Barcelona rep el reconeixement d’Europa amb l’adjudicació del nou supercomputador
La capital catalana acollirà al BSC un dels megaordinadors més potents del continent, amb 200.000 bilions d’operacions per segon
La Comissió Europea va anunciar ahir l’adjudicació d’un dels tres nous supercomputadors de la UE a Barcelona, que es consolida així com una ciutat referent. El nou MareNostrum 5 serà un dels megaordinadors més potents del continent. Capaç de processar 200.000 bilions d’operacions per segon, serà 18 vegades més ràpid que l’actual MareNostrum 4.
El Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSCCNS) acollirà un dels pròxims grans superordinadors d’Europa, segons va anunciar ahir la Comissió Europea. La màquina es dirà MareNostrum 5 i tindrà un rendiment màxim de 200 petaflops (200.000 bilions d’operacions per segon), que multiplicarà per 18 el del nucli de l’actual MareNostrum 4 (11,1 petaflops), el superordinador principal del centre.
Fins ara, cada estat membre de la UE havia de finançar les seves
pròpies màquines, però, per competir a escala mundial en aquesta àrea, els països europeus van decidir unir forces amb la iniciativa EuroHPC (HPC són les sigles de High Performance Computation, computació d’alt rendiment en anglès). A través d’EuroHPC, la Comissió Europea finançarà amb 840 milions d’euros la construcció de vuit nous superordinadors que han d’entrar en servei abans del 2021, tres dels anomenats pre-exaescala (de més de 150 petaflops) i cinc de petaescala (d’escala de petaflops). Les tres màquines més potents s’ubicaran a Barcelona (el MareNostrum 5), a Bolonya (Itàlia) i a Kajaani (Finlàndia).
Aquests nous superordinadors seran el primer pas d’un pla de la Comissió per impulsar la supercomputació a Europa i no quedar-se enrere en aquest àmbit estratègic que mundialment lideren els EUA, la Xina i el Japó, actualment amb màquines de 122, 93 i 10,5 petaflops. La pròxima meta serà construir superordinadors d’exaescala, és a dir, amb una capacitat de càlcul d’exaflops (d’un trilió d’operacions per segon), que es preveuen per al 2023.
En el cas del MareNostrum 5, la Comissió Europea aportarà 100 milions d’euros. La resta del cost, 100 milions més, l’assumiran el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Generalitat de Catalunya –els dos patrons del BSC– i els estats que van donar suport a la seva candidatura: Portugal, Turquia i Croàcia, tot i que encara no s’ha fet oficial la distribució de la inversió.
“Estic convençuda que els nous superordinadors [...] potenciaran la competitivitat d’Europa en l’àrea digital. Hem demostrat la força de la nostra aproximació europea, que portarà beneficis concrets als nostres ciutadans i ajudarà les nostres petites i mitjanes empreses”, ha declarat Mariya Gabriel, comissària d’Economia Digital i Societat, en un comunicat de la Comissió Europea.
El nou arsenal de superordinadors “és un gran pas endavant perquè Europa assoleixi el següent nivell de capacitat de computació; ens ajudarà a avançar en tecnologies orientades al futur com ara l’internet de les coses, la intel·ligència artificial, la robòtica i l’anàlisi de dades”, segons Andrus Ansip, vicepresident del Mercat Únic Digital.
Un altre objectiu crucial és que la ciència i la indústria europees puguin processar les seves dades dins de la Unió Europea, sense haver de dependre de màquines d’altres regions –ara mateix, la UE consumeix més d’un 30% dels recursos mundials de supercomputació, mentre que dins del seu territori només aporta un 5%–.
A la convocatòria europea per acollir els tres superordinadors de pre-exaescala s’hi van presentar a l’abril el consorci italià Cineca i el centre finlandès CSC, que tenia el suport dels països del nord, així com el BSC. El BSC tenia el suport de l’Estat espanyol, la Generalitat, i dels governs de Portugal, Croàcia, Turquia i Irlanda, que seran els sis integrants del consorci que dirigirà el MareNostrum 5.
La Comissió Europea ha seleccionat els candidats per criteris tècnics sobre la localització planificada, que el BSC complia,
El MareNostrum 5 rebrà una inversió de 200 milions i serà 18 vegades més ràpid que el seu predecessor
seguits d’una negociació política en la qual es va valorar el suport que havia atret cada candidatura. Totes tres han aconseguit el vistiplau de la Comissió.
“Estem molt il·lusionats que Espanya estigui al capdavant del projecte després de la feina feta durant molts anys en supercomputació a Europa, que ens posarà en una posició molt favorable per poder abordar els desenvolupaments en intel·ligència artificial que el país necessita en moltíssimes àrees”, va declarar Pedro Duque, ministre de Ciència, Innovació i Universitats en funcions, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d’ahir. “És la culminació a una llarga tradició espanyola de suport i d’aposta forta per la supercomputació, que es va iniciar el 2004 amb la creació del Centre Nacional de Supercomputació i la posada en marxa el 2007 de la Xarxa Espanyola de Supercomputació”.
El president de la Generalitat, Quim Torra, va afirmar que l’elecció de Barcelona com a seu d’un dels superordinadors més potents d’Europa “garantirà” que Catalunya “lideri la revolució digital i tecnològica” i que ocupi “un lloc de lideratge en el tema de la computació”, en la trentena Trobada Empresarial al Pirineu a la Seu d’Urgell, segons informa Efe.
La part principal del MareNostrum 5 s’instal·larà en un edifici de nova construcció al costat de la capella de la Torre Girona, de la Universitat Politècnica de Catalunya, on dins d’una caixa de vidre hi ha l’actual MareNostrum 4, que va començar a funcionar el 2017. Alguns components del nou supeordenador ocuparan part d’aquest antic espai, tot i que el gruix principal omplirà 700 metres quadrats del nou edifici. Es preveu que entri en funcionament el 31 de desembre del 2020. La Comissió Europea, el patronat del BSC, que integren el Govern d’Espanya, la Generalitat i la UPC, així com els països que hi han donat suport, s’han compromès a finançar el seu manteniment fins al 2025.
“Sempre hem pensat que Europa havia de treballar unida en una àrea tecnològica en què competim amb països tan potents com els Estats Units, la Xina i el Japó, i estem molt satisfets de poder dir ara que Barcelona tindrà un dels primers superordinadors inclosos en el nou full de ruta europeu de supercomputació”, afirma en un comunicat del BSC Mateo Valero, director del centre. Valero va ser un dels principals impulsors de la iniciativa EuroHPC, amb l’objectiu de teixir una xarxa europea de supercomputació.