La selecció fa història classificant-se per als vuitens
Un empat insuls sense gols dona el passi a Espanya, que espera els EUA o Suècia
Objectiu complert. Per primera vegada en la història, Espanya serà en uns vuitens de final del Mundial femení. Lluny queda el desastre del Canadà. La roja ha deixat enrere els seus complexos d’inferioritat i ja ha demostrat que és capaç de competir contra les millors. No va aconseguir el passi de la manera més lluïda, però, al cap i a la fi, la selecció dirigida per Jorge Vilda va fer història. L’insuls empat sense gols contra la Xina les permet acabar segones del seu grup al darrere d’Alemanya. Ara cal cordar-se el cinturó. Tocarà esperar fins dijous per conèixer el rival a l’eliminatòria. Tot indica que serà el totpoderós conjunt dels Estats Units. La vigent campiona del món en farà prou empatant l’última jornada contra Suècia per assegurar-se el lideratge del seu grup. Enfrontar-se a les nord-americanes és una condemna per a gairebé qualsevol. Per això la Xina va decidir no sortir a guanyar el partit i intentar fer valer els seus quatre punts per passar com una de les millors terceres, cosa que té assegurada, ja que als grups E i F les dues últimes encara no han puntuat. Ni un xut a porteria va intentar la selecció asiàtica, en un partit que semblava que els sobrava als dos conjunts. Espanya almenys ho va intentar, però va tornar a demostrar les carències en la finalització. La Xina, en canvi, es va dedicar a jugar molt junta i a deixar que el temps corregués fins al xiulet final.
Vilda havia promès sortir a buscar el partit i va alinear un onze valent. Al seleccionador espanyol no li tremola el pols a l’hora d’introduir modificacions. Si contra Alemanya va retocar l’esquema i va introduir diverses novetats, davant la Xina va fer tres canvis: Leila per Torrejón –una entrada que va obligar Corredera a ocupar el lateral dret–, Patri Guijarro per Meseguer i Lucía García per Alexia Putellas. Torrecilla i Nahikari, dubtes fins a última hora per molèsties físiques, finalment van entrar d’inici. Malgrat la tranquil·litat que hi havia en l’ambient, ja que amb un punt n’hi havia prou, Espanya ho va intentar amb més o menys ímpetu prioritzant el desplaçament llarg de Guijarro i Torrecilla i les segones jugades de les migcampistes. La roja va començar amb energia, la que aporta Lucía García en cada aproximació a l’àrea rival. Els primers minuts va regatejar la portera després de guanyar l’esquena a la defensa, però no va trobar la rematada. Poc després, la jugadora de l’Athletic no va arribar a connectar en condicions una centrada perillosa de Caldentey. El joc d’Espanya era directe, menys elaborat en la creació, com la sol caracteritzar, per bé que sempre amb iniciativa; més encara davant un rival ordenat i poca cosa més. Quan contraatacava per alguna pèrdua de les de Vilda, la Xina ho va fer amb més por de marcar que una altra cosa. No es volia enfrontar de cap manera als Estats Units, la seva bèstia negra recurrent als Mundials.
A la graderia, un colorit grup d’aficionats xinesos intentava mantenir despert l’Stade Océane, que va presentar un aspecte digne, amb mitja entrada. Al camp eren els esclats de Jenni Hermoso els que ho aconseguien. Cops de taló, controls orientats... si Claude Monet va pintar a l’avantport de Le Havre el primer quadre impressionista (Impressió, sol naixent), la davantera espanyola va voler deixar la seva marca amb un devessall de talent. Una rematada de cap seva repel·lida per Shimeng –l’única de les xineses interessada a intentar que no passés res– va ser la millor ocasió del primer temps.
Veient el desinterès del combinat asiàtic en la porteria de Paños, Espanya va sortir amb més ambició després de la represa. Si calia passar com a segones, almenys que fos transmetent bones sensacions i amb gols. No va passar, per més que ho va intentar. En un contraatac clar, Nahikari va dubtar entre xutar o passar-l’hi a l’acabada d’entrar Falcón. No va fer ni una cosa ni l’altra. Dos cacaus potents de Guijarro van tornar a obligar Shimeng a intervenir per anar a totes. La portera xinesa va ser la gran protagonista del partit, cosa que li va servir per emportar-se un merescut MVP.
Espanya avança i ho fa amb un pas cap endavant enorme. Ara, amb tota probabilitat, es trobarà el gegant de cara.
La selecció jugarà els vuitens el dilluns 24 a Reims i aquest dijous sabrà qui és el seu rival