Escriptura creativa
Diuen que l’e-mail té els dies comptats, que aviat serà substituït per sistemes més eficients, sobretot a la feina. Jo no opino, que des dels coloms missatgers tot em ve gran, però és cert que el correu electrònic s’ha convertit en un colador pel qual arriben les coses més inversemblants. Per exemple, fa una setmana em van bombardejar amb una allau (literal) d’e-mails que amenaçaven la meva reputació si no pagava una certa quantitat en bitcoins, jo, que encara compto en pessetes. Es nota que no em coneixien.
Pensant què podia haver fet per veure la meva honra compromesa d’una manera que en temps de Calderón de la Barca hagués acabat en matadissa, vaig començar a llegir i aviat em va quedar clar que, a part de denunciable i rebutjable i tot això, era un nyap. Començava el redactat amb un “tenim males notícies: t’hem hackejat”. Sí, anem malament, ho admeto. “Fa un mes et volia demanar diners per deshackejar-te, però després vaig mirar els llocs que visites”. Un mes? Imagino que el o l’aspirant a xoriço/a deu tenir una altra feina a temps parcial,
L’autor/a del missatge xantatge-nyap s’acomiada amb un “cadascú té la seva pròpia feina”
perquè no me l’imagino davant de la pantalla com el príncep Hamlet, to bloquejar or not to bloquejar, tants dies. Empesa per la curiositat, vaig continuar llegint: “Estic sorprès pels teus recursos favorits”. Bé, sempre m’he tingut per una persona dotada d’inventiva, ja era hora que algú ho reconegués. Es tractaria d’un oferiment de feina com a guionista a Netflix? I continua: “Has desenfrenat la fantasia”. El o la perpetrador/a de l’e-mail sens dubte ha fet un curs d’escriptura creativa i li han dit que ha de mantenir la tensió abans d’arribar al nus, però és que no aconsegueixo veure res inspirador en la llista de la compra que faig per internet: llet, menjar per a gats (del car), menjar per a humans (del barat) i algun article per a la casa tipus serra elèctrica o tisores de podar, de les grosses. Coses normals.
Llavors, després de tantes voltes, arribem per fi al quid de la qüestió: “Estic parlant de llocs per a adults”. Hauríem d’haver començat per aquí! “I vaig entrar al lloc íntim que visites”. Doncs llavors tens un problema, perquè hauràs quedat registrat, cosa que jo, com que no els visito, no ho estic. Vaig estar a punt de contestar-li que els bitcoins me’ls ingressés ell o ella a mi, que ja tinc compromesa l’extra i no m’aniria gens malament, però afegien: “No intentis contactar-me, perquè aquesta adreça s’ha creat a l’atzar”. I tant, i per la mateixa via han arribat a la meva. “Tens exactament 50 hores... que han començat ara”. Em vaig sentir com a Missió impossible, però Tom Cruise em queda petit i, a més, encara que al correu explicaven com convertir un euro en aquella moneda, jo no ho entendria mai.
El més sorprenent, per dir-ho d’alguna manera, era el final: “No t’enfadis amb mi, cadascú té la seva pròpia feina”. Si no ho llegeixo, no m’ho crec.