El PP desafia Brussel·les i posa fre a Madrid Central
L’àrea de circulació restringida del centre de la capital queda sense efecte des de l’1 de juliol
A Madrid Central li queden onze dies de vida. Posar fi al projecte de restricció del trànsit en una àmplia àrea del centre de la capital ha estat la primera decisió del nou govern municipal que encapçala el popular José Luis Martínez-Almeida.
Ahir l’Ajuntament de Madrid va anunciar oficialment que a partir de l’1 de juliol es deixaran de posar multes, cosa que a la pràctica suposa sepultar el projecte estrella de l’exalcaldessa Manuela Carmena per combatre la contaminació al centre de la ciutat. Després de mesos d’enrenou i d’innombrables esforços per explicar com funcionava, l’experiència només ha durat tres mesos i mig, i es va convertir en el principal objecte de controvèrsia de la campanya electoral.
Fonts pròximes a l’alcaldia van explicar ahir a La Vanguardia que posar fi a Madrid Central no suposa res més que complir amb el compromís electoral que tant el PP com Cs van contreure amb els seus votants. Ara s’obre una etapa de reflexió per concretar, després de l’estiu, com es farà la transformació d’aquesta àrea restringida i en quin sentit.
L’alcalde té molt clar que no es tiraran enrere algunes decisions, com l’ampliació de les voreres de la Gran Vía i la reducció de tres a dos carrils de circulació, un dels quals reservat al transport públic.
“Circular per la Gran Vía amb Madrid Central és un embús permanent, i difícilment es pot empitjorar deixant lliure l’accés a particulars”, van explicar aquestes fonts. El PP reclama l’autoria de les anomenades àrees de prioritat residencial (APR), que es van implantar durant el mandat d’Ana Botella i que suposen la prohibició del trànsit als barris afectats (Malasaña i el barri de Las Letras) amb l’única excepció del transport púbic i els residents.
Els plans de l’alcalde passen per estendre la fórmula de les APR a zones on fins ara era vigent Madrid Central, però sense incloure les grans artèries de circulació del centre.
El de Madrid Central és l’exemple més evident i visible de les enormes diferències que hi ha entre la manera com veuen la mobilitat l’esquerra i la dreta madrilenya. Són uns plantejaments que, a grans trets, han identificat la gestió de Carmena amb la implantació de mesures que dissuadissin els conductors de la ciutat de fer servir el cotxe, i els de la perifèria, d’accedir amb cotxe a la capital. La dreta, que governa des de dissabte, també pensa que cal reduir el trànsit, però es mostra enemiga de les prohibicions i els obstacles.
Almeida no desfarà els canvis a la Gran Vía, on les voreres han guanyat espai
Els semàfors per frenar l’accés de cotxes per l’A-5 ja s’han apagat
Així, una altra de les primeres decisions del govern municipal ha estat apagar els semàfors de l’A-5, carretera d’Extremadura, que amb prou feines feia uns quants mesos que funcionaven, per accedir a Madrid, cosa que va revoltar els alcaldes dels municipis ubicats entorn d’aquest important eix d’accés, com Alcorcón i Móstoles.
El problema de totes aquestes decisions és que sobre Madrid pesa, com sobre Barcelona, un expedient de sanció per part de la Comissió Europea com a conseqüència de la mala qualitat de l’aire que respiren els seus habitants. Fonts de la Comissió van explicar que, si bé l’expedient encara no està tancat, havia quedat en suspens en espera dels resultats que donés la implantació de Madrid Central i altres mesures de restricció de la mobilitat i la reducció de la contaminació.
L’Ajuntament de Carmena es va afanyar a exhibir com a molt positives les primeres dades sobre qualitat de l’aire que donava l’experiència de restricció al centre. L’oposició, que ara és el govern municipal, va anar a totes a l’hora de desmentir-ho. Ara dependrà d’ells la difícil tasca de millorar la qualitat de l’aire sense restringir el trànsit.