Roig Toqués
Era un home llarg i fibrós, un manetes. A la seva caseta i hortet de Ribes Roges va reunir un bigarrat santuari d’exvots de la vida marinera. Tot de relíquies d’un món en desballestament, records de quan la navegació era una gran aventura. I va ensinistrar un petit peix que, de la seva mà, bevia en porró i menjava fideus amb cullera.
“Els misteris sempre m’han semblat peixos. M’aplico pacientment a pescar-los i quan ja els tinc els torno a l’aigua. Gaudeixo de l’emoció de la captura i tot seguit em concentro en una nova recerca. Potser per això vaig ensinistrar la meva estimada carpa i m’he passat la vida col·leccionant curiositats marineres”. Així fa parlar el seu oncle Francisco, com un heroi de novel·la, l’escriptor i enigmista Màrius Serra i Roig.
Recordarà ell també aquell matí que va meravellar l’hiperbori Knut Ahnlund, un dels cinc membres del Comitè Nobel de l’Acadèmia Sueca. Feia un sol esplèndid. A la bassa rodona on l’entrenador invocava la carpa com si fos un dofí d’aquari l’espectacle prenia el to màgic dels somnis de Marc Chagall, l’esperit del titellaire Didó o els prodigis del petit circ d’Alexander Calder, l’amic de Miró.
Roig Toqués va començar d’aprenent de mestre d’aixa a la platja de Vilanova. Tenia només catorze anys i una curiositat immensa. A hores perdudes i amb les eines de l’ofici va començar a fer miniatures navals. Al llarg de la seva vida va anar col·leccionant un munt d’objectes relacionats amb la mar. I va obrir al públic un petit Museu de Curiositats Marineres que ara es mostren parcialment al nou Espai Far de Vilanova.
Val la pena de visitar-lo. Tot i que sense ell, sense l’entusiasme del seu creador, l’ànima d’aquell gabinet de curiositats s’ha esbravat, com no podia ser d’altra manera. Un museu és, al capdavall, una col·lecció. I una col·lecció, un col·leccionista. Sense col·leccionisme no hi hauria memòria material de la humanitat.
El senyor Francisco Roig vibrava, explicant vida i miracles de cadascuna de les seves peces: peixos dissecats, grans de sorra de les més diverses procedències, àncores i estrelles de mar, petxines grosses i petites, cartes nàutiques, sextants i metopes, naufragis, terrors que explicava com l’encarregat del tren de la bruixa. Intens en la vivència, transmetia la seva passió contant històries que despertaven l’interès del visitant.
Roig Toqués ha passat a la llegenda amb la seva carpa Juanita, avui incorporada al seguici de nans i altres entremesos populars de la festa major local. Això d’ensinistrar peixos ja ve de lluny, però s’ignora. El conseller del rei de França Barthélemy Joly, que entre 1603 i 1604 va viatjar per Catalunya en companyia de l’abat general de l’Orde del Císter, escriu en el seu rapport de viatge (en un manuscrit avui a la Biblioteca Nacional de París) que ha vist pels jardins i claustres de Santes Creus “vivers plens de peixos, que vénen domesticats a menjar el pa de la mà”.
Va ensinistrar un petit peix que bevia en porró i menjava fideus amb cullera