Fantasia egípcia a les tres xemeneies
Un inversor proposa remodelar el terreny de Sant Adrià de Besòs i convertir-lo en un gran espai de centralitat cultural, universitari i referent en el foment de la pau
Un projecte faraònic. És la definició que encaixa més bé en la proposta del promotor egipci Mohamed Aly per remodelar l’espai de les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs, un lloc que aspira a ser un espai cultural, emissor de coneixement i talent universitari referent, que vinculi Europa amb l’Àfrica, però també com un eix que doni continuïtat al litoral fins a Barcelona. L’element clau és una gran piràmide de vidre que brillaria amb llum pròpia.
Al principi, l’empresa Amlaak de l’artista egipci s’ha envoltat d’un grup d’experts per impulsar la urbanització dels 200.000 m2, que mantindria intactes les tres xemeneies i la sala de turbines. Per això, segons un dels seus assessors, Rafel Salanova, preveuen una inversió estimada d’entre 700 i 800 milions d’euros per a la compra dels terrenys –sense descartar una cessió–, la urbanització de la zona i la seva descontaminació. Els promotors posaran en marxa els contactes amb els propietaris dels terrenys, Endesa i Metrovacesa, com també amb la Generalitat, per impulsar el projecte d’acord amb el pla director. Esperen que estigui enllestit el 2030.
El propòsit, segons l’arquitecte Luís Alonso –Alonso Balaguer i Associats– és preservar “el valor patrimonial de l’edifici”, que connectaria amb una gran piràmide vidrada amb vidres fotovoltaics que a la nit emetrien lluminositat “com el far d’Alexandria”. El sector passaria així d’“uns usos contaminants a usos sostenibles”, va explicar. En paral·lel, les quatre passarel·les que s’endinsarien al mar també serien generadores d’energia eòlica.
La piràmide transparent permet de preservar la imatge de les tres xemeneies i actua com a integrador dels diferents espais configurats en cultura, patrimoni, coneixement i tecnologia. El recinte hauria de ser, segons Alonso, “com un gran contenidor flexible” que pugui canviar amb els anys i amb les noves tendències. A dins, a part de grans espais diàfans, destaca una zona d’aigües amb una gran piscina.
El complex, revestit en gran part per una coberta vegetal, pretendria ser “un port franc del coneixement, el talent i la creativitat”, com ho va definir l’expert en urbanisme Josep Cuéllar, i un “referent mundial de la pau”. L’espai de la sala de turbines acolliria la Casa Internacional Euroafricana de la Mediterrània. “No serà un gueto cultural, sinó una nova àrea ciutadana”, va resumir Salanova.
La idea, segons el promotor egipci, va sorgir de la seva admiració per la cultura europea, “homes amb un sol cor, per la qual cosa vull que l’Àfrica sigui així, sense fronteres”. La zona de les tres xemeneies la imagina també com un espai per exportar coneixement.
La zona seria un lloc de reflexió i innovació, obert a la investigació i els organismes que lluiten pels drets humans. Per això es planteja ser la seu d’un Museu Internacional del Personal de la Pau de les Nacions Unides amb un objectiu: entaular un diàleg entre les civilitzacions mediterrànies i “eliminar els conflictes ”.
El que defineixen com el “colós adrianenc de la Mediterrània” pretén desenvolupar el talent i la creativitat, però alhora convertir-se en un referent mundial de la pau. Una gran universitat de la Mediterrània, va dir Màrius Rubiralta, expresident de la comissió del pla estratègic metropolità, la idea del qual emana de la Cité Internationale
L’element central és una piràmide de vidre que captaria energia solar i a la nit emetria llum
El complex acolliria el Museu de la Pau de les Nacions Unides i la Casa Euroafricana de la Mediterrània
Universitaire de París, la ciutat universitària de la capital francesa. El disseny enllaça amb el projecte europeu Prima (Partnership for Research and Innovation), que té l’objectiu de desenvolupar capacitats d’investigació i innovació. Aquest lloc concentraria “professors, artistes, literats i estudiants d’arreu del món” .
Per conjugar totes les aportacions del grup d’experts que treballen des de fa mesos en el projecte, es va partir de la idea d’enllaçar el colós de Sant Adrià amb un altre colós egipci, la nova biblioteca d’Alexandria. “El far cultural contemporani que és Barcelona connectat amb una de les set meravelles de l’antiguitat”.
La planificació no ha obviat les reivindicacions veïnals que exigeixen des de fa dècades un projecte dinamitzador per a les tres xemeneies que inclogui equipaments de ciutat. Aquests usos es preveuen en els 20.000 m2 de la sala de turbines, segons va avançar l’arquitecte Pierpaolo Troiano, que ha col·laborat en el projecte. L’espai de les turbines seria “la unió de Sant Adrià amb Barcelona”, i s’anomenaria passeig de la Pau, fins a la Rambla de Barcelona, un passeig decorat amb elements temàtics de la pau.