Compromís per la comunitat gitana
L’Obra Social La Caixa i la Fundació Secretariat Gitano rubriquen un conveni per fomentar la integració sociolaboral
“La setmana que ve faig la selectivitat; trenco estereotips, perquè molts joves del barri no volen continuar estudiant”, va dir Laia Cortés, de Sabadell. “El meu pla de vida era continuar amb la venda ambulant, fins que em van obrir una altra porta”, va afegir Sebastián Cortés, de Sant Adrià de Besòs. Són dos dels testimonis que ahir es van exposar al Palau Macaya durant la firma del conveni de col·laboració entre l’Obra Social La Caixa i la Fundació Secretariat Gitano. La Laia i en Sebastián són dos dels joves de la comunitat gitana que participen en els programes d’inserció sociolaboral gestionats per aquestes dues entitats que anualment arriben a un total de 7.400 persones.
“La relació entre l’Obra Social La Caixa i la Fundació Secretariat Gitano no és passatgera; es manté des de fa més de deu anys perquè ens uneix el treball per la integració sociolaboral”, va assegurar el director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró.
De fet, aquestes dues institucions col·laboren des del 2007. L’any passat els diferents projectes que gestionen van suposar una inversió propera als set milions d’euros, i l’acord rubricat ahir permet prolongar l’aposta. “El conveni ens servirà per ordenar projectes que ja es fan”, va valorar el director general de la Fundació Secretariat Gitano, Isidro Rodríguez. “Compartim objectius i maneres de fer. Sabem que els projectes han de tenir continuïtat en el temps”, va remarcar. “No és gaire habitual que es posi el focus en la comunitat gitana, però La Caixa ho fa”, va assegurar Isidro Rodríguez.
Alguns dels programes que atenen aquesta comunitat són el CaixaProinfància, enfocat en la lluita contra la pobresa infantil; l’Incorpora, que pretén la integració laboral d’aquest col·lectiu en dotze ciutats; el projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI), que fomenta la convivència entre diferents cultures en barris com el de Sant Cosme del Prat de Llobregat; el Calí, que lluita per la igualtat de les dones gitanes en 27 localitats, i la xarxa EURoma, que amb l’ajuda de fons europeus busca la inclusió social.
D’altra banda, el Palau Macaya va sumar un altre quadre important a la seva col·lecció d’art. Es tracta de Família gitana, obra de Joan Martí, que va retratar a finals del 1988 una família d’aquesta ètnia a l’antic barri de la Perona de Barcelona, actualment la Verneda i la Pau.
“La família de Martí explica que no va ser fàcil aconseguir el retrat. L’àvia hi va posar moltes resistències. Però amb el seu poder de seducció i l’ajuda de Paco Candel al final va ser possible”, va revelar Jaume Giró. “Martí també va ser un geni com a persona; va reflectir molt bé la realitat de la transició. S’hi va involucrar, li agradava molt connectar amb el que feia”, va sentenciar el gendre de l’artista, Iván Corretja. La família de Joan Martí ha cedit l’obra.
Els familiars del pintor Joan Martí cedeixen el quadre ‘Família gitana’, fet a l’antic barri de la Perona