Nadal escombra Federer i s’encamina cap al seu 12è Roland Garros
Rafael Nadal atropella Roger Federer i buscarà la dotzena corona a París
Bufa el vent, que aixeca la sorra i interromp el joc. Se’ls fica als ulls als jugadors, a Nadal i a Federer, que demanen la tovallola i es canvien de samarreta. Es cola la sorra al teclat del cronista, que recorre al mocador per netejar les tecles. Bufa el vent i fa fresca, i rugeix el públic a París.
–Allez, Rodgeur! –criden els parisencs cada vegada que Roger Federer (37) tanca un punt. Rodgeur, com a rugit. L’expressió és curiosa, i un punt desconcertant. Federer no rugeix pas. És més aviat un divo del ballet lliscant sobre l’argila.
Qui rugeix és Rafael Nadal (32), cap a la seva 26a final d’un Grand Slam. Ho fa a cada cop, gairebé tots bons; és un mur al fons de la pista que s’entossudeix a allargar els punts i només corre cap endavant quan el suís el provoca.
Nadal va superar ahir Federer com ha fet tota la vida a Roland Garros. Va guanyar en 2h25m, en 6-3, 6-4 i 6-2, i es va tornar a plantar a la final de París.
Si onze títols al Bois de Boulogne són un impossible, com interpretar-ne dotze?
Federer sent que se’n va a la ruïna.
Feia vuit anys que no es creuava amb Nadal a París. Vuit anys i res no ha canviat.
Federer sent que va a la ruïna, però lluitarà. El públic interpreta que és la baula feble en aquest compromís, i insisteix a posar-se del seu costat. Federer talla el joc, no hi pot fer res més. Es planteja, per moments, deixar el vertigen. Entrar en el servei-volea. I moure Nadal, cosa que ha intentat sempre, en totes les superfícies, en els 39 matxs que han disputat entre ells. Tot això li ha funcionat en altres superfícies. En herba i en ràpida. Però en terra... 6-0 estan ja en els seus duels directes a Roland Garros. 6-0 per a Nadal: Federer no serà mai el més
gran en argila. Nadal, quin turment.
–Allez, Rodgeur! –continuen cridant els parisencs.
I això eleva Nadal, que ja no és cap nen. Catorze anys han passat des del dia que van començar a clamar en contra seu, quan el balear atropellava el local Grosjean i el francès demanava pressió al públic.
Que algú apagui aquell teenager, suplicava Grosjean, potser massa ingenu.
Ara Nadal és un gran de la història de l’esport, que tot s’ho mira des de la talaia d’onze títols a Roland Garros, des dels seus 17 títols del Grand Slam. Li és igual el criteri del públic. El fa encoratjar-se, com a Michael Jordan. Ja poden rugir. Al minut 51, Nadal connecta un revés creuat que noqueja Federer i despatxa el primer set. Comença a pintar malament per a Federer. Això no li agrada. No pot allargar els punts, no pot allargar el partit. Nadal és un mur, no abaixa la guàrdia, et puja a l’esquena i a sobre està com un toro.
Qui ho hauria dit fa dos mesos, quan el balear trampejava a Montecarlo o a Barcelona?
–A cinc sets és molt difícil vèncer Nadal a París –explicava el dia abans Juan Carlos Ferrero, campió el 2003.
Federer continua ballant sobre l’argila i trenca el servei de Nadal en el segon joc del segon set. És una lluita estèril. Nadal li respon tornant-li el trencament. No el deixa respirar, per molt que el públic rugeixi. Que rugeixin. S’intercanvien els jocs fins que arriben al novè. Serveix Federer. Es posa 40-0. Sembla que se l’emportarà i llavors s’encalla. Els pilotejos s’allarguen, tots se’ls apunta Nadal, que guanya cinc punts d’una tirada, trenca una altra vegada el servei del suís (5-4) i no deixarà anar la presa. En 1h45m, Nadal està dos sets per sobre.
–Aquest moment ha estat clau –confessava Nadal–. Passava de veure’m en una situació complicada a tenir el servei per tancar la mànega.
–Tot i que m’he vist 2-0 a baix en sets, continuava pensant que tenia les meves possibilitats –explicava Federer–: feia vent, podia passar qualsevol cosa, havia de continuar atacant Nadal. Però és increïble com es defensa en terra.
Molts abandonen la pista. Dinaran, en espera del DjokovicThiem, que es juga tot seguit. Rodgeur no rugeix pas. S’apaguen els moments Federer, que serà envestit a l’últim tram. Nadal li trenca el tercer joc, i també el cinquè, i el mag es queda sense recursos. Federer marxa de París i Nadal multiplica la seva pressió en la cursa per ser el més gran de tots els temps.
Federer suma vint Grand Slams. Nadal està en 17. Qui sap si arribarà els 18 aquest cap de setmana. És una cursa cruel, amb Djokovic (15), el tercer passatger, demanant pas.
–El que he fet és increïble? Onze títols? –es pregunta Nadal–. No puc pensar això perquè és real per a mi. I jo em considero una persona bastant normal, de manera que un altre també ho pot aconseguir.
Si és increïble el que he aconseguit? Crec que soc una persona bastant normal, de manera que un altre també ho pot fer”
No trobo ningú que jugui com Nadal: no hi ha ningú del seu nivell amb qui em pugui entrenar”