Renau, cartellisme compromès
L’artista valencià va marxar a l’exili i no va tornar a Espanya fins a l’any 1976
Pocs artistes reflecteixen l’art compromès del segle XX com Josep Renau. Nascut a València el 1907, la seva trajectòria està molt lligada als esdeveniments polítics que li va tocar viure, i això el va dur a defensar el patrimoni artístic de la República, a intervenir en el Pavelló de l’exposició de París del 1937, a passar pel camp de concentració d’Argelers al final de la guerra i a l’exili a Mèxic i a Berlín.
Renau. El combat per una nova cultura és una exposició al Born Centre de Cultura i Memòria, comissariada per Juan Vicente Aliaga i feta en col·laboració amb l’IVAM, que repassa la trajectòria artística i personal de Josep Renau. Es tracta de l’exposició més gran que se li ha fet mai a Catalunya, estarà oberta fins al 13 d’octubre i està dividida en quatre àmbits cronològics i temàtics: “La forja d’un artista (1907-1939)”, que repassa el seus inicis artístics, amb uns cartells i una pintura que
s’acosten a l’art déco, i més endavant la implicació amb el govern de la II República, per mitjà del cartellisme i de col·laboracions amb diferents revistes; “L’exili mexicà (1939-1958)” inclou la consolidació artística i el compromís polític, des de posicions pròximes a l’estalinisme i en contacte amb el muralista mexicà David Alfaro Siqueiros; “The American way of life” recull una sèrie de fotomuntatges duts a terme entre el 1949 i el 1976, a Mèxic i la República Democràtica Alemanya, on critica amb duresa els valors consumistes, el racisme i la dinàmica bel·licista dels Estats Units; “Els anys del teló d’acer i el final (19581982)” resumeix el seu trasllat al Berlín Oriental el 1958 i els seus treballs per a la televisió pública i el règim comunista, per bé que els darrers anys també va fer una sèrie de nus femenins i va tenir alguns problemes amb les autoritats.
Renau torna a Espanya l’any 1976, després de 37 d’anys d’exili, intenta crear un taller a Manises i crea una fundació. Amb tot, i malgrat la seva relació amb Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés, no s’acaba d’establir del tot i mor a Berlín el 1982.
L’obra de Renau, formada principalment per cartells i grans murals, està marcada per un llenguatge innovador i l’ús agosarat del fotomuntatge. La major part de les cent peces exposades han estat cedides per l’IVAM, que custòdia el fons que Renau va lliurar a la fundació creada poc abans de morir.
El comissari Juan Vicente Aliaga destaca els seus vincles i la fidelitat a la ideologia comunista. Llevat dels seus inicis, quan la seva pintura encara es podia considerar al servei de la burgesia o d’uns primers cartells en què encara s’intueix una relació amistosa amb els àcrates, ben aviat s’acostarà al partit comunista, al qual sempre continuarà vinculat. Se sap, per algunes fotografies, que va fer retrats de Stalin, tot i que no s’han conservat. La imatge del puny també està present en molts del seus cartells com un símbol del poder obrer. La seva radicalitat el va dur, fins i tot, a negar-se a vendre algunes de les seves pintures, tot i que durant els anys d’exili a Mèxic va fer cartells per a congressos, pel·lícules i tota mena de convocatòries. L’altre gran fixació va ser la crítica al model consumista i els seus fotomuntatges reflecteixen la seva obsessió per la mercantilització del cos de la dona i per una sèrie d’objectes fetitxe, com ara el tabac, el cotxe o la Coca-Cola, que simbolitzen el capitalisme.