Realitat a l’escenari
Iván Morales adapta al Lliure ‘Instrumental’, l’autobiografia del músic que explica els abusos que va patir de nen i la seva salvació per Bach
El Teatre Lliure de Montjuïc acull des d’avui Instrumental, adaptació del llibre autobiogràfic del músic James Rhodes, obra que posa els abusos al centre de l’escenari.
Els abusos sexuals pugen a l’escenari. En realitat, els abusos de qualsevol mena, els que comet qui té poder sobre els altres. Els abusos i el poder de l’art per transformar-nos, per ajudar-nos a guarir, per sobreviure. El Teatre Lliure de Montjuïc acull a partir d’avui i fins al dia 30 Instrumental, l’adaptació teatral del llibre autobiogràfic de James Rhodes, el popular músic anglès que ara viu a Espanya i que va patir abusos durant cinc anys quan era nen per part del seu entrenador de boxa. Aquests abusos el van portar a l’alcoholisme, la drogoaddicció, els intents de suïcidi... I a curar-se amb música, per la de Johann Sebastian Bach, quan va caure a les seves mans un casset amb la seva Xacona.
Iván Morales, que acaba d’adaptar i dirigir al Romea La partida d’escacs de Stefan Zweig en forma de monòleg, repeteix al Lliure la mateixa operació amb Instrumental, tot i que el joc escènic que proposa per al jove actor Quim Àvila és molt diferent, gairebé performàtic, diu. De fet, explica Morales, més que interpretar James Rhodes es tracta d’establir un diàleg escènic amb ell. “En Quim no fa de Rhodes. S’interpreta a si mateix
llegint Rhodes. I de la mateixa manera que el músic explica al seu llibre Instrumental com el transforma la Xacona, a mesura que en Quim llegeix aquest llibre es transforma en ell”. I és que, subratlla Morales, “avui és important plantejar-nos quina legitimitat tenim a l’hora d’apropiarnos dels relats dels altres. Ens hem de preguntar fins a quin punt podem presentar la vida d’un personatge real com James Rhodes des del realisme quan podem accedir a la vida d’aquest senyor per Instagram o Twitter. Per això l’artefacte escènic final parteix d’aquestes preguntes i delatar que és en Quim i no Rhodes qui està en escena. Quim Àvila fa de demiürg i ens porta en un viatge cap aquest univers on ell controla els llums i la música i ens acompanya. És el performer, és el narrador; llegeix, explica, interpreta, qüestiona i fins i tot arriba a posar en pràctica la teoria de Rhodes per tocar el piano en sis setmanes”, destaca el director del muntatge, que recorda que els que hi vagin 20 minuts abans de començar tindran “un pròleg lluminós i sonor per posar-nos en situació i poder entrar en aquest univers”.
Per a Morales, Instrumental posa sobre la taula, com ha de fer la cultura, temes inquietants que “si no és a partir de la sublimació de l’art no els voldríem escoltar, però que els hem d’escoltar per canviar les coses”. Com els abusos sexuals que va patir Rhodes.
“És un llibre escrit des de la ferida, no pas des del punt d’haver superat aquesta ferida que ja ha cicatritzat. És un home que està en fase de curarse, i crec que això l’ha fet molt universal, perquè tothom identifica les seves pròpies ferides”, recorda el director. I conclou que, “a més, aquesta història t’ajuda a entendre els supervivents d’abusos sexuals, fa una pedagogia molt bona de com funciona l’ànima, la ment, l’emocionalitat d’un supervivent, el seu procés de curació, les seves maniobres d’evasió. I a més explica molt bé el lloc de la cultura, que l’acompanya al seu camí cap a la curació, aquell valor intangible de l’art que no es pot mesurar en números i que et fa superar una ferida que et pot destrossar. La cultura serveix per posar llum de vegades en llocs foscos que ens fan molt de mal”.
Quim Àvila llegeix el llibre de Rhodes, l’explica, l’interpreta, el qüestiona i fins i tot aprèn a tocar el piano