El Quebec reforça la llei migratòria i frustra milers de francesos
La província canadenca exigeix nous requisits i anul·la 18.000 sol·licituds
El somni d’una nova vida al Quebec s’ha refredat per a milers de francesos que pensaven instal·larse en aquesta província canadenca, idealitzada pels seus grans espais, la seva naturalesa, el seu potencial per prosperar i l’afinitat cultural amb França. L’Assemblea Nacional quebequesa va aprovar, a la matinada de diumenge passat, per 62 vots a favor i 42 en contra, el polèmic projecte de llei 9, que consisteix en nous requisits d’immigració, més estrictes i adaptats a les necessitats laborals.
El més dur de la nova llei és que suposa l’anul·lació de 18.100 sol·licituds d’immigració en curs, algunes de les quals es tramitaven des de feia més de tres anys. Entre els candidats que estaven esperant l’aprovació del seu expedient hi havia molts francesos. En total, comptant els familiars, s’estima que estan afectades unes 50.000 persones.
El primer ministre quebequès, François Legault –de la centredreta autonomista, elegit l’octubre del 2018– es va mostrar inflexible en la defensa del procediment, malgrat les protestes de l’oposició. Es dona la circumstància que hi ha 3.700 sol·licitants que es troben ja al Quebec i que ara poden quedar en uns llimbs legals.
Segons les autoritats quebequeses, el sistema vigent fins ara, frenat per grans retards burocràtics, no responia a les necessitats reals del mercat de treball i, per tant, no garantia la bona integració dels nouvinguts. Un altre objectiu és enviar els immigrants a zones rurals, lluny de metròpolis com Mont-real o el Quebec, que solen ser la preferència dels qui arriben.
Es dona la paradoxa que al Quebec, com a la resta del Canadà, hi ha un gran dèficit de mà d’obra. Molts francesos s’han sentit atrets per l’aventura d’emigrar, encara que el percentatge de retorns a França és elevat. La taxa d’atur a la província francòfona no arriba al 5%. Tot i això, els sondejos indiquen que gairebé dos terços dels quebequesos volen que es limiti
A França s’idealitza el potencial quebequès com una destinació de cultura afí, però no sempre funciona
l’arribada d’immigrants. Una enquesta feta pública ahir va mostrar que el partit de Legault, Coalició Futur Quebec (CAQ), és al pic d’intenció de vot, amb un 46% de suport.
L’independentisme al Quebec ha patit un retrocés dràstic durant els últims vint anys. Els partidaris de separar-se del Canadà, que van perdre dos referèndums (el 1980 i el 1995), són avui una minoria. Legault va guanyar les últimes eleccions prometent donar prioritat a les polítiques concretes per al desenvolupament de la província, sense reobrir el debat constitucional. Mentre va durar la pulsió secessionista, el Quebec –amb la ciutat de Mont-real al capdavant– va perdre pes econòmic a favor de Toronto (Ontario) i de les puixants províncies de l’oest, com Alberta i la Colúmbia Britànica.
Hores després d’aprovar les noves normes d’immigració, l’Assemblea quebequesa va donar llum verda a una altra llei molt controvertida sobre la laïcitat, que prohibirà a molts funcionaris en posició d’autoritat –entre ells policies i mestres– portar símbols religiosos que els identifiquin. Aquesta mesura és als antípodes del plantejament multiculturalista que defensa el primer ministre canadenc, el liberal Justin Trudeau.