Més de 100.000 persones pendents de l’asil
Víctimes de l’extorsió de les bandes de Centreamèrica i del terror de Líbia esperen que Espanya els resolgui la sol·licitud
Hugo Aguilar va arribar el maig de l’any passat a Catalunya fugint de les amenaces i l’extorsió a què era sotmès per bandes criminals al Salvador. Al cap de dos mesos, Elvis Tagnabou, de Burkina Faso, va desembarcar a Barcelona després de passar un calvari de 22 mesos a Líbia. Tots dos, i 100.000 persones més, esperen que Espanya resolgui les seves peticions de protecció internacional, segons va denunciar ahir la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat - CCAR a la presentació del seu informe anual. El sistema d’asil està col·lapsat; no en va, el 2018 Espanya va registrar 54.065 refugiats, un 74% més que el 2017.
L’any passat Catalunya va ser la segona comunitat autònoma amb més demandants de protecció internacional, 8.034, només després de Madrid, amb 20.704. De Síria a Veneçuela, els conflictes bèl·lics, la violència i les persecucions impulsen èxodes massius. Ahir Pascale Coissard, coordinadora de l’àrea d’incidència de la CCAR, va avançar que del gener al maig ja s’han comptabilitzat 6.059 nous refugiats a Catalunya, de manera que, si es manté aquest ritme, a finals del 2019 les sol·licituds de protecció internacional pràcticament es podrien duplicar.
Malgrat la notòria acollida política que van tenir els nàufrags de l’Aquarius, de l’oenagé Metges sense Fronteres, a València, i els de l’Open Arms, a Barcelona, de moment no consta que a cap se li hagi concedit l’asil, segons va indicar Coissard. De fet, el president de la CCAR, Miguel Pajares, va lamentar que les bones intencions de fa un any per part del Govern de Pedro Sánchez s’hagin diluït amb el posterior bloqueig dels vaixells de salvament als ports. Pajares va reclamar un nou executiu que recuperi l’esperit de l’Aquarius i promogui un pacte d’Estat per l’asil, alhora que va deplorar la criminalització de les oenagés que rescaten refugiats.
Espanya ha passat a ser el quart país europeu que rep més desplaçats, després d’Itàlia, la Gran Bretanya i Suècia, malgrat que només va dir que sí a un 24% del total de les peticions de protecció intencional que es van resoldre el 2018.
Per tercer any consecutiu Veneçuela torna a ser el país amb més sol·licitants, 19.280, gairebé el doble que el 2017, seguit de Colòmbia (8.650), Síria (2.775), Hondures (2.410) i el Salvador (2.275).
Coissard va subratllar que la situació a Llatinoamèrica continua marcant les arribades a Catalunya. Aquest 2019 Síria ja no figura entre els cinc primers països d’origen dels desplaçats, ja que Nicaragua ha entrat en aquest grup juntament amb els ja esmentats Veneçuela, Colòmbia, Hondures i el Salvador.
Mentre esperen que el Govern espanyol es pronunciï, Elvis Tagnabou treballa en un obrador de pa de Reus, i Hugo Aguilar, periodista de professió, en una botiga de productes del camp, alhora que col·labora en una ràdio de Cabrera de Mar. Ara ja no viu amb la por al cos. Ha deixat enrere el jou de les bandes, que li van acabar reclamant el pagament de 1.200 dòlars al mes sota amenaça de violar la seva filla i reclutar el seu fill.
Catalunya ha rebut entre el gener i el maig més de 6.000 refugiats, enfront dels 8.000 de tot l’any passat