La distància entre Sánchez i Iglesias dispara les tensions
La Moncloa intenta no tancar-se portes per poder negociar la investidura
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias es van reunir dilluns al palau de la Moncloa, una trobada que va servir perquè constatessin el seu distanciament. A la Moncloa mantenen obertes totes les opcions per a la investidura de Sánchez, que no es vol tancar cap porta en aquest procés negociador.
Estan condemnats a entendre’s, però cadascun entén de manera diferent com s’ha d’articular aquesta entesa. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias es van tornar a reunir dilluns a la Moncloa. I, com ja va passar a la trobada que van mantenir la setmana passada al Congrés, la discrepància de fons continua sent la mateixa, i no es resol. El líder del PSOE vol mans lliures i un govern autònom que només incorpori alguns independents de l’òrbita progressista que siguin ben vistos per la formació morada però que no tinguin carnet. I el líder d’Unides Podem reclama que membres de la seva formació s’asseguin al Consell de Ministres. Un govern de coalició tant sí com no.
“Les posicions estan molt allunyades”, va certificar la direcció del PSOE ahir, quan va confirmar la nova reunió entre Sánchez i Iglesias que Eldiario.es va revelar. Dilluns mateix tant a la Moncloa com a Ferraz van evitar confirmar oficialment que la cita hagués tingut lloc. I ahir tant el PSOE com Unides Podem es van recriminar mútuament la filtració de la notícia. Un petit aperitiu del que podria ser el “govern de cooperació” que Sánchez va proposar la setmana passada com a fórmula semàntica per guanyar temps i que Iglesias va acabar acceptant en espera que el líder del PSOE esfulli la margarida.
A la Moncloa, mentrestant, volen mantenir oberts tots els possibles escenaris per a la investidura de Sánchez. No es volen tancar cap porta, per poder quadrar els números d’aquest sudoku tan complex. De totes maneres, aquesta situació porta el nucli dur i els portaveus de Sánchez a dir una cosa i la contrària a mesura que s’acosta la data prevista de la investidura, la primera quinzena de juliol. Ahir, malgrat reconèixer que les posicions continuen estant molt allunyades, el PSOE sí que va voler mostrar, però, “la màxima disposició d’entesa” amb Unides Podem, formació que va insistir a definir com a “soci preferent”.
Sánchez continua esperant que la pressió interna i externa sobre el líder de Ciutadans, Albert Rivera, faci efecte. I que finalment la formació liberal faciliti la investidura amb la seva abstenció. Però el PSOE no estalvia atacs contundents contra Ciutadans pels seus “pactes inconfessables” amb l’extrema dreta de Vox. La direcció del PSOE també insisteix que no volen que la investidura i la governabilitat d’Espanya descansin en els partits independentistes catalans, i anuncien que ni tan sols hi negociaran res mentre es reuneixen amb ERC i JxCat per demanar-los que no bloquegin la investidura. O busquen una abstenció d’UPN i, després de frenar inicialment les aspiracions de la socialista María Chivite, ara defensen la seva legitimitat per presentar-se a la investidura.
A Unides Podem, contràriament, s’estimen més guardar silenci sobre la trobada de dilluns. Ahir fonts de la formació es ratificaven en el que Pablo Iglesias va manifestar dilluns, hores després de la trobada: que mantenen la seva aposta per un govern de coalició i que són optimistes pel que fa al resultat final de la negociació. “Estic convençut que Pedro Sánchez no decebrà els que ens volen veure governar junts”, va dir no sense malícia el líder morat.
L’esforç del PSOE per evitar núpcies governamentals amb els d’Iglesias a favor del despreocupat vincle d’amicòvios –reservant-se els socialistes la llibertat d’eventuals visites recreatives a llits de llençols taronges o blaus– no sembla causar gaire desconcert a Podem, amb un líder que ja havia predit que aquestes setmanes serien de “titulars tremends, històrics” però provisionals. Sembla que l’optimisme de Podem descansa en l’experiència prèvia respecte al desconcertant estil negociador del PSOE, inclinat al joc de la gallina (en teoria de jocs, tècnica de negociació que consisteix a esgotar els terminis, imitant el duel de dos cotxes que avancen l’un contra l’altre a veure qui s’aparta), una modalitat que va funcionar en la moció de censura perquè Marta Pascal, aleshores líder del PDECat, i Iglesias van mobilitzar els suports necessaris. Tot i això, la mateixa estratègia passiva –que ja va valer una investidura fallida a Sánchez el 2016– va tenir magres resultats per al PSOE en la negociació del pacte pressupostari, en què la pressa de l’últim minut, després d’haver esgotat el termini, va permetre a Unides Podem vendre l’acord molt més car del que havia somiat. No va funcionar millor per als socialistes en l’aprovació pressupostària, quan es va deixar córrer el temps i l’última setmana es va haver d’oferir un relator i una taula de partits amb el resultat conegut.
Els mals resultats del 26-M no només no abarateixen el suport dels morats al PSOE, sinó que més aviat l’encareixen, ja que converteixen en peremptòria l’amortització dels 42 diputats aconseguits a l’abril. A diferència de fa tres anys, avui una abstenció d’Unides Podem malmetria la investidura, i el vot l’han de decidir les mateixes bases que van vetar el pacte PSOECs el 2016. Iglesias no té incentius per acceptar l’amistat amb dret d’arrambada que ofereix Sánchez. I es manté, amb el genoll a terra, amb l’anell a la mà.
LA TROBADA DE DILLUNS
Ferraz assegura que les posicions estan molt allunyades respecte al seu “soci preferent”
CONFIANÇA MORADA
Podem manté el convenciment que al final hi haurà executiu de coalició
ELS PRECEDENTS
El PSOE ja va optar per esgotar els terminis en la negociació dels comptes i en la censura