Mundial antinatural
El clima, la data i les lleis qüestionen la idoneïtat de Qatar
Poques vegades el sol es deixa veure amb total nitidesa a Doha (Qatar), sempre ocult darrere d’un vel de pols en suspensió de la sorra del desert, la broma del golf Pèrsic i ara també les obres –omnipresents, del metro, el tren, el tramvia o els estadis– per al Mundial 2022. Llum somorta filtrada com a metàfora de la falta de transparència que ha caracteritzat Qatar com a seu de la Copa del món des que va ser elegida per la FIFA el desembre del 2010.
En aquests nou anys des que la candidatura qatariana va guanyar
la dels EUA (14 vots a 8), les polèmiques i escàndols de corrupció, de vulneració de drets laborals i humans i d’inconveniència de dates han marcat el camí de la seu del futbol global del 2022. Un Mundial antinatural, sens dubte.
Per començar, la qüestionable idoneïtat d’un escenari que combina la manca de tradició futbolística –ha hagut de construir de zero la major part dels vuit estadis, així com una inexistent infraestructura de transports, a l’obscè preu de 200.000 milions d’euros (pressupost total calculat)– amb unes condicions climatològiques adverses. Temperatures infernals (de 38ºC a 45ºC de màxima entre el maig i l’octubre), una humitat insuportable de fins a un 80% i un molest vent del desert fan que sigui impossible qualsevol activitat diürna a l’aire lliure en els mesos de primavera i estiu.
Així doncs, atesa la impossibilitat de jugar el Mundial entre el juny i l’agost (com és habitual), van traslladar les dates a les portes de l’hivern, del 21 de novembre al 18 de desembre. Problema: el torneig global col·lideix amb el calendari de competicions d’Europa, lligues nacionals i continentals. Per exemple, en aquest període la Champions haurà d’ajornar i traslladar quatre jornades, igual que les lligues de cada país, amb el consegüent trencaclosques i densitat de partits en un calendari ja prou sobrecarregat. Han pensat en el risc de lesions que se’n deriva?
Més inconvenients. Els condicionants geopolítics de l’Orient Mitjà no són gens favorables per tenir un campionat tranquil. Sis països àrabs, els veïns que li fan boicot comercial (Aràbia Saudita, Iemen, Mauritània, Unió dels Emirats Àrabs, Bahrain i Egipte), ja demanaven el juliol del 2017 a la FIFA que retirés el Mundial al Qatar. El consideren “una base del terrorisme”. Com deia el sant pare Francesc, “per arribar a Qatar cal fer tota la volta”, perquè l’Aràbia no deixa sobrevolar el seu espai aeri als vols que tenen Doha com a origen o destinació.
Per completar el cercle, Qatar tampoc no seria el país ideal en matèria de drets humans. Segons un informe del 2018 d’Amnistia Internacional, a l’emirat és restringida la llibertat d’expressió, d’associació i de reunió, hi són prohibits els partits polítics i sindicats de treballadors estrangers, les dones estan discriminades en la legislació i a la pràctica, s’hi vulneren els drets de la infantesa, encara impera la pena de mort (n’hi va haver dues sentències) i els drets laborals i humans estan més que qüestionats en les obres de construcció que es fan per al torneig de futbol.
“Tot el planeta ha de saber que el Mundial del 2022 es jugarà en estadis tacats de sang”, va denunciar l’ONG Fundació per a la Democràcia Internacional, que xifra en 2.000 els treballadors morts –la majoria nepalesos, indis i bengalins– en obres del Mundial. La mateixa organització admetia fa dues setmanes que l’“elevat nombre” de morts de treballadors és “una tragèdia”.
LA DENÚNCIA DE LES OENAGÉS
“Tot el planeta hauria de saber que el Mundial 2022 es jugarà en estadis tacats de sang”