Carroll destrossa un gran Barça amb un triple a l’últim segon
Els blaugrana van deixar escapar la victòria d’una manera inversemblant
És impossible imaginar un final més cruel per a un Barça Lassa que va donar una lliçó d’orgull i caràcter al WiZink. A l’equip blaugrana se li va escapar el triomf d’una manera inversemblant, quan ja vorejava l’empat a la final de la Lliga Endesa amb nou dels deu dits. Un triple de Carroll pràcticament sobre la botzina embogia el pavelló i deixava el títol a les portes del museu blanc. Ningú no ha remuntat un 2-0 a la història del playoff final. No va servir de res l’espectacular exercici defensiu dels blaugrana, incapaços d’aguantar l’avantatge en uns últims segons per oblidar.
L’equip de Pesic va arribar als últims 27 segons amb cinc punts de renda i els va gestionar de la manera més estrepitosa possible. Pangos era incapaç de posar la pilota en joc des de la banda i regalava una possessió al Madrid que acabava en un triple de Randolph. Ja a l’última jugada, Llull fallava un tir lliure i Rudy caçava el rebot, que va acabar en mans de Carroll, executor del Barça en una nit que a Barcelona es trigarà a pair.
Va ser un final conforme a l’espectacle que es va viure sobre el parquet. El salt inicial va donar pas a una batalla descomunal. Preciós el combat entre tots dos. Només van faltar dracs volant pel WiZink per convertir-lo en una sèrie de televisió. Els àrbitres, molt protestats pel públic, van permetre que les defenses s’imposessin als atacs, i el Barça va navegar en aquestes aigües com un salmó en un riu. El marcador el va inaugurar Singleton en el que significava el primer avantatge del Barça en tota la sèrie. Els blaugrana volien deixar clar que no serien un equip dòcil, com al primer envit.
La intensitat sobre el parquet era enorme. Campazzo intentava trasbalsar Pangos. Ribas acabava al terra després d’un bloqueig discutible dels blancs. Rudy apartava el maluc de Pesic amb una empenta abans de servir, i el serbi es rebotava. No hi havia treva. Al marcador la superioritat blaugrana anava augmentant fins a la cistella de Smits (7-17, minut 9). El Reial Madrid sobrevivia gràcies al rebot ofensiu, que li va proporcionar més de la meitat de punts al primer quart.
El segon parcial obria una altra baralla, la d’Oriola i Ayón, tancada a favor del mexicà gràcies a la seva superioritat física. Però el de Tàrrega , que fins i tot cometia una antiesportiva qui sap si per marcar terreny, no s’arronsava. El Madrid estrenyia les cordes i el Barça es va agafar a Heurtel, que va anotar 8 punts seguits per mantenir els blaugrana al capdavant. El francès es disfressava de líder amb penetracions impossibles. Però quan Pesic li va donar descans, la direcció de Pangos no va ser tan brillant i els blancs ho van aprofitar per signar un parcial de 10-0 gràcies a dos triples de Carroll i aconseguir el seu primer avantatge (29-27, minut 18), tot i que un triple de Claver gairebé sobre la botzina enviava el partit al descans amb color blaugrana.
Continuava sense haver-hi dracs al sostre del pavelló, però la batalla no tenia res a envejar a cap altra. Tot just dos triples per bàndol personificaven aquesta intensitat defensiva. El percentatge conjunt de 4 de 25 intents parla per si sol. Les defenses s’imposaven i això es traduïa en avantatge blaugrana.
Al tercer quart els punts d’Heurtel donaven la màxima diferència al Barça (33-44, minut 24). Semblava que els blaugrana tenien el partit controlat i avortaven cada reacció blanca. Una polèmica tècnica a Ribas (min. 33) va igualar el marcador, però el Barça va tornar a clavar una estirada. L’últim minut semblava un tràmit. Calia gestionar els temps, cosa que en un equip com el de Pesic es dona per fet. Gran error. Va ser el Madrid qui va acabar exhibint el seu orgull i Carroll va plantar la bandera a la cara del Barça. Una derrota que espanta definitivament els fantasmes a la casa blanca. La Lliga sembla més blanca que mai.
Els 30 punts d’Heurtel, tots en moments importants, només van servir per somiar