Tapes i arrossos al centre
Ramón Ferreira, ex-Barceloneta, obre el Koma amb les filles
Si els que som menys joves repassem la trajectòria professional barcelonina del gallec Ramón Ferreira ens entrarà certa enyorança. Va començar treballant d’aprenent al Bonavista (segons ell, un restaurant d’alt nivell). Després, a l’Oro del Rhin, i de manera successiva a l’Aracata, el Gran Colmado i el Tic-Tac-Toe. Realment tots van ser una referència en la restauració de Barcelona, i en guardem uns records excel·lents que ens provoquen una bona dosi de nostàlgia. Molts d’aquests van marcar una època, per bé que tots van abaixar les persianes.
Més tard, i durant vint anys, en Ramón va ser director i soci del restaurant Barceloneta, però fa un any va considerar que era el moment de liderar personalment, juntament amb les seves dues filles, un projecte propi. Van posar en pràctica la famosa frase d’establir-se pel seu compte, i realment aquí ha funcionat l’ascensor professional.
Van buscar local i finalment
van optar per un de 600 m² situat a la ronda Sant Pere, tocant a la plaça Catalunya
Obren cada dia des de dos quarts de vuit del matí fins a les dotze de la nit. Comencen servint esmorzars de forquilla, a més d’entrepans i brioixeria, i durant el dia alternen un variadíssim assortiment de tapes, de les quals es pot gaudir a la seva àmplia barra, amb els menús i la carta dividida en set apartats: entrants freds, entrants calents, arrossos, peixos i mariscos, carns, suggeriments del dia i postres.
El seu objectiu és oferir plats equilibrats, menjar natural i una matèria primera excepcional, acompanyats, això sí, d’un servei cordial i excel·lent.
I ho aconsegueixen gràcies a la professionalitat d’Héctor Martinez, gran especialista en arrossos, que és al capdavant dels fogons, i de Cristina Ferreira i Mauricio Silva, que dirigeixen la sala.
La seva carta de vins és àmplia i ben seleccionada, amb més de 125 referències, la majoria pertanyents a les DO de proximitat, i diversos caves, corpinnats i xampanys.
Des que en Ramón va arribar a Barcelona des de la seva Galícia natal ha treballat de valent, ha gaudit cosa de no dir, ha construït el seu petit gran imperi gastronòmic i ha alegrat el paladar de tots els seus clients. Chapeau.