Bernhard Schlink
Bernhard Schlink publica ‘Olga’, la història d’un amor clandestí entre dues guerres mundials
ESCRIPTOR
El jutge i escriptor alemany Bernhard Schlink torna a les llibreries amb una nova novel·la, Olga, que explica la història d’una dona que sobreviu a les dues guerres mundials i mor en estranyes circumstàncies.
Aquest jutge, encara en actiu, que viu entre Bonn i Berlín, ens va fascinar amb El lector, El fin de semana, Mentiras de verano i Mujer bajando una escalera. Ara Bernhard Schlink, mestre estilista capaç de commoure qualsevol, ens ofereix Olga (Anagrama), la història d’una dona que sobreviu a dues guerres mundials i mor en unes circumstàncies estranyes. En contra de la seva família, s’enamora d’en Herbert, un jove de classe social superior.
Les cartes que l’Olga va enviar al seu estimat durant anys, sense obtenir resposta, són elements potentíssims que amaguen un secret: Schlink sap
escriure com a dona. “Sento fascinació pels personatges femenins. Sovint em pregunto fins a quin punt som diferents”. I també són diferents les protagonistes del seu mític llibre, El lector, i la d’Olga. Quan una periodista ho indica, l’escriptor agraeix “aquestes preguntes que de vegades m’obliguen a reflexionar i que jo no m’havia plantejat mai”.
L’Olga, doncs, pertany a una generació de dones (“N’hi va haver així a Alemanya, però també en molts altres llocs”) que van viure per sota de les seves possibilitats, entre homes que vivien per sobre de les seves”. L’Olga, òrfena, d’extracció humil, és mestra d’escola, i no se li permeten altres somnis (com la padrina de Schlink, interrogada fins a
“M’entristeix l’augment de l’extrema dreta i els grups neonazis al món; hauríem de fer alguna cosa per aturar-ho”
la sacietat perquè es negava a impartir classes sobre la raça); en definitiva, una outsider de la seva època. “Es crea una nova vida quan es torna sorda; la seva capacitat de resistir és immensa”.
En Herbert, d’altra banda, s’embarca en una expedició a l’Àrtic, on trobarà la mort. El seu fill col·labora amb l’administració nazi. Hi ha, a la novel·la, una crítica explícita als grans errors de l’ambició masculina. “Ell s’apunta a l’exèrcit, ella es queda a casa escrivint”.
El seu és un amor impossible, resumit per Bernhard Schlink (Bielefeld, 1944) com “una història d’amor que passa dins l’ombra de la història d’Alemanya”. “No puc escriure sobre algú sense escriure sobre el seu temps”, adverteix Schlink. Per això posa tot el seu afany a recrear atmosferes.
Pel que fa a la reflexió política que arrossega el llibre, arriba amb la mateixa Olga. “Ella té la teoria que Alemanya havia mantingut l’estat nacional a la imaginació de la gent i que quan, finalment, ho aconsegueixen, es continuen imaginant la construcció d’un imperi colonial mundial”.
Schlink, que no s’atreveix a pronunciar-se sobre el nacionalisme català (“Desconec la profunditat del tema”) i és jutge (“de tribunal constitucional, no jutjava persones, sinó conflictes entre governs, parlaments i minories”), s’autodefineix com a socialdemòcrata militant. “M’entristeix veure l’augment de l’extrema dreta al món i dels grups neonazis; hauríem de fer alguna cosa per aturar-ho”.