La nit de 40 anys
Ahir a la nit hi va haver una trobada gairebé clandestina. Maria Bohigas, de Club Editor, va convocar amics i periodistes a una cita secreta en un pis del carrer Abaixadors de Barcelona. Per accedir a la sala fins i tot s’havia d’activar un codi secret força diabòlic. De la paret estant, Hanna Schygulla es descordava una lligacama i ens mirava sensualment. Era un cartell gegant d’El matrimoni de Maria Braun ,la pel·lícula de Fassbinder. Bohigas va voler sortir del corrent, del camí marcat per aniversaris, anys dedicats als escriptors i altres efemèrides i va presentar la reedició d’El vent de la nit, “l’altra novel·la” de Joan Sales. La raó? “Cal llegir aquesta novel·la en el moment actual, amb una extrema dreta a Europa que creix i no se n’amaga”.
La gran tasca editora de Sales és recordada sempre amb el contrapunt d’un gran llibre, Incerta glòria (1956), considerada sovint com la gran novel·la de la Guerra Civil. La quarta part d’Incerta glòria, El vent de la nit, va anar creixent i finalment l’any 1984 va esdevenir volum propi, a instàncies de la vídua de Sales a partir de la seva voluntat i per suggeriment de l’editor anglès. Així, allò que ja constava amb el subtítol de “novel·la”, va passar a viure separadament.
Quan el 1968 Incerta glòria va rebre un premi de l’editorial Planeta, Sales continuava reescrivint-ne el final i eixamplantlo. La novel·la premiada ja havia passat la censura i el que es va acabar publicant va ser una segona novel·la afegida a la primera, que passava en ple franquisme i que retratava la veritable societat de la dictadura, que vivia un temps aturat amb unes vides sense futur, en un ambient sòrdid. Va ser una bona plantofada a la cara del franquisme, gràcies al fet que l’editor Lara va aplicar la política de mirar cap a una altra banda: “Però si venen mal dades, jo no en sé res”.
L’escriptor Gonzalo Torné va qualificar Sales d’artista, perquè considera que és un autor modern que va molt més enllà de la tasca d’escriptor. Torné ha
Club Editor reedita ‘El vent de la nit’, la novel·la de Joan Sales que completa ‘Incerta glòria’
fet el postfaci d’aquesta edició i recorda que la novel·la va de la memòria i els records, “uns records que s’enrareixen i l’accés als quals es fa difícil”.
L’escriptor Martí Sales, el renebot, va llegir alguns fragments d’aquesta història de dos personatges situats en bàndols contraris però que no poden fer altra cosa que escoltar-se: un supervivent, Cruells, i un quintacolumnista, Lamoneda. Una època que Sales va retratar submergint-se en els exemplars de La Vanguardia que consultava a l’hemeroteca, perquè aquells anys els havia passat a l’exili.