Adeu a la moderació
El rival de Johnson serà Jeremy Hunt, Michael Gove o Sajid Javid
L’última votació dels tories per designar el successor de Theresa May va deixar ahir fora de la competició el moderat Rory Stewart i va tornar a evidenciar la posició de superioritat de Boris Johnson.
Londres. Corresponsal
A la pel·lícula Casablanca, Rick es refereix al capità Louis Renault com “només un home, però una mica més”. El mateix podria dir-se de Boris Johnson en la carrera per al lideratge tory i el número 10 de Downing Street: només un candidat, però una mica més.
Els conservadors britànics semblen absolutament decidits a marxar de la Unió Europea donant un cop de porta el 31 d’octubre, tret que Brussel·les es baixi els pantalons a última hora, accepti renegociar els termes de la sortida i renunciï a les garanties exigides fins ara per impedir una frontera dura a Irlanda i preservar els acords del Divendres Sant.
Aquesta és l’única lectura possible al resultat de l’última votació del grup parlamentari tory, en la que Rory Stewart va ser eliminat en la cursa al lideratge del partit.
Stewart, ministre per a Desenvolupament Internacional i representant del centre dreta i el més modernitzador, era partidari d’intentar tirar endavant al Parlament el pacte de May amb la UE, negat tres vegades pels Comuns, com Jesucrist per Sant Pere, cada vegada de manera més rotunda. Reconeixia la realitat de la diabòlica aritmètica parlamentària de ni amb tu ni sense tu, ni menjar ni deixar menjar: els diputats no estan per la feina d’una sortida sense acord ( no deal), però tampoc de donar llum verda al compromís negociat amb prou feines per l’encara primera ministra.
Personatge cosmopolita, nascut a Hong Kong, era el candidat més temut pels euroescèptics viscerals que volen convertir el Regne Unit en el Singapur europeu, un paradís de baixos impostos i mínimes regulacions per als milionaris. Va estudiar a la mateixa escola d’Oxford que Johnson, però allà acaben les similituds. Va passar part de la joventut recorrent la jungla de Malàisia amb el seu pare, subdirector de l’MI5 (servei d’intel·ligència britànic, amb el qual es diu que ell també va col·laborar com a diplomàtic a Indonèsia i els Balcans, cosa que no
La posició comuna de tots els aspirants és treure com sigui el país de la Unió Europea el proper 31 d’octubre
confirma ni desmenteix). Una mena de Lawrence d’Aràbia modern, va abandonar el govern per recórrer a peu l’Iran, l’Índia, el Pakistan i Afganistan, on va aprendre l’idioma. Va ser vicegovernador d’una província de l’Iraq ocupat.
Tots els candidats que queden en lliça prometen treure com sigui el Regne Unit d’Europa la nit de Halloween, sigui quin sigui el cost, com a única recepta per a la supervivència del Partit Conservador, i que no sigui fagocitat per l’ultradretà Nigel Farage. Boris Johnson es declara convençut que la UE renegociarà si veu les orelles al llop d’una sortida desordenada que no li convé, i Londres es resisteix a pagar els 45.000 milions d’euros de la factura de divorci. Sajid Javid (ministre d’Interior, que va treure 38 vots), Jeremy Hunt (Exteriors, 54 vots) i Michael Gove (Medi Ambient, 51 vots) no tenen plans concrets per aconseguir que Brussel·les faci marxa enrere, però diuen que el primer és el primer: marxar.
Johnson, que va rebre el suport de 143 col·legues, ha vist reforçada la seva condició de favorit. Els tories moderats s’estiren els cabells. La família d’un diputat l’ha amenaçat de treure-li les claus de la casa si dona el seu suport a l’exalcalde. La dona d’un altre li ha advertit que li demanaria el divorci, i la seva filla que no li deixaria portar-la a l’altar.