Esprémer el llegat

El grup britànic Immaculate Fools s’ha fet un lloc al cor dels fans amb una sèrie de cançons que continua explotant el seu líder Kevin Weatherill al capdavant d’una modernitzada banda on ja no milita cap dels seus membres originals. A més, en el quintet que l’acompanya hi figuren músics espanyols, com ara la bateria Naíma Acuña i el baixista Paco Charlín. No en va el cantant i guitarrista de Kent ara viu a Galícia, on fa dos anys van gravar l’últim disc del grup, Keep the blade sharp.

Al repertori no hi falten temes nous, com la balada èpica Hands, amb protagonisme destacat del violí, i Hold on, amb un solo de guitarra adaptat a l’estil country-rock. Però, no cal ni dir-ho, els seguidors veterans el que esperen és tornar a sentir els seus grans clàssics, la majoria procedents dels primers discos, Heart of fortune i Dumb poet, com la inicial Never gives less than everything, que ja va marcar la pauta del concert amb un pop-rock banyat en brises folk.

Alternant-se a la característica guitarra elèctrica Rickenbacker i a l’acústica Weatherhill, va fer gala de la seva veu personal, amb un to fumat i raspós que el va acostar a Tom Waits al final de Wish you were here i al Richard Butler de The Psychedelic Furs a Stand down. També va fer servir l’harmònica per realçar l’accent agredolç de The prince, amb una tornada exultant que semblava que volia emular Bruce Springsteen.

El celebrat tram final va començar amb l’enganxosa Bad seed i va tenir el seu punt culminant en la grandiositat de l’himne Immaculate fools iun Sad amb vocació de stadium pop. Ja en el bis la balada folk-rock Whole world down va ser el preludi de l’explosió rockera de Dumb poet, coronada per un duel de guitarra solista i violí que va acabar esprement a fons el seu llegat.