Sense discrepàncies
El Tribunal Constitucional dona per tancat l’episodi de divisió interna que va provocar la seva resposta a un recurs de Jordi Sànchez.
El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit posar punt final a un episodi de divisió interna provocat per un recurs de Jordi Sànchez contra la sanció que li va ser imposada a la presó arran de l’emissió en campanya electoral d’un missatge enregistrat des del centre penitenciari. La qüestió que va donar especial rellevància a l’afer no va ser tant la sanció en si o el fet que la seva impugnació fos rebutjada. El cas va transcendir perquè tres magistrats del Constitucional van redactar un vot particular amb un últim punt que sostenia la idea que la inadmissió a tràmit del recurs pretenia evitar que s’entrés a debatre sobre el fons de la qüestió. Fer-ho –van dir– hauria portat a donar la raó a Sànchez. Aquesta tesi –vegeu La Vanguardia del dia 8– va causar un gran malestar a la majoria, perquè suposa un procés d’intencions.
La duresa de la crítica i la reacció de contrarietat que va provocar entre els membres de la majoria del Constitucional es va interpretar com un indici de les dificultats que podria travessar la institució en sentències futures relatives al procés independentista que tinguin més rellevància. De fet, els tres magistrats que van subscriure el vot en contra de la resolució –Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer– van retirar després el paràgraf en què formulaven aquesta hipòtesi. Van explicar al ple del Constitucional que aquell passatge formava part d’un esborrany previ. Ara bé, la defensa de Sànchez va qüestionar aquesta correcció i va presentar l’incident de nul·litat esmentat.
Aquesta iniciativa va ser la que ha resultat inadmesa ara, aquesta vegada per unanimitat, partint de l’article 267.1 de la llei orgànica del Poder Judicial, en què s’estableix que “els tribunals no podran variar les resolucions que pronunciïn després de firmades, però sí aclarir algun concepte fosc i rectificar qualsevol error material que continguin”. La defensa de Sànchez, però, no ha canviat de criteri, i continua considerant que el text suprimit no contenia cap error material i que al paràgraf suprimit no hi havia foscor, sinó més aviat el contrari. Per la seva banda, el Constitucional li ha recordat, tancant el cas en aquesta última resolució, que les seves sentències no són recurribles.
En paral·lel, l’Advocacia de l’Estat ha demanat al Suprem que deixi a la presó els presos del cas 1-O. Aquest cop, doncs, ha expressat el mateix criteri que la Fiscalia, de què va diferir quan va qualificar els fets com a sedició i no com a rebel·lió i quan va sol·licitar que es permetés a l’exvicepresident Oriol Junqueras anar a la Junta Electoral per acreditar-se com a eurodiputat.