Practicar el cinisme
La política és plena de suculents actes de cinisme que, lluny d’empoderar-la, la deprecien. Mai dir el que es creu, ni creure mai el que es diu, i si s’escapa alguna veritat de tant en tant, s’amaga entre tantes mentides que és difícil reconèixer-la. En presumia Maquiavel i ho aconsellava a qui volgués aconseguir els seus objectius, i aquella empremta continua deixant molts deixebles.
El ball de tuits aquesta setmana entre l’exsecretari d’organització d’Unides Podem Pablo Echenique i el seu número u, Pablo Iglesias, és un exemple perfecte de cinisme al més pur estil –sota el meu prisma– adolescent. Tant que, després d’unes hores de viralitat a la xarxa, van decidir tots dos esborrar els seus comentaris, potser a la fi ben aconsellats per deixar que el soroll sobre el partit el generin d’altres i no des de l’interior. Sobre la raó de l’origen del Joc de Pablos hi ha moltes teories, i la majoria apunten a l’intent de simular bones relacions entre ells davant la sortida d’Echenique com a número tres. Avui el màxim òrgan del partit en assemblees, el consell ciutadà estatal, es reuneix de manera extraordinària
per analitzar la caiguda dels morats en les últimes eleccions i reflexionar sobre les futures línies a seguir.
Un altre acte de cinisme és esperar a la debilitat per clavar la destralada definitiva al moribund, amb objectius de tornar a la primera escena política amagats. Així ho ha fet l’exdiputat de l’Assemblea de Madrid Ramón Espinar, aprofitant el complex moment per demanar un nou Vistalegre i qüestionar el lideratge de Pablo Iglesias. Segurament un altre bon deixeble de Maquiavel que sempre va avalar que els fins justificaven els mitjans i molt més, segons ell mateix, si ens referim a l’art de la política. És només qüestió de temps arribar a veure el desenllaç del Joc de trons propi del partit morat.
Girant la vista al costat oposat del nostre arc polític, no puc deixar de comentar un altre acte carregat de cinisme de Vox: donar de baixa del partit una regidora de l’Ajuntament de Torremolinos per acudir i donar suport a un acte de l’Orgull LGTBI del municipi i, aquí ve el cinisme, deixar clar que processen “un profund respecte” cap a totes les persones de qualsevol orientació sexual, però “no així a iniciatives polititzades i esbiaixades ideològicament promogudes pel col·lectiu LGTBI, i que tampoc no representen el col·lectiu homosexual en el seu conjunt”. Novament Maquiavel fregant-se les mans i aplaudint aquests deixebles que fins i tot pot ser que superin el mestre.
Potser només és qüestió de temps que Vox, igual com li va costar uns anys de verbalitzar sense complexos que era un partit d’extrema dreta, faci el mateix a l’hora d’expressar el seu rebuig del col·lectiu LGTBI, sense colorants ni edulcorants. Aquest 28 de juny farà mig segle de Stonewall, inici de les reivindicacions per aturar maltractaments, detencions, prohibició i falta de drets i llibertat cap al col·lectiu LGTBI, que, segons Vox, s’ha instrumentalitzat i polititzat. Un altre acte de cinisme, això d’assenyalar la politització externa, i no la interna, sobre un mateix tema o col·lectiu. La dreta, a Espanya i al món, ha rebutjat mentre ha aconseguit majories l’equitat de drets al col·lectiu LGTBI. De moment, és impossible la marxa enrere, el millor és practicar el cinisme.
Mai dir el que es creu, ni creure mai el que es diu, i si s’escapa alguna veritat, entre tantes mentides és difícil reconèixer-la