a un mateix. Només una fugida constant cap a un projecte de destrucció li pal·lia la por que té d’ell mateix i dels altres. Es pot dir amb tota seguretat que l’odi és una patologia de l’ànima en què Tànatos hi té el protagonisme. L’odi té a veure amb la mort i la poca vida que pot tenir la persona que ha fet de l’odi la seva forma d’estar al món resta sotmesa sota la força destructora de Tànatos.

Hem de tenir ben present, doncs, que tots aquests discursos xenòfobs, racistes i masclistes de l’extrema dreta responen a aquest patró d’odi i cal estar-hi en contra sense treva, perquè les disfresses amb les quals es presenten els qui el proclamen no enganyin el personal de bona fe.