Benvinguts a Babel
Mentre Catalunya i Espanya viuen una polèmica a la Quadriennal de Praga, el Quebec i el Canadà fins i tot comparteixen un pavelló
Ahir era el dia d’Espanya a la Quadriennal d’Escenografia de Praga. I, a les deu del matí, davant el pavelló oficial, titulat Babel ,ala comitiva espanyola –amb l’ambaixador i la directora general de l’Institut Nacional d’Arts Escèniques, Amaya de Miguel– l’estaven esperant les comissàries del pavelló català i la directora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo. Volien saludar i mostrar que per la seva part la relació és cordial després de les tensions d’aquests dies ocasionades perquè Catalunya exhibeix, a la seva proposta, les càrregues policials de l’1-O. Una proposta que va fer que dijous el ministre de Cultura manifestés que el pavelló català “tergiversa la realitat”. De fet, aquest dijous a Praga la delegació catalana no va ser convidada a la recepció de l’ambaixador, en què sí que hi van ser els participants del pavelló estatal. A l’ambaixada van adduir que se’ls havia convidat el 2015 i no van respondre.
Unes topades nacionals que, a la mateixa Quadriennal, contrasten amb el que passa amb el Canadà i el Quebec: els seus pavellons oficials estan l’un al costat de l’altre, mentre que els dels seus estudiants d’escenografia són tota una metàfora. Són un: l’Ideas Shelter, dos murs idèntics compostos per grans cel·les circulars que es donen continuïtat l’un a l’altre, i que serveixen per exposar a una banda les creacions quebequeses i a l’altra les canadenques. Una mateixa estructura, amb cadascú explicant el que vol.
En fi, en una Quadriennal en què l’ecologia i la realitat virtual i l’augmentada són les grans estrelles de les propostes, ahir Espanya va presentar el seu Babel ,un pavelló sobri i potent creat per Alejandro Andújar. Un enorme cub de fusta amb una estructura que s’assembla a una successió de bastidors teatrals travessats per un passadís. Un passadís en què una instal·lació sonora llança paraules de llengües mortes. El pavelló dels estudiants espanyols, en canvi, se’n va a les altes tanques metàl·liques que intenten saltar els emigrants. I fins i tot hi pots acabar presoner. D’emigrants també va la proposta impossible i atrevida del pavelló txec, amb cent actors en una illa del Moldava. És CampQ: l’han creat dos dramaturgs txecs... i dos de catalans: Joan Yago i Clàudia Cedó. La situació: uns alienígenes han arribat a diversos llocs de la Terra i fa dos anys que són en camps de concentració. Ara el públic veurà les seves habilitats a l’illa i tindrà tres monedes per decidir qui es mereix més anar a un programa d’integració.