Sinistre total a la frontera sud
Milers de persones esperen a El Carmen, poble guatemalenc a la frontera de Mèxic
El Carmen és un poble guatemalenc a la frontera de Mèxic on es fan miracles amb els sinistres totals. Almenys quan es tracta de cotxes. Milers de guatemalencs ja residents als Estats Units creuen cap a Guatemala cada any després d’un llarg periple des de Los Angeles o Houston. Porten a remolc dos, de vegades tres, cotxes destrossats. Adquirits per uns centenars de dòlars en subhastes als Estats Units, els vehicles seran reconstruïts o esmicolats per vendre’s a trossos.
Des del pont fronterer es pot comprovar que El Carmen és una espècie de planta de desballestament de automòbils. A la teulada de cada edifici s’amunteguen peces: portes, rodes, capós. Encara que molts vehicles destrossats es rescaten. “Mira aquell Toyota; l’han reconstruït!”, diu Víctor Sánchez el director de l’“Escenari”, assenyalant un 4x4 que sembla nou aparcat al costat de venedors ambulants. Aviat el vendran a Ciutat de Guatemala o El Salvador.
No tindran la mateixa sort, els sinistres totals humans que creuen en direcció contrària. Sota el pont al riu Suchiate, una desfilada de migrants centreamericans caminen, amb l’aigua grisa fins a la cintura, a Talismán, a l’altre costat de la frontera a l’estat mexicà de Chiapas, primer obstacle superat de la seva odissea cap al nord.
Venen d’Hondures, El Salvador, de Guatemala i de llocs mes llunyans : Cuba, Haití, fins a l’Àfrica i Àsia. Ningú no els deté encara que els nous controls d’immigració mexicans a les carreteres, a trenta o cinquanta quilòmetres de la frontera, dificulten el viatge cap a la fantasia americana.
Els centre americans acampats al parc central de Tapachula expliquen històries de vides condemnades al desballestament que pretenen acoblar al nord del riu Bravo. “Jo tenia una poperia (botiga) a San Pedro Sula (Hondures) i els Mara Salvatrucha van anar pujant l’“impost de guerra” així que vaig deixar de pagar i un em va dir que
aquell mateix cap de setmana em matarien i vaig marxar, diu Marvin Geovani de 31 anys que va deixar a la seva dona i fills a San Pedro, la ciutat més perillosa del món.
Segons la secretaria de Relacions Exteriors de Mèxic, 600.000 centreamericans han creuat la frontera des de començament d’any, 27.000 per setmana, mes del doble de la mitjana per al 2018. Deu mil han sol·licitat asil polític. “Quan vas al sud el que et preguntes és : On és la frontera”?, va dir Marcelo Ebrard, secretari d’Exteriors mexicà al maig. “Deixarem el sud com el nord”.
D’aquí la decisió del govern d’Andrés Manuel López Obrador d’endurir la política migratòria sota fortes pressions de l’administració Trump i dels mateixos ciutadans de Tapachula. Només la setmana passada van ser detinguts 420 hondurenys mentre arribaven en caravana a Tapachula.
Segons l’acord amb Trump, 6.000 efectius de la nova guàrdia nacional mexicana creada per lluitar contra la delinqüència organitzada es desplegaran a la frontera sud. Les actuacions policials contra les caravanes i les deportacions són més contundents que l’any passat. La por creix com l’escuma a Tapachula. “La majoria són com jo; si els tornen, la mara els matarà”, adverteix Marvin.
A El Salvador les històries són encara pitjors. “A San Salvador si ets jove et fas bergant o marxes perquè si no, les colles et maten”, explica Mario Domínguez salvadorenc d’uns trenta anys que amb l’ajuda de l’Acnur havia aconseguit asil i treballarà a Guadalajara. La
mara MS-13 extorsiona la gent més humil al seu propi país. “Jo venia samarretes; un dia em van cridar els Mara i em van demanar al principi 50 dòlars i després 100 dòlars; els vaig dir que no i em van colpejar. Vaig marxar però he deixat a la meva mare i corre perill”, es lamenta.
El dia després, en un viatge amb autobús de Tapachula a Ciutat de Guatemala, un passatger salvadorenc em va explicar com de fàcil és que una vida centre americana acabi condemnada a la ferralla: “Jo soc perruquer i em van començar a cridar de la mara perquè els donés informació sobre els policies que venien a la perruqueria; no pots dir que no, així que vaig haver de marxar cap a Mèxic”. El 68% dels centre americans entrevistats en el pont fronterer a l’abril va dir que fugien de la violència i la mort
Alguns arriben de llocs molt més llunyans. Uns 40 joves indis esperaven davant del centre federal on els migrants sol·liciten asil. “Vam venir des de Quito, caminant per la selva de Colòmbia i Panamà”, va dir un d’uns vint anys en un anglès rudimentari, “Hi ha molta violència política a l’Índia” va dir.
A Tapachula hi ha gent que rendibilitza aquesta ferralla humana. “És perillós perquè et poden segrestar i si algú no pot pagar el rescat, et maten”, va dir un nicaragüenc que dormia al parc central. D’aquí l’interès a viatjar amb les caravanes. “Desenes de milers de centreamericanes han desaparegut durant la seva travessia de Mèxic”, va dir Everardo Meade de la Universitat de San Diego. “En una caravana hi ha mes seguretat”.
Segons el nou acord amb Trump, Mèxic serà considerat “tercer país segur” on els refugiats guatemalencs poden estar mentre es tramita les seves sol·licituds d’asil als EUA. Els hondurenys i salvadorencs hauran d’esperar a Guatemala. Però el pla pot condemnar-los a la mort. “Mèxic no és un país segur ni per als mexicans i Guatemala és un dels més violents del món “, va dir Jorge Castañeda, exsecretari d’Exteriors, preguntat per la nova política pactada .
Al principi del mandat, López Obrador va apostar per polítiques diferents. Es va crear una targeta humanitària que permetia l’estada al país durant un any per a 12.000 persones que havien creuat el pont d’El Carmen a Talismán després d’esperar només 15 dies davant la sol·licituds d’asil que triguen mesos o un any a valorar-se. Però al gener es va retirar la targeta. “Les targetes van ser una mostra de voluntat de canvi però van crear una expectativa i els centre americans van arribar de manera massiva”, diu Brenda Elodia, directora del centre drets humans Fray Matías.
A Tapachula, els cotxes desballestats als EUA es tornen a acoblar
Milers d’immigrants centreamericans intenten recompondre les seves vides al nord