Risc de radicalització
Ja no s’intenta desradicalitzar, sinó simplement desmotivar els presos gihadistes
Entre aquest any i el vinent, un total de 62 detinguts radicalitzats sortiran de les presons belgues, situació que els serveis d’informació del país adverteixen com un problema cada vegada més greu.
Jean-Louis Denis, conegut com el Submís, va sortir de la presó belga d’Ittre el 8 de desembre passat després de purgar una pena de cinc anys de presó per haver reclutat diversos joves que va animar a anar a lluitar a Síria enquadrats en grups considerats terroristes. Va sortir després de complir la pena íntegra, i les seves primeres declaracions van ser per reafirmar-se en les seves conviccions religioses i el seu punt de vista que l’islam és incompatible amb la democràcia. Durant tot aquest temps estava en una secció especial d’aquesta presó, la denominada D Radex, en la qual es concentren els presos considerats d’alt risc i a qui se’ls impedeix qualsevol contacte amb altres presoners.
El Submís va denunciar la instal·lació com “un lloc de tortura psicològica per intentar treure a la gent les seves conviccions, quan en realitat aconsegueix el contrari, reforçar-les”.
Des d’aquell dia, no hi ha hagut més aparicions públiques del Submís, que sap que està vigilat pels serveis d’informació belgues. Però el seu cas no és l’únic. Aquest any i el vinent, 62 detinguts radicalitzats sortiran de les presons belgues. Vint-i-nou d’ells van ser condemnats per terrorisme, la resta estaven presos per delictes comuns però s’han radicalitzat a la presó.
“El problema ha pres una amplitud considerable”, adverteix un informe dels serveis d’informació belgues. Les presons abriguen avui dia una població de detinguts empresonats per terrorisme d’una importància mai igualada anteriorment. Només per la importància d’aquesta població, el risc de contagi és més considerable que mai”. El mateix informe considera que Bèlgica haurà de fer front durant cert temps a una amenaça terrorista latent: “L’actual població reclusa de combatents estrangers se situarà en la franja d’edat dels 25-30 anys quan acabin de purgar les penes de presó d’aquí a tres o cinc anys. Els impulsos reincidents d’aquest grup d’individus detinguts per actes de terrorisme són susceptibles de provocar una nova onada d’extremisme, fins i tot de gihadisme, al nostre país”.
Ningú no sap amb exactitud el risc de reincidència d’aquests 62 presos radicalitzats quan recobrin la llibertat, però el criminòleg de la Universitat de Lieja Michaël Dantinne avança una xifra: gairebé la meitat podrien reincidir. “La mitjana de reincidència dels presos, tenint en compte tots els tipus de delicte, és d’un 40% o 50%, i no hi ha cap factor que faci preveure que en els casos de terrorisme el percentatge hagi de ser menor”, va declarar a La Vanguardia. En aquest cas, hi ha un altre factor que exercirà un paper i és que els presos, quan surtin en llibertat, sabran que estaran observats més o menys de prop per les forces de seguretat. “En aquest cas –diu el criminòleg Dantinne– l’avantatge és que sabem qui són, quan surten i com surten, perquè estan identificats”.
El 2018, hi havia 450 detinguts considerats radicalitzats a les presons belgues. Els líders i els reclutadors són aïllats en seccions denominades D Radex a les presons d’Ittre i Hasselt, per evitar que puguin influir altres detinguts, mentre que la resta estan distribuïts en altres presons. Uns aïllats i d’altres barrejats amb els altres presos, però cap programa de desradicalització en marxa. “Bèlgica no té programa de desradicalització pròpiament dit. I a l’administració penitenciària s’estima fins i tot que és impossible desradicalitzar els detinguts”, indica l’analista Marion van Saan en un informe del think tank Itinera. En realitat, s’ha abandonat la desradicalització per buscar objectius més modestos. Ja no es parla de desradicalitzar, sinó simplement de désengagement (desmotivar). “Són objectius menys ambiciosos, però més realistes –diu el criminòleg Dantinne–; és a dir, si l’objectiu de desradicalitzar significaria intentar que abandonin les idees radicals, la desmotivació suposaria simplement que no duguessin aquestes idees a la pràctica”.
A falta d’autèntics programes de desradicalització dins l’Administració belga, el que ofereixen les presons d’aquest país són alguns serveis de suport i ajuda a l’intern, però sempre són voluntaris, és el reclús qui ha de sol·licitar-los.
Als més perillosos se’ls aïlla en seccions especials per evitar el contacte amb la resta de reclusos
Els serveis d’informació belgues consideren que les excarceracions són un problema greu