Hisenda relaxa la persecució dels delictes fiscals
Els últims anys cau un 40% el nombre d’investigats
Comença a formar part del paisatge informatiu que personatges cèlebres vagin als jutjats per fer front a les acusacions i quantitats que la hisenda pública els reclama per evasió fiscal. Aquest mateix any ho han fet els futbolistes Cristiano Ronaldo i Leo Messi. L’última ha estat la cantant Shakira, a qui un jutge d’instrucció acusa d’haver defraudat 14,5 milions d’euros no abonats en els anys 2013 i 2014 amb el pretext que no residia a Espanya.
La sensació és que són molts els rics que només paguen amb de la presó al davant. I no són pocs, però també és cert que cada vegada són menys.
Les dades sobre l’evolució dels delictes fiscals a Espanya que cada any publica l’Agència Tributària evidencien que el nombre d’expedients conclosos i les quantitats reclamades han iniciat una tendència descendent que, pel que respecta al nombre de casos, ha tocat fons.
Aquestes xifres mostren com entre el 2012 i el 2017 Hisenda va portar davant els tribunals un total de 2.413 particulars o empreses. Mentre que els cinc anys anteriors havien estat 4.095 els expedients traslladats davant la justícia.
Si la comparació s’estableix per quantitats, la caiguda és encara més gran. Una mica més de 3.752 milions d’euros reclamats entre el 2007 i el 2011 pels 1.775 milions corresponents els cinc anys següents.
Per l’Agència Tributària, l’explicació és molt senzilla: la crisi econòmica i la punxada de la bombolla immobiliària són darrere d’aquest descens acusat que prefereixen no valorar. Senzillament, hi ha menys delinqüents fiscals, apunten.
Els professionals ho veuen d’una forma molt diferent. José María Peláez, membre de l’associació Inspectores d’Hisenda de l’Estat (IHE), creu que el fenol’amenaça
MÉS FONS PER A L’ESTAT Perseguint moltes més empreses i persones s’obté més recaptació
PIMES I AUTÒNOMS Gestha apunta que el 80% de la plantilla d’inspecció s’enfoca cap al petit evasor
men obeeix al canvi d’estratègia que l’Agència va impulsar a finals de la primera dècada dels 2000. Les instruccions que es van donar llavors i que han continuat vigents fins ara posen el focus en les infraccions que no assoleixen la consideració de delicte, situat actualment en 120.000 euros, i a donar suport a grans operacions contra el crim organitzat.
Ho corrobora el secretari general de l’associació de tècnics d’Hisenda (Gestha), José María Mollinedo. “El 80% de la plantilla està destinada a investigar els autònoms i les pimes. Es descobreixen moltes més petites evasions però es cobra abans i s’aconsegueixen més ingressos”, explica Mollinedo, molt crític amb aquest tipus de gestió.
A més, s’ha instal·lat la percepció entre els evasors i els que els assessoren que els delictes fiscals no comporten un risc real de passar per la presó. Peláez explica que el Codi Penal sanciona aquests delictes amb entre un i quatre anys de presó, però en cas de restituir l’import evadit i pagar la multa la pena no sol arribar als dotze mesos.
El subtipus agreujat és lògicament més dur; els culpables d’evadir més de 600.000 euros poden ser penats amb entre 2 i 6 anys de reclusió. Però, igualment, el pagament anticipat de les quantitats i l’autoinculpació elimina de facto la possibilitat real de trepitjar una presó, ja que a Espanya els que no tenen antecedents no hi entren si la condemna no supera els dos anys.
El procés penal, a més, es prolonga en el temps, i no és inusual que alguns casos es jutgin fins i tot passats deu anys des de l’inici. “L’efecte dissuasiu de la presó no existeix per a aquest tipus de delictes”, conclou Peláez.
No estimula l’Agència Tributària que, per si fos poc, en moltes ocasions el procés acaba sense que els evasors puguin fer front als pagaments. Els deutes impagats amb Hisenda van arribar a assolir el 2013 els 50.000 milions d’euros.
En cercles polítics es continua debatent si, com va succeir el 2015 amb la Seguretat Social, el tall per tenir la consideració d’infracció penal hauria de baixar fins als 50.000 euros. Això multiplicaria el nombre de delictes fiscals i el de casos judicials, però també faria caure la recaptació a curt termini.