“L’ésser humà està provocant l’extinció de moltes espècies”
Georgina Mace, ecòloga, premi Fronteres del Coneixement BBVA
Georgina Mace, 65 anys, doctora en Ecologia Evolutiva per la Universitat de Sussex (Regne Unit), ha guanyat el premi Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA en la categoria Ecologia i Biologia de la Conservació. L’ha obtingut, entre altres raons, pels seus treballs a l’hora de definir els paràmetres ecològics que determinen la inclusió d’una espècie a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Estem reconeixent el veritable valor que tenen els recursos naturals? No. El fet que no estiguem donant un valor a la natura explica de manera molt significativa per què continua sent destruïda. La natura ofereix serveis de manera gratuïta: aire net, aigua neta, boscos, pol·linitzadors i altres. Però hem de deixar de tractar els recursos com si fossin infinits, com si se’ns haguessin de proporcionar sempre.
Com podem donar un valor als recursos naturals, a l’oxigen, als arbres, als insectes pol·linitzadors? Hi ha una manera de fer-ho en termes econòmics. Podem des xifrar el cost a què ens enfrontaríem si no hi hagués diversitat biològica. Determinar quin seria, per exemple, el cost de netejar els rius si no hi hagués sistemes naturals que ho fessin, el cost que tindrien les inundacions a la costa si no hi hagués esculls. O el dels aiguamolls... Així podem fer càlculs de reemplaçament en termes econòmics.
És possible traduir-ho en un càlcul econòmic?
Fins i tot s’han calculat els costos tenint en compte els beneficis de la diversitat biològica en la salut. Per exemple, saber el cost de recuperar la salut mental de molts dels habitants de les ciutats si poguessin gaudir d’un passeig pel parc per tenir menys estrès. I aquest valor seria el mateix que tenen les noves drogues que estan patentant les farmacèutiques. Hi ha molts treballs que intenten desxifrar aquests valors. I tots ens diuen que no estem donant prou valor a la natura.
Doni’m xifres.
Hi ha una xifra que és la que m’agrada més. Si compares dos ecosistemes similars, un de transformat per produir aliments, incloent-hi el benefici que dona a la població local i el valor de mercat dels productes, i un altre sense transformar, tenint en compte els beneficis que donen l’aigua, l’aire net, el control de plagues o la salut, comproves que aquest últim té cent vegades més valor. Els beneficis públics que provenen de la natura són cent vegades superiors als del valor privat.
S’ha de tenir en compte tot això en els pressupostos dels estats?
Sí, seria una manera d’assenyalar responsabilitat. Si cada any els governs haguessin d’incloure a la seva comptabilitat nacional el deteriorament ecològic o els costos de recuperació, que és una mica més fàcil d’estimar, aquests comptes nacionals, juntament amb el PIB i altres mesures econòmiques, proporcionarien un incentiu per cuidar la natura.
Fa poc un informe de la Unesco va dir que un milió d’espècies podrien desaparèixer... Aquest càlcul es refereix a les espècies que desapareixeran si continuem fent les coses com fins ara. No és una predicció, però ens indica com en serà, de gran, el problema si no canviem el rumb.
L’home ha provocat la desaparició d’espècies?
Sí, de moltes espècies conegudes, de molts grans ocells de Madagascar. A Europa gairebé han desaparegut els óssos, i també molts dels grans ocells, com les àguiles. Al llarg de la seva història, l’home ha provocat l’extinció de moltes espècies.
Quines espècies d’entre les amenaçades li preocupen més? Estic més preocupada perquè les poblacions de moltes espècies s’estan veient molt reduïdes. Estem deixant la natura en petits ecosistemes. Això farà que li sigui difícil recuperar-se. Em preocupa el canvi en l’estructura natural.
Per què?
Tenim espècies recloses en petites localitzacions, que no es poden moure d’un lloc a un altre. I, a mesura que aquestes petites localitzacions desapareixen, també desapareixen les espècies. I de cop i volta t’adones que ho has perdut tot.
Quina pèrdua lamentaria més a escala personal? Seria molt trist si desapareguessin els elefants, perquè són l’últim romanent dels grans mamífers. Són espècies socialment molt sofisticades, un símbol de la natura salvatge.
Alguns països africans es plantegen reprendre’n la caça...
El problema és que en algunes regions n’hi ha massa, i provoquen problemes als habitants, a les collites... Això passa en països com Namíbia i en d’altres de molt pobres, però a la majoria dels llocs o han desaparegut o estan en declivi. Una de les maneres d’aconseguir diners per a la conservació és permetre’n la caça. Preferiria que aquests països aconseguissin fons per a la conservació dels països rics, en lloc de permetre la caça a persones riques. Però hi ha persones disposades a pagar grans quantitats de diners, 50.000 dòlars per un elefant. Hi ha gent que guanya moltíssims diners i que s’està fent rica amb el tràfic d’espècies salvatges.
Què passaria si desaparegués el linx d’Espanya?
Probablement res, però Espanya estaria molt avergonyida si perdés una espècie icònica.
Quin és el valor d’un linx? És un valor moral, i això és molt difícil de quantificar. Diria que el valor del linx és que és representatiu de tot un ecosistema que has de mantenir perquè aquest animal pugui sobreviure. Aquest ecosistema conserva moltes altres espècies, i gràcies al linx es manté l’interès i el compromís de les persones amb la natura i amb les espècies.
És partidària de reintroduir espècies? Per exemple, al Pirineu l’ós és polèmic... Sí. És inevitable que provoquin problemes als grangers, que perdran part del bestiar, però són costos petits en comparació amb el valor d’haver recuperat una espècie completa o els impostos que paguem en educació o sanitat.
Què n’opina, del Conveni de Diversitat Biològica?
El Conveni de Canvi Climàtic ha identificat d’una manera més fàcil un únic problema. I sabem quin és el risc existencial. Però és molt difícil destacar exactament les pèrdues sobre diversitat biològica. Tothom entén que la diversitat biològica afecta molt més i de manera directa la vida de les persones que el canvi climàtic. El Conveni de Biodiversitat ha de desenvolupar uns compromisos més seriosos i vinculants. A la reunió de l’any que ve a Pequín, a la Xina, s’acordaran els nous objectius sobre biodiversitat a escala global.
Quins han de ser? Crear noves àrees marines protegides, més parcs nacionals? Amb tenir més àrees protegides o parcs no n’hi haurà prou. Són solucions intermèdies. No estem vivint de manera sostenible amb les espècies. O sigui que es necessiten uns objectius més fonamentals, probablement sobre l’estat de la biodiversitat, la taxa d’extinció... I potser també que els països es facin responsables de les espècies dels seus països o de les espècies amb què tenen una gran relació, a causa de raons comercials.
Prohibiria la caça?
No. La caça lúdica, ben gestionada, pot ser una bona fórmula que algú gaudeixi de la natura. Depenem de la caça, de la pesca, de les collites de moltes altres coses. Si ho fem d’una manera no gaire intensiva, és sostenible. De totes maneres, es pot estar en contra de la caça per raons morals.
Com valora la contribució dels grups de defensa dels drets dels animals? La defensa del benestar animal i la conservació de les espècies són causes paral·leles, malgrat que de vegades se superposen. Alguns temes que tenen a veure amb el benestar animal són incompatibles amb la conservació. Per exemple, de vegades cal controlar algunes pestes. I, si hi ha elefants o tigres que maten persones, cal controlar aquestes poblacions, però de manera humana. El que és positiu és que els grups de defensa dels drets dels animals han cridat l’atenció sobre la necessitat de respectar la natura.
“Hem de deixar de tractar els recursos com si fossin infinits”
“Es pot desxifrar el cost a què ens enfrontaríem sense diversitat biològica”