Un fil d’esperança
Segona vegada a Espanya que s’implanta un substitut total
L’equip de cirurgia cardíaca i de cardiologia de l’hospital de Bellvitge ha implantat per segona vegada a Espanya un cor artificial per intentar que un jove pacient en una situació extrema sense sortida guanyi temps i arribi a rebre un possible trasplantament.
L’equip de cirurgia cardíaca i de cardiologia de l’hospital de Bellvitge, amb una llarga experiència en l’ús de peces artificials per mantenir viu el cor, ha implantat el primer aparell complet en un pacient en una situació extrema. No és una solució definitiva, sinó un pont tècnicament molt complex per intentar que un malalt sense sortida arribi a un possible trasplantament de cor d’aquí uns mesos.
El jove pacient, un home de 30 anys amb una malaltia del miocardi de llarga evolució, era un candidat clar al trasplantament. Té, però, un problema important d’hipertensió pulmonar que li impedeix de sotmetre’s a aquesta operació. El seu cor, a més, fallava en els dos ventricles (habitualment només tenen fet malbé el ventricles esquerre), i aquesta doble circumstància l’abocava a una situació nefasta. El van operar el 26 de maig i ara és a l’UCI amb molts dies de rehabilitació al davant.
Per això l’equip amb més casos de cor artificial de tot Espanya va decidir provar-ho amb aquesta màquina, que supleix totalment la funció del múscul cardíac i porta una motxilla externa amb un compressor que genera impulsos per aire comprimit que posen en marxa el bombatge de sang.
A Espanya només s’ha posat un altre cor artificial a Navarra, en un pacient que finalment va morir mentre esperava un donant adequat. A tot el món l’experiència no és excessiva perquè és molt poc freqüent que fallin els dos ventricles. Però segons els resultats publicats per centres amb més experiència, la supervivència al cap de l’any és d’un 65%, “una dada molt positiva tenint en compte la gravetat dels pacients a qui se’ls implanta”, assenyala el responsable del servei de cirurgia toràcica de Bellvitge, Albert Miralles.
Quan el problema és a l’esquerre, el més freqüent, l’equip de Bellvitge fa servir peces que s’hi insereixen i actuen com una turbina que impulsa la sang que el múscul no aconsegueix propulsar.
Bellvitge ha fet 24 intervencions d’aquesta mena, la majoria els últims cinc anys. D’aquests pacients, deu van poder arribar així fins a un trasplantament de cor que ha funcionat. Deu més són a casa i fan vida força normal en espera que arribi el seu òrgan. Dos van morir i uns dos més portaran aquest aparell al pit com a solució definitiva: no són candidats a trasplantament.
“La vida amb aquests aparells té limitacions, esclar, però permet a aquestes persones no estar en un llit ni en un hospital, sinó a casa, movent-se, menjant amb normalitat, tenint relacions amb família i amics que sense l’aparell seria impensable”, reflexiona el cardiòleg de l’equip José González Costello.
El cas del cor artificial complet és una mica diferent. “Per començar és una intervenció molt més complexa, perquè cal suturar amb gran exactitud els vasos i els cascos de les aurícules en un aparell rígid que a la llarga caldrà treure per situar al seu lloc un cor de donant”, explica el cirurgià cardíac Daniel Ortiz Berbel.
I cal fer-ho amb exactitud i meticulositat extrema perquè a partir de l’operació no es pot veure dins de la màquina si funciona bé. És tot o res. I en un pacient molt delicat i perjudicat.
El jove operat fa uns dies que porta la seva motxilla amb la consola de control i el compressor enllaçada al pit a través de dos tubs que surten per sota de les costelles.
Ara el punt clau és millorar per controlar aquesta hipertensió pulmonar que l’anul·la com a candidat a un trasplantament cardíac que li permetrà de recuperar una vida amb moltes menys limitacions. “És una intervenció molt complexa, però amb una clara funció de pont. Per guanyar temps en un pronòstic pèssim,”, resumeix Miralles.
El pacient guanya temps per millorar i poder sotmetre’s a un trasplantament
L’hospital ja ha posat òrgans mecànics parcials en 24 malalts