Óssos i camells
“El Papa és catòlic?” o “Els óssos caguen al bosc?” són frases que la gent deixa anar aquí, a Anglaterra, quan la resposta a una pregunta és tan òbvia que és ridícul haver-la fet. Com, per exemple, “Hi va haver violència durant la pallassada catalana de l’octubre del 2017?” O “Qatar va obtenir la seu del Mundial del 2022 d’una manera neta i transparent?”.
Ahir Michel Platini va ser interrogat en el marc de la investigació sobre si hi va haver corrupció en el procés que va acabar amb la decisió de la FIFA de celebrar el pròxim Mundial al desert, a l’època més calorosa de l’any, en un país diminut de limitada tradició futbolística i amb una ciutadania que cap tota dins el Camp Nou, el Bernabeu, l’Old Trafford i l’estadi del Rayo Vallecano. Si Platini, expresident de la UEFA i excrac francès, oferirà informació d’utilitat als investigadors, això ja ho veurem.
El que podem afirmar sense cap mena de necessitat d’ajuda judicial o policial, o sense que entrin en joc ni Sherlock Holmes ni Torrente, és que els organismes que dirigeixen el futbol internacional han demostrat un menyspreu permanent per la llei durant dècades, un menyspreu que es va estendre cap a tots nosaltres, els innocents aficionats al futbol, quan el comitè executiu de la FIFA va votar el 2010 a favor de celebrar el Mundial 2022 a Qatar, la decisió més burleta i més manifestament corrupta que s’ha pres en la història de l’esport.
Això no implica necessàriament una condemna al futbol qatarià. D’una banda, els xeics no han fet res més que adaptar-se a les normes de joc imposades pel brasiler João Havelange quan va assumir la presidència de la FIFA, el 1974. Potser deuen haver afluixat més diners que els sud-africans quan van obtenir el Mundial del 2010, però el principi és el mateix. D’altra banda, que el país més ric per càpita del món inverteixi una petita porció dels seus gasodòlars a fomentar l’esport local i internacional amb, segons entenc, excel·lents centres de formació, em sembla bé. Pel que fa que donin a Xavi Hernández i a Raúl González l’oportunitat de contribuir una mica a l’evolució del futbol àrab i, alhora, els ajudin a continuar-se forrant a la tardor de les seves carreres, endavant. Ells dos, en particular, s’ho mereixen tot i més.
Però, sisplau, que no ens continuïn prenent el pèl dient-nos que Qatar es va merèixer la seu del
I si des de Barcelona, capital futbolística, comencem una campanya anomenada #boicotaqatar22?
Mundial quan allà al juny la temperatura pot superar els 50 graus, quan els seus rivals per a l’any 2022 eren Espanya, Portugal, Anglaterra, els Estats Units i Austràlia, quan l’equip tècnic que la FIFA hi va enviar per inspeccionar les sis seus candidates va redactar un informe en què es deia que Qatar era, amb diferència, la pitjor opció.
Hauria estat igual d’absurd votar per celebrar el Mundial a Alaska al desembre. Es va imposar una mica de lògica quan es va decidir almenys que el desembre seria el mes en què es faria el torneig a Qatar. No crec que ens faci gaire gràcia, als aficionats de veritat, que s’interrompi durant un mes un tema tan seriós com el de les lligues europees per deixar pas al circ mundialista, però almenys els jugadors dels països nòrdics no es moriran tots de calor.
He estat a Qatar a finals d’any, i la temperatura és agradable. No dubto que els nous estadis construïts gràcies al sacrifici d’obrers del germà país musulmà de Bangla Desh siguin magnífics. Però el més just seria que fossin buits durant el Mundial. Que no hi vagi ningú de fora de Qatar. Que per dignitat i per repulsa a la FIFA els seguidors del món diguem prou immediatament i que ni tan sols mirem el torneig per la televisió.
Què us sembla si des d’aquí, la capital futbolística de Barcelona, posem en marxa una campanya anomenada #boicotaqatar22? Perquè tots sabem què va passar, sense necessitat que interroguin ni Michel Platini ni ningú. Hi va haver corrupció en l’atribució del Mundial 2022 a Qatar? És com preguntar si l’emir de Qatar és sunnita o si els camells caguen al desert.