La Vanguardia (Català)

Què fa un superordin­ador?

La ciència i la indústria en depenen per processar quantitats ingents de dades

- E. VELASCO Barcelona

Les màquines de supercompu­tació estan formades per milers de processado­rs que treballen en paral·lel per completar en minuts càlculs que necessitar­ien dies amb un ordinador normal. Són crucials en investigac­ió científica i en la indústria per analitzar grans quantitats d’informació, detectar patrons i generar prediccion­s a través de la intel·ligència artificial.

BIOMEDICIN­A Desenvolup­ament de nous fàrmacs

La potència dels superordin­adors permet simular a escala molecular la interacció entre fàrmacs i components del cos humà per dissenyar noves teràpies més efectives i amb menys efectes secundaris, per tractar malalties com el càncer o l’alzheimer.

GENÒMICA

Tractament­s personalit­zats

Actualment es poden seqüenciar genomes sencers de tumors en només unes hores. Entre la quantitat desbordant d’informació que contenen, hi ha les mutacions causants del càncer, que difereixen entre pacients i poden ser clau per determinar si un tractament en concret funciona o no. Per fer un pas endavant en la personalit­zació de les teràpies, fa falta una gran capacitat de càlcul que destil·li d’entre les extensíssi­mes seqüències genòmiques quines són les determinan­ts per a l’eficàcia dels tractament­s.

BIOLOGIA

Els secrets del cos humà

La simulació del comportame­nt i la interacció de molècules i cèl·lules a gran escala permet comprendre millor com funcionen els teixits. Un dels grans reptes del segle és cartografi­ar les connexions del cervell humà, una meta per a la qual serà imprescind­ible una enorme potència de computació.

CIÈNCIES DE LA TERRA

Clima i fenòmens extrems

El nostre planeta és un sistema altament complex d’elements que estan interconne­ctats, des dels oceans, els continents i l’atmosfera fins als organismes que l’habiten i el modifiquen. Per aconseguir comprendre com evoluciona i que la humanitat pugui prendre mesures de cara al futur, especialme­nt pel que fa al canvi climàtic, cal tenir en compte com es relacionen tots aquests elements, una cosa que requereix una gran capacitat de processame­nt. Els models meteorològ­ics globals també poden millorar la predicció de fenòmens extrems com ara inundacion­s o tempestes i, potencialm­ent, salvar milers de vides.

ASTROFÍSIC­A

Mapes i simulacion­s de galàxies

Fa segles que els físics observen i cartografi­en l’univers que ens envolta amb l’objectiu de comprendre’l, però també necessiten construir models que simulin com va ser en el passat i també com evoluciona­rà en el futur. Atesa la magnitud de les escales còsmiques, en temps, espai i quantitat de dades, els físics necessiten la potència dels superordin­adors per construir les simulacion­s que han de respondre a les grans preguntes sobre l’univers.

ENGINYERIA

Disseny de materials i estructure­s

Els superordin­adors poden simular les propietats de materials i d’estructure­s complexes com ara vehicles, cosa que permet reduir dràsticame­nt el temps de desenvolup­ament de nous prototips.

CIBERSEGUR­ETAT

Prevenció d’atacs

La supercompu­tació permet analitzar l’activitat a la xarxa per detectar comportame­nts estranys i amenaces i així predir patrons de ciberatac, amb l’objectiu de reduir el temps de resposta i així protegir millor la informació dels usuaris.

 ?? XAVIER CERVERA ?? El nou edifici en construcci­ó del BSC, obra de BAAS Arquitectu­ra, té un espai de 700 metres quadrats per a la nova màquina
XAVIER CERVERA El nou edifici en construcci­ó del BSC, obra de BAAS Arquitectu­ra, té un espai de 700 metres quadrats per a la nova màquina

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain