L’esmalt va car
Pedro Sánchez té un punt fort i un taló d’Aquil·les. El punt fort és la revalorització d’Espanya al tauler europeu, com a conseqüència del Brexit i de la deriva italiana contra Brussel·les, que està obtenint protecció als Estats Units. El líder populista Matteo Salvi
ni acaba de rebre a Washington la benedicció del secretari d’Estat Mike Pompeo. Sánchez es perfila en aquests moments com l’anti-Salvini del sud d’Europa i si sap sumar amb l’esquerra portuguesa la seva influència encara creixerà més. Malgrat que algunes veus del món diplo
màtic comencen a advertir dels riscos d’una dependència excessiva de França, fa temps que Espanya no tenia tan bones cartes a la taula europea.
El punt feble de Sánchez és Madrid. El clamorós punt feble de tota l’esquerra és la capital d’Espanya. PSOE, Podem, Esquerra Unida, Íñigo Errejón i els seus amics i tot el progressisme madrileny lamentaran durant dècades la pèrdua de l’alcaldia i la humiliant derrota a la Comunitat després d’una legislatura en què el Partit Popular ja no podia acumular més escàndols i desgràcies. La fortificació de l’oasi fiscal de Madrid com a bastió imbatible de la dreta és una dada decisiva per al futur de la política a Espanya. Madrid serà el principal vector d’oposició al nou govern. Quan s’hagi de discutir el nou sistema de finançament de les autonomies –Sánchez, ves-te preparant–, les bufetades se sentiran fins i tot al cercle polar Àrtic.
Europa i Madrid són claus importants per intentar desxifrar les negociacions en curs per a la investidura. La revalorització europea d’Espanya ha permès a Sánchez establir una aliança immediata amb Emmanuel Macron perquè socialistes i liberals collin els populars en el nou repartiment de poder a la Unió Europea. (La consigna llançada pel líder socialdemòcrata holandès Frans Timmermans: “Una aliança que vagi de Macron a Tsipras”.) Des del 27 de maig avions Mirage francesos sobrevolen les posicions de Ciutadans, en senyal d’advertència pels pactes amb Vox, via Partit Popular. Vox parla d’“ingerència estrangera”, exigeix el que li van prometre a l’Ajuntament madrileny –regidories amb poder– i amenaça de bloquejar la investidura de
Sánchez juga fort: està disposat a una investidura fallida que li restaria brillantor a Europa?
Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat. Albert Rivera, el nen consentit dels mitjans de comunicació espanyols, està sent sotmès aquests dies a un vigorós massatge a les cervicals.
Manuel Valls forma part de la coordenada. Després de donar l’alcaldia de Barcelona a Ada Colau –moviment estratègic decisiu per a la Catalunya dels pròxims anys– ahir va ser molt dur amb Ciutadans. Valls s’està posant al costat de Sánchez.
La pressió per a que Rivera s’abstingui és molt forta, la Comunitat de Madrid podria bloquejar-se (no és fàcil que passi), però el líder de Ciutadans no és de mantega. A Espanya no es pot ser fluix. Rivera podria canviar de línia després d’una investidura fallida de Sánchez al juliol.
A Sánchez li interessa una investidura fallida? Aquesta és la qüestió. Injectaria pressió al circuit, però tindria un cost d’imatge a Europa. Sánchez perdria brillantor i l’esmalt va car en aquests temps embogits.