“Europa hauria d’obrir un gran diàleg amb Rússia”
Tinc 61 anys. Soc de Barcelona. Soc diplomàtic. Estic divorciat i tinc dues filles, l’Alejandra (21) i la Milena (20). Política? Afavorir l’individu i la seva intel·ligència creativa, encaminat a una humanitat unida. Creences? M’interessen les religions.
Diplomàtic d’Espanya...
A Rússia. A Londres. A Mèxic. I a l’Uzbekistan, el Turkmenistan, Armènia i Bielorússia. I a la Unió Europea, i davant les Nacions Unides a Ginebra.
Quants mons, quants contactes...
M’enorgulleix haver promogut Intercampus, el programa de mobilitat universitària més gran entre Amèrica i Europa. I que vaig impulsar la cúpula de Miquel Barceló...
Famosa cúpula!
L’art és el segell de maduresa d’una civilització: Espanya s’honra que l’obra del seu artista presideixi un lloc tan transcendent...
Quin lloc és aquest?
La sala del Consell dels Drets Humans i l’Aliança de les Civilitzacions: el gran òrgan de les Nacions Unides aquest segle.
Sí?
El seu precedent va ser el Consell de la Societat de Nacions i la seva sala a Ginebra la va pintar Josep M. Sert el 1935: artistes espanyols coadjuven a la fraternitat universal!
Si evitem conflictes... m’hi conformo.
O assolim una sola i única humanitat, one humanity... o haurem fracassat.
Hi confia?
Confio en la creativitat individual interconnectada! L’any 1900, mil persones a la nau d’una fàbrica repetien una tasca mecànica. L’any 2000, en aquest mateix hangar, mil persones conformaven cent empreses de deu persones cadascuna...
I això multiplica la creativitat?
Per cent! I l’any 2050 seran gairebé mil empreses, d’una o dues persones!: això sumarà encara molta més creativitat i prosperitat.
Quins obstacles té por que puguin interposar-se en aquest camí?
La testosterona! Ens condemna al xoc entre líders que apel·len a l’èpica de grup.
L’èpica de grup?
És el pitjor! El pitjor! Un grup contra l’altre, carregat cadascun amb la seva èpica. Quin retrocés! N’hem de fugir per força.
Quin líder internacional considera el millor dels que ha conegut?
Mikhaïl Gorbatxov. Va heretar una URSS que anava camí de capotar, i la va fer aterrar: els passatgers es van queixar de contusions, però van sobreviure! Gràcies al pilot Gorbatxov.
Bona imatge.
Pel seu servei a la humanitat, Gorbatxov hauria de tenir una plaça a cada capital
d’Occident. I li devem tant, a Rússia...
Què li devem?
Va suportar l’experiment comunista: això ens el va estalviar a Europa. Va sacrificar 28 milions de vides contra Hitler: això ens va estalviar una vintena de bombes atòmiques sobre Europa, que seria avui radioactiva.
I què me’n diu, de Putin?
Putin és prooccidental i va voler acostar-se a Europa, però li vam fer alguns desaires... i ha desistit. Europa hauria d’obrir un gran diàleg amb Rússia, acostar-la, i amb Turquia.
Amb quin objectiu?
Crear un gran espai de concòrdia i prosperitat: Europa té teixit industrial i Rússia té matèries primeres i espai...
Un gran espai euro-rus, doncs?
Sí. El pla d’Europa avui es limita a resistir: això és molt poc il·lusionant! Així es pot esfondrar, fins i tot la nostra democràcia.
I hi ha vacuna per a això?
Sí: unes bones regles de joc! Poques i clares. Als Estats Units li han funcionat: van assassinar Luther King, però després van elegir i van reelegir Obama. Quin gran país.
I d’estructura federal, per cert.
Espanya té por que el federalisme la debilitaria, i és justament al revés!: si els EUA, Alemanya i Mèxic no tenen derives separatistes... és perquè que són països federals.
Proposa el federalisme per a Espanya?
És una arquitectura política integradora. Espanya no té enemics fora: gaudiria d’una gran projecció internacional!
Quin líder li ha semblat més simpàtic dels que ha tractat?
Bill Clinton: és tot calidesa i proximitat!
Iel més fred?
Giulio Andreotti: la seva mirada et despullava, subtilíssim, i quan ell prenia la paraula en una reunió, al voltant tothom callava.
Quina dona política l’ha impactat més?
Louise Arbour: quin coratge! Ella va investigar els crims a Ruanda i a l’ex-Iugoslàvia, i va pressionar eficaçment per fonamentar la cobertura planetària dels drets humans.
I així torna a la seva anhelada visió de
one humanity...
Evolucionem: de sentir-nos malais o polonesos transitem a sentir-nos humans! Som 7.500 milions... i cada un amb un cervell únic, singular i molt creatiu!
I potser a l’atur, sense feina...
No, la feina no desapareix mai: muta i es multiplica. Tot va començar amb només dues feines: caçar i robar. Avui tenim milions de feines! I més que n’hi haurà quan s’activi l’energia creativa de 7.500 milions de cervells...
La sabrem activar?
És l’hora de la intel·ligència –humana i artificial– i d’abandonar la testosterona. Ens tocarà pol·linitzar l’univers! Això deia Hawking, i així serà: la ciència s’enlairarà, sortirem a l’espai exterior i confio que no hi exportarem conflicte, sinó harmonia.