Colau obté l’aval de les bases per optar a l’alcaldia
El PSC avisa que no hi votarà a favor si no hi ha un pacte de govern previ Maragall insta la seva rival a desmarcar-se dels “carcellers”
Ada Colau està aplanant el seu camí cap a l’alcaldia de Barcelona. Pas a pas esquiva esculls, paeix moviments incòmodes, obvia declaracions de fa uns quants dies... La cap de llista de BComú va aconseguir ahir a la tarda que les bases del seu partit l’autoritzessin a presentar la candidatura en la sessió d’investidura de dissabte que ve. A més, l’empitjorament de les relacions amb Ernest Maragall no està fent res més que aïllar el republicà i multiplicar les possibilitats de Colau de revalidar el càrrec. El candidat d’ERC està molt i molt indignat i acusa Colau de provar d’enganyar la ciutadania amb les seves faules sobre el tripartit, quan el seu veritable objectiu és aconseguir l’alcaldia gràcies al PSC i a Manuel Valls.
Ja ho va dir el mateix Xavier Trias després de les eleccions de l’any 2015, després que molts li demanessin de manera insistent que configurés una majoria alternativa que impedís que Colau conquerís l’Ajuntament: l’aritmètica és cruel. I en aquests moments els números afavoreixen més que mai la proclamació de Colau. Els comuns estan aconseguint que ara l’eix del debat sigui qui els donarà suport al capdavant del Consistori. Fins i tot els socialistes la van apressar a espavilar-se, assegurar els suports que necessita i accelerar el ritme de les negociacions perquè firmi un pacte de govern abans que tingui lloc la sessió d’investidura de dissabte. El cas és que la firma d’aquest acord apuntalaria els vots a favor de Manuel Valls i d’almenys dos dels seus regidors, uns vots imprescindibles perquè els comuns mantinguin l’alcaldia. L’ex-primer ministre francès fa més d’una setmana que guarda silenci, però l’últim que va dir públicament va ser que donaria suport a Colau sempre que la comuna subscrigués primer una aliança sòlida amb Collboni. Així doncs, el cercle s’està tancant.
Laia Bonet, número dos de la llista del PSC, va dir ahir que “l’independentisme és incapaç de governar i resoldre els problemes de la ciutadania com l’habitatge, la seguretat o les llistes d’espera. No volem que aquesta inoperància paralitzi Barcelona”. I després va afegir: “Complirem el nostre compromís amb els electors. Només negociem i negociarem un acord de govern amb BComú, un tàndem de progrés pro-Barcelona no subordinat al conflicte, un govern en què qui ocupi l’alcaldia aquests quatre
Un 94,4% del ple dels comuns dona suport a presentar candidatura a la reelecció
L’alcaldessa diu que revalidar el càrrec és la millor via per formar un tripartit
anys no serà cap problema”.
Mentrestant, Colau es manté en un discret segon pla, si més no de cara a les càmeres de televisió. Van ser els números dos i tres de la seva llista, Joan Subirats i Janet Sanz, els qui ahir van retre comptes davant els mitjans de comunicació, els qui es van veure obligats a llançar una infinitat de pilotes fora. Mentrestant, Colau va mantenir reunions molt discretes amb Maragall i amb Collboni. Avui farà la primera roda de premsa des que va llançar el seu envit dijous, d’ençà que es va postular com l’alcaldessa del nou mandat. D’aquesta manera s’està estalviant haver de respondre a un munt de preguntes molt incòmodes. En realitat els comuns estan provant de fer molt més digerible la carambola que els ha de mantenir al capdavant del Consistori.
Subirats i Sanz, sobretot Sanz, van assegurar ahir a la seu de BComú que Colau presentarà la candidatura a l’alcaldia, que vol continuar sent alcaldessa, perquè no hi ha una manera millor de fer viable el seu anhelat tripartit, que el seu objectiu continua sent constituir un govern constituït per ERC, BComú i PSC. La nove
tat és que ara sembla més clar que mai que l’objectiu de Colau és dirigir-lo ella mateixa. Sanz va deixar una porta oberta a Esquerra, que Esquerra ara doni suport a la candidatura de Colau o que s’afegeixi després al seu govern. De fet, en aquests moments els comuns no preveuen la possibilitat de facilitar la investidura de Maragall ni en el cas que ERC finalment s’avingués formar govern. Sanz també va dur a terme unes quantes piruetes dialèctiques per eludir aclarir si la formació està disposada a retirar la seva candidatura en cas que l’única manera que tiri endavant sigui comptant amb el suport de Valls.
La irritació d’ahir de Maragall era majúscul. “Els comuns han de decidir si volen competir o negociar”, va dir el candidat d’ERC en la seva primera compareixença després de saber els plans de Colau. Segons Maragall, el tripartit dels comuns no és més que “un impossible”, “una cortina de fum”, “un absurd artifici retòric” per amagar, dissimular i endolcir els seus veritables plans: conquerir l’alcaldia amb el suport del PSC i Valls. Després Maragall va treure l’artilleria. “Colau acceptarà els vots de Collboni i Valls? Ho farà la mateixa setmana que s’acaba el judici de la vergonya? Es pot negociar amb els còmplices d’aquesta revenja? Colau a qui farà costat, a les víctimes o als carcellers?”.
I a la tarda el ple de BComú va ratificar d’una manera molt con
tundent l’estratègia de Colau. El ple és l’òrgan principal de la formació per definir la seva estratègia. Més de 1.500 membres estaven convocats a la sessió d’ahir. La líder dels comuns va dir davant prop de 500 activistes que l’aposta pel tripartit és el millor per a la ciutat i que la millor manera de fer-lo possible és proclamant-se una altra vegada alcaldessa. També va subratllar que tant ERC com PSC proven de seduir-la per separat, però que no va firmar cap pacte amb ningú. Un 94,4% dels assistents li van donar la raó: 457 hi van votar a favor, mentre que 27 ho van fer en contra. El vot en blanc no va ser possible. Molts dels que no hi van votar a favor van voler abstenirse, i així ho van manifestar. En les successives intervencions dels activistes uns van expressar les seves preferències per acostar-se al PSC, i d’altres per arribar a un acord amb ERC. Però la immensa majoria va coincidir que el més important és que Colau torni a agafar la vara de comandament de Barcelona.
ERC pregunta a Colau si negociarà “amb els còmplices de la revenja”